Tamariu de França
Tamarix gallica  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Tamaricaceae |
| Gènere | Tamarix |
| Espècie | Tamarix gallica L., 1753 Tamarix gallica |
.svg){kind=icon}
La farga (Tamarix gallica)[1] és un arbre o arbust caducifoli de la família Tamaricaceae[2] i del gènere Tamarix, el qual comprèn entre 50 i 60 espècies.
Addicionalment pot rebre els noms de gatell, tamarell, tamarit, tamariu, tamariu francès, tamariu gàl·lic i tamaró. També s'han recollit les variants lingüístiques tamarí, tamaric, tamaril, tamarill, tamarina, tamarinde, tamarisc, tamarisc gàllic i tramaríto.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un arbust gran o un arbre petit autòcton de la costa mediterrània occidental que ha estat introduït a una gran quantitat de països com Argentina, Brasil, el Regne Unit...[3] Es tracta d'una espècie altament resistent a la gran majoria de condicions climàtiques, siguin glaçades o a la calor. També és resistent a la sequera i a la calç, així que es considera una espècie apta per a voreres de mar.[4][5] Té un nivell de creixement moderat, d'uns 60 a 90 cm per any.[6] Per al seu correcte desenvolupament, requereix exposició al sol. I doncs, no és una planta apta per a llocs d'ombra densa o mitjana. Així i tot, és un arbust que genera una ombra de densitat lleugera. Tampoc no és propensa a plagues.
Taxonomia
[modifica]Tamarix gallica va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum el 1753.[7]
Fulla i flor
[modifica]
Tamarix gallica té petites fulles alternes escamiformes que mesuren d'1,5 a 4 mm de color verd glauc. La seva flor conté 5 sèpals de 0,5 a 1 mm i 5 pètals el·líptics d'1,5 a 2 mm i és d'un color blanc o rosat. Està distribuïda en espigues cilíndriques compactes de 4 a 5 cm[8] i apareix simultàniament amb les fulles al mes d'abril i la floració acaba al mes de juliol.[9]
Usos
[modifica]És una planta que suporta la salinitat del sòl; així, és adequada per a ser usada a jardins propers a vorera de mar, o fins i tot com a planta de vegetalització de zones salades. Així i tot, també pot ser emprada per a crear masses arbustives.[10]
Tradicions
[modifica]El tamariu era la planta preferida del déu grec Apol·lo.[11]
Segons la Bíblia, Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu etern.[12]
Referències
[modifica]- 1 2 «Tamarix gallica». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Tamarix gallica L.» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Tamarix gallica L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ Argimon, Xavier. GUIA PER A LA SELECCIÓ D'ESPÈCIES DE VERD URBÀ: JARDINERIA. ISBN 978-84-9803-703-6.
- ↑ «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ «Tropicos | Name - Tamarix gallica L.». [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Tamarix gallica - Trees and Shrubs Online». [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «TAMARIX GALLICA». [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Fiche Technique de la plante». [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ New Larousse Encyclopedia of Mythology. (anglès)
- ↑ La Bíblia. La Sagrada escriptura en llengua catalana. Genesis 21:33. Trad. per Pau Sais i Manel Sais
