Tamazight de Tataouine
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 | |
| Ús | |
|---|---|
| Parlants | 1.300 |
| Estat |  Tunísia |
El Tamazight de Tataouine es una llengua amaziga parlada en alguns pobles de Tunísia. El tamazight de Tataouine és una de les moltes llengües amazigues septentrionals, una branca de les llengües afroasiàtiques. El tamazight de Tataouine pertany a la família lingüística de les llengües zenetes orientals.[1]
Tamazight de Tatouine[modifica]
El Tamazight de Tataouine, és parlat als pobles de Chenini, Douiret i anteriorment a Guermessa. La llengua materna dels habitants de Douiret i Chenini, és una llengua zenati oriental, la llengua local inclou moltes paraules de l'àrab dialectal tunisià i alguns termes en francès. La llengua amaziga s'ha extingit a Guermessa, actualment els habitants del poble parlen en àrab tunisià.[2][3][4][5]
Llengües zenetes orientals[modifica]
Les llengües zenetes orientals són un grup de llengües amazigues septentrionals i llengües zenetes que es parlen a Tunísia i Líbia. El doctor neerlandès Martin Kossmann considera que les llengües zenetes orientals són semblants a les llengües amazigues orientals, però diferents de la llengua nafusi, parlada en el Yebel Nefusa, a Líbia, que es considera una llengua amaziga oriental. Segons el doctor Kossmann, les llengües amazigues de Tunisia, consisteixen en les següents varietats parlades en el territori de Tunísia: El tamazight de Sened (ja extint), la llengua amaziga de Matmata, el tamazight de Tataouine, la llengua amaziga de l'illa de Gerba, el tamazight de Zuwarah, parlat a Zuwarah, una ciutat líbia, situada a 60 quilòmetres de la frontera entre Líbia i Tunísia.[6][7][8]
Bibliografia[modifica]
- Haddadou, Mohand Akli. Alt Comisariat de l'Amaziguitat. Dictionnaire des racines berbères communes (PDF) (en francès), 20 de maig de 2021, p. 221. ISBN 978-9961-789-98-8.
- Kossmann, Maarten. «2. Berber and Arabic». A: The Arabic Influence on Northern Berber (en anglès). Brill, 1 de gener de 2013, p. 13–50. DOI 10.1163/9789004253094_003. ISBN 978-90-04-25309-4.
- Ben Ouezdou, Hédi. Autopublicat. Entdecken sie Südtunesien von Matmata nach Tataouine Ksour, Djessour und Wohnhöhlen (en alemany), 2001, p. 78. ISBN 9789973318558.
- Popp, Herbert; Kassah, Abdelfettah. Sociedad de Ciencias Naturales de Bayreuth. Les ksour du Sud tunisien: Atlas illustré d'un patrimoine culturel (en francès), 2010. ISBN 978-3-939-14604-9.
Referències[modifica]
- ↑ W. Cline «Berber Dialects and Berber Script» (en anglès americà). Southwestern Journal of Anthropology, Universitat de Nou Mèxic. University of Chicago Press, volum 9, número 3, 1953, pàg. 268-276.
- ↑ Belhedi, Habib. «Étude historique et socio-économique de Chenini» (en francès), 23-02-2011.
- ↑ Louis, André. Douiret, étrange cité berbère du sud tunisien (en francès). Société Tunisienne de Diffusion, 1975, p. 107.
- ↑ «Le village berbère de Guermassa» (en francès).
- ↑ «Habitat troglodytique et le monde des ksour du Sud tunisien» (en francès), 28-01-2020.
- ↑ «Tunisian Zuwara» (en anglès), 2016.
- ↑ Boukous, Ahmed. «Le berbère en Tunisie» (en francès) p. 77-84, 17-06-2017. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ «Nafusi. A language of Libya» (en anglès americà), 2013. Arxivat de l'original el 2012-10-05.