Tanc Sadurní

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
IGC Sadurní
Historial de servei
Període en actiu1936-1937
GuerresGuerra civil espanyola
Característiques generals
TipusTanc lleuger
País d'origenBandera de la Segona República Espanyola Segona República Espanyola
Bandera de Catalunya Catalunya
FabricantComissió d'Indústries de Guerra
Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE
Dimensions
Pes4,7 tones
Amplada1,56 m
Longitud2,8 m
Especificacions
MotorSEFA de 4 cilindres
Potència màxima43 cv
Armament
Secundari1 metralladora Hotchkiss de 7 mm

El Carro d'Assalt i Transport IGC Sadurní va ser un tanc català desenvolupat a partir de 1936. Se'n van fabricar vint-i-dues unitats, comptant els prototipus, per al bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola, i foren compatibilitzats com a «Camions eruga per al remolc de canons» per la Comissió d'Indústries de Guerra. Es va usar com a transport blindat de personal i artilleria, però també com a carro de combat, sent un sistema notable. Es va deixar de fabricar el 1937 a causa de motius no relacionats amb el seu rendiment bèl·lic.[1]

Producció[modifica]

A l'inici de la Guerra Civil espanyola el 1936, els dissenyadors de la Comissió d'Indústries de Guerra (IGC) presidida per Josep Tarradellas[2] i dirigida per Eugeni Vallejo van elaborar un programa de construcció d'unitats blindades, i en ell va sorgir la necessitat de fabricar un transport blindat de personal i carro de combat.

D'aquesta necessitat en va néixer el Carro d'Assalt i Transport IGC Sadurní. L'únic lloc amb capacitat per a produir l'aspiració d'un tanc semblant era Sant Sadurní d'Anoia. L'empresa col·lectivitzada Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE (cal Benach), taller de renom a l'època i especialitzat en la producció de vehicles per a obres i treball al camp, va ser l'elegit per al disseny i producció del tanc. L'enginyer Casanova, basant-se en els tractors que ja muntaven abans de la guerra, de Joan Benach Olivella, va dissenyar el carro. Casanova va afegir un bon blindatge reblonat, va canviar la forma del tractor, va dotar-lo d'una eruga i va donar la forma al Sadurní amb la base que li proporcionà Benach Olivella.

El disseny del buc seguia les línies de l'època dels carros lleugers i mitjans, i fins i tot s'hi avançava comparant-lo amb altres tancs posteriors com el Tipus 98 Ke-Ni japonès, l'M4 Sherman nord-americà o el Fiat M13/40 italià. És de suposar que la seva font principal d'inspiració va ser el carro soviètic T-26, que va ser el tanc més usat per la Segona República Espanyola, ja que tant abans com després del Comitè de No-intervenció l'URSS n'hi va anar subministrant. Se li poden trobar diverses similituds, com l'angle del buc, les dimensions, la disposició dels rodaments, etc.

Se'n van fer dues versions:

  1. Versió d'assalt: Era un model pensat per al combat a primera línia de combat, però per culpa de les seves mancances en potència ofensiva van resultar poc efectius respecte d'altres blindats armats amb canons, com l'abans esmentat T-26.
  2. Versió de transport i suport: era una versió amb una carrosseria més baixa, oberta i ample permetia carregar fins a sis persones. Aquesta versió resultà més útil, ja que la seva fiabilitat, ja comprovada en ser una eina que derivava d'un tractor, el convertia en una bona eina de transport d'artilleria i de personal, tot i no entaular combat directe contra l'enemic en situacions normals.
Desfilada soviètica l'1 de maig de 1937 a Moscou. A la imatge es veu un T-26T remolcant una peça d'artilleria, les semblances entre T-26T i Sadurní en ambdues versions són molt importants.

Cancel·lació del projecte[modifica]

La cessació del cenetista Vallejo, que dirigia la tasca de producció; la poca productivitat de les factories i els esdeveniments dels fets de Maig de 1937 van conduir el projecte, com molts d'altres, al seu acabament.

Tot i que el tanc no va prosperar, va quedar molt lluny de ser una simple prova. La producció cessà, amb prou feines havent-ne acabat els primers prototips del que prometia ser un bon tanc de suport a la infanteria i l'artilleria. Tot i així, sembla que no hi havia prevista cap remodelació que inclogués una torreta dotada de més potència de foc, cosa que hagués condemnat al fracàs la versió d'assalt del Sadurní.

Referències[modifica]

  1. Tarradellas, Josep. La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). Pagès editors, 2007, p. 202. ISBN 978-84-9779-579-1. 
  2. Diversos autors, Catalunya i la guerra civil, 1936-1939, p.106

Enllaços externs[modifica]

  • (català) [1]
  • (català) [2]
  • Imatge del tanc: [3]