Tasconera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La tasconera és un forat practicat en pedres grosses,[1] emprada pels picapedrers i margers per obrir, xapar o esflorar pedraper esberlar-les.

El procediment tradicional, procedent del neolític, era obrir a la roca una canal d'uns 30 ò 40 cm de fondària i 20 cm d'amplària, que s'omplia amb un tascó de fusta seca de forma cuneïforme que es remullava durant dies fins que augmentava de tamany i trencava la pedra.[2] Amb el treball dels metalls es van usar tascons de metall i dues gangalles, peces de ferro molt primes entre les quals es fica el tascó per tal que no s'esgrani la pedra en direccions no desitjades,[3] i en picar el tascó amb un mall.[4]

Mides.[modifica]

EI tascó fa aproximadament 13 cm de llargària i té una cabota de 3,5 cm de diàmetre. Cada gangalla fa 13 cm de llargària i 0,5 cm de gruix.

Forma d'ús.[modifica]

Es col·loquen un seguit de tasconeres dins els forats fets a la roca seguint la línia per on es vol trencar o dins una regata i es pica sobre la cabota del tascó amb la sola d'una picassa o amb un mall fins que es trenca la pedra.

Referències[modifica]

  1. «Tasconera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mannoni, Tiziano; Giannichedda, Enrico. Archeologia della produzione (en italià). Einaudi, 2003. ISBN 8806166573. 
  3. Alomar Canyelles et al., Guillem. La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies (en català i anglès). Palma - Palerm: Consell Insular de Mallorca FODESMA - Officine Grafiche Riunite, 2002, p. 65. 
  4. «Els picapedrers de Xeresa». A un tir de pedra. [Consulta: 11 juny 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Eines mallorquines.com