Teó (gramàtic)
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | gramàtic  |
| Període | Període hel·lenístic |
Teó (grec antic: Θέων, llatí: Theon; fl. segle i) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.[1][2] Era fill del gramàtic Artemidor de Tars i cap de l'Escola d'Alexandria.[3]
Fou autor d'un lexicó (Κωμικαὶ λέξεις) sobre les comèdies gregues, citat per Hesiqui d'Alexandria al proemi del seu propi Lexicó.[4] Apareix citat en uns escolis d'Aristòfanes,[5] l'autenticitat del qual és debatuda,[6] i també és dubtós si fou l'autor del lexicó còmic citat per un altre escoli a Apol·loni de Rodes.[7] Un Comentari de l'Odissea d'un tal Teó és citat a l' Etymologicum Magnum.[8] És possible que un o ambdós dels comentaris sobre Homer i Apol·loni, estarien assignats a Eli Teó, també d'Alexandria.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, Philip. «Theon, literary (1)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. 3. Boston: Little, Brown and Company, 1867, p. 1080–1081 [Consulta: 5 agost 2016]. Arxivat 2012-10-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 agost 2016].
- ↑ Suïda, s.v. Ἀπιών
- ↑ Wilson, Nigel Guy. Oxford Classical Dictionary. 3rd. Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-521693-8. «Theon (1)»
- ↑ s.v. Σκίταλοι: vegeu Ruhnken, Praef. ad Hesych. pp. ix. foll.
- ↑ Escoli a Aristòfanes, Els núvols 397
- ↑ vegeu Dindorf, Annot. ad loc.
- ↑ Escoli d'Apol·loni de Rodes, iv. pp. 280, 305
- ↑ Etymologicum Magnum s.v. πύελος
- ↑ Johann Albert Fabricius, Bibliotheca Graeca vol. i. p. 525, vol. ii. p. 500, vol. vi. p. 380