Teatro Experimental Independiente
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre Teatre independent a Espanya  |
| Història | |
| Reemplaça | Teatro Estudio de Madrid (en)  |
| Creació | 1968 |
| Data de dissolució o abolició | 1978 |
| Reemplaçat per | Teatro Estable Castellano |
| Altres | |
Premis | |
El Teatro Experimental Independiente (TEI) va ser una companyia de teatre espanyola activa entre 1968 i 1978. En l'àmbit del teatre independent, va ser un directe hereu del Teatro Estudio de Madrid (TEM), i per tant fill de Germán Rodriguez Blanco i William Layton. Amb el clar objectiu de renovar l'estètica de l'art dramàtic i esperit de reivindicació social i política, es va consolidar com a eix de certes avantguardes. En 1978 desapareix el TEI, rellevat pel Teatro Estable Castellano (TEC), companyia estable subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Van rebre el Fotogramas de Plata 1974 a la millor labor teatral pel conjunt de la seva obra.[1]
Principals muntatges[modifica]
- Terror y miseria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht. Primer montaje del TEI, prohibido de forma fulminante y que no pudo reponerse hasta 1974, dirigida por José Carlos Plaza.[2]
- La sesión, de Pablo Población, treball col·lectiu.
- Electra, d'Eurípides, treball col·lectiu.
- La boda del hojalatero y la sombra del valle, de John Millington Synge
- La muy legal esclavitud, d'Antonio Martínez Ballesteros
- Después de Prometeo, treball col·lectiu
- Haz lo que te de la gana, basat en La nit de reis de Shakespeare
- Oh, papá, pobre papa, mama te ha metido en el armario y a mí me da tanta pena, d'Arthur Kopit
- Súbitamente el último verano, de Tennessee Williams
- Mambrú se fue a la guerra, de David Rabe
- Historia de un Soldado de Stravinsky
- Historia del zoo d'Edward Albee
- Un ligero dolor de Harold Pinter
- Los justos d'Albert Camus
- Amantes, vencedores y vencidos de Brian Friel
- Cándido de Voltaire
- Preludios para una fuga, treball col·lectiu basat en texts de Maksim Gorki.[3]
Escola de teatre[modifica]
Partint de la pedrera que anys després (1985) es batejaria com el "Laboratori teatral de William Layton", el TEI, al llarg dels seus deu anys d'existència, va servir de plataforma a un important nombre de directors i guionistes tant de l'escena com del cinema espanyol, a més d'una llarga llista d'actrius i actors. Com a referència poden citar-se: Victoria Vera, Lola Mateo, Manuel Iborra, Helio Pedregal, Juan Luis Galiardo, José Luis Alonso de Santos.
Referències[modifica]
- ↑ Entrega de los Fotogramas de Plata a La Vanguardia, 31 de gener de 1976
- ↑ Cornago Bernal, Óscar. CSIC Press. Discurso Teórico Y Puesta en Escena en Los Años Sesenta: La Encrucijada de Los Realismos, 2000. ISBN 9788400079048 [Consulta: 31 octubre 2015].
- ↑ Archivo del Laboratorio de Teatro William Layton Consultado el 16 de agosto de 2013
Bibliografia[modifica]
- Javier Huerta Calvo, Emilio Peral Vega, Héctor Urzáiz Tortajada. Diccionario de Teatro Español Espasa. Barcelona Planeta Editorial, 2005. ISBN 9788467019698.
- Ruíz Ramón, Francisco. Historia del teatro español. Madrid, Cátedra Editorial, 1983. ISBN 9788437600499.
- Pérez, Manuel. El teatro de la transición política (1975-1982). volumen 42 de Schriftenreihe der Universitat Regensburg, 1998. ISBN 3931887227, 9783931887223.
- Berthold, Margot. Historia social del teatro. Madrid, Guadarrama, 1974. ISBN 8425029759, 9788425029752.