Telicitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En lingüística, la telicitat (del grec τέλος, la finalitat o l'objectiu) és la propietat d'un verb o d'un sintagma verbal que presenta una acció o un esdeveniment com portat a terme en un sentit o en un altre. Un verb o un sintagma que té aquesta propietat es diu que és tèlic, mentre que si presenta l'acció o l'esdeveniment com no aconseguit se'n diu atèlic.

La prova de telicitat[modifica | modifica el codi]

Une manera habitual d'estimar si un sintagma verbal és tèlic és la de verificar si se li pot aplicar una expressió com en una hora (descrita com un adverbial de limitació temporal). A la inversa, si se li pot aplicar una expressió com durant una hora, serà atèlic.[1][2][3][4] Per exemple el sintagma verbal construir una casa és tèlic mentre que el sintagma verbal habitar una casa és atèlic:

En Pere ha construït una casa en un mes.
? Pere ha construït una casa durant un mes.
ha construït és tèlic
? En Pere ha habitat una casa un mes.
En Pere ha habitat una casa durant un mes.
ha habitat és atèlic.
  • El temps gramatical i l'aspecte gramatical d’un verb poden afectar el resultat de la prova; per exemple utilitzant la formes progressives en anglès: is going, was talking, has been doing…) admeten de vegades durant una hora, i gairebé mai en una hora. Per tant aquest tipus de prova té interès sobretot en sintagmes verbals sense una forma progressiva.
  • En anglès les expressions com « en una hora » són ambigües ; ja que poden significar « en una hora de temps », però també « dins d'una hora ». Només el primer significat presente aquí un interès. She will be coming in an hour (ella arribarà d'aquí una hora) és correcte, però no sabem res de la telicitat de l'expressió will be coming.

En finès , el complement directe porta una marca de telicitat: l’acusatiu és tèlic, i el partitiu s'utilitza per expressar l'atelicitat. En finès en lloc de parlar de telicitat i atelicitat es parla de frases resultatives i no resultatives.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verkuyl, Henk. 1972. On the compositional nature of aspects. Dordrecht:Reidel.
  2. Dowty, David. 1979. Word meaning and Montague Grammar. Dordrecht: reidel.
  3. Krifka, Manfred 1989. Nominal reference, temporal constitution and quantification in event semantics. In Renate Bartsch, Johan van Benthem and Peter van Emde Boas (eds.), Semantics and Contextual Expressions: 75-115. Dordrecht: Foris.
  4. Verkuyl, Henk. 1993. A theory of aspectuality: the interaction between temporal and atemporal structure. Cambridge University Press.