Temple del Lotus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Temple del Lotus
Vista nocturna
Imatge
Dades
TipusTemple i edifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFariburz Sahba Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralFlint & Neill Modifica el valor a Wikidata
Construcció1986 Modifica el valor a Wikidata
Obertura24 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata
Úscasa d'adoració bahá'í Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura expressionista Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDelhi (Índia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLotus Temple Road, Bahapur, Kalkaji, Delhi 110019 Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 33′ 12″ N, 77° 15′ 31″ E / 28.553325°N,77.2586°E / 28.553325; 77.2586
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data15 abril 2014
Identificador5921
Activitat
Religiófe bahà'í Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals4.500.000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbahaihouseofworship.in Modifica el valor a Wikidata
Instagram: bahailotustemple Modifica el valor a Wikidata

El Temple del Lotus, situat a Nova Delhi, Índia, és una casa de culte bahá'í oberta el desembre de 1986. Destaca per la seva forma semblant a un lotus, que s'ha convertit en una atracció destacada a la ciutat. Com totes les Cases de Culte Bahá'í, el Temple del Lotus està obert a tothom, independentment de la religió o qualsevol altra qualificació. L'edifici està compost per 27 "pètals" revestits de marbre independents disposats en grups de tres per formar nou costats,[1] amb nou portes que s'obren a un vestíbul central amb una alçada de poc més de 34 metres[1] i una capacitat de 1.300 persones.[2] El Temple del Lotus ha guanyat nombrosos premis d'arquitectura[3][4] i ha aparegut en molts articles de diaris i revistes.[5]

Història[modifica]

L'arquitecte del Temple del Lotus va ser un iranià, Fariborz Sahba, que ara viu a La Jolla, Califòrnia,[6] després de passar alguns anys al Canadà.[7] El 1976 va rebre l'encàrrec de dissenyar el Temple del Lotus i més tard va supervisar la seva construcció. El disseny estructural va ser dut a terme per l'empresa britànica Flint and Neill al llarg de 18 mesos,[8] i la construcció va ser feta per ECC Construction Group de Larsen & Toubro Limited[9] amb un cost de 10,56 milions de dòlars.[10][11] La major part dels fons necessaris per comprar el solar procediren d'Ardishir Rustampúr d'Hyderabad, Sindh (Pakistan), el testament del qual va dictar que els seus estalvis de tota la vida es destinarien a la construcció del temple.[12] Una part del pressupost de construcció es va estalviar per construir un hivernacle que permetés estudiar plantes i flors autòctones que serien adequades per al seu ús al lloc.[13]

Rúhíyyih Khánum va posar la primera pedra del Temple del Lotus el 19 d'octubre de 1977 i va dedicar el temple el 24 de desembre de 1986.[14] Per a la dedicació, hi va haver una reunió de 8.000 bahá'ís de 107 països, incloent-hi uns 4.000 bahá'ís de 22 províncies de l'Índia. El temple es va obrir al públic l'1 de gener de 1987 i aquell dia van visitar més de 10.000 persones.[15]

Activitats[modifica]

La Fe bahá'í ensenya que una casa de culte bahá'í hauria de ser un espai per reunir-se, reflexionar i adorar persones de totes les religions.[16] Qualsevol persona pot entrar al Temple del Lotus independentment de l'origen religiós, del gènere o d'altres distincions, com és el cas de totes les Cases de Culte Bahá'í.[16] Els escrits sagrats no només de la Fe Bahá'í sinó també d'altres religions es poden llegir i/o cantar, independentment de la llengua;[16] d'altra banda, està prohibida la lectura de textos no bíblics, així com fer sermons o conferències, o recaptar fons. Les interpretacions musicals de lectures i oracions poden ser cantades per cors, però a l'interior no es poden tocar instruments musicals. No hi ha un patró establert per als serveis de culte i no es permeten cerimònies rituals.[16]

Visitants[modifica]

A finals de 2001, el Temple de Lotus havia atret més de 70 milions de visitants, segons Manpreet Brar, un periodista de la CNN.[17] La delegació permanent de l'Índia a la UNESCO va declarar que el Temple del Lotus havia rebut més de 100 milions de visitants a l'abril de 2014.[18]

El temple del Lotus s'ha convertit en una gran atracció per a persones de diverses religions, amb fins a 100.000 visitants en alguns dies festius.[3] Les estimacions del nombre de visitants anuals oscil·len entre 2,5 milions a 5 milions.[3][19][20] Brar va declarar el 2001 que era "l'edifici més visitat del món".[17] El Temple del Lotus és sovint catalogat com una de les principals atraccions turístiques de Delhi.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 National Spiritual Assembly of the Baháʼís of India, 2003.
  2. ↑ Galloway, 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Garlington, 2006.
  4. ↑ Rizor, 2011.
  5. ↑ Baháʼí World News Service, 2000.
  6. ↑ Mackin-Solomon, 2013.
  7. ↑ National Spiritual Assembly of the Baháʼís of Canada, 2003.
  8. ↑ Baháʼí Association at The University of Georgia, 2003.
  9. ↑ Naharoy, 2011.
  10. ↑ Warburg, 1993.
  11. ↑ Smith, 2000, p. 241.
  12. ↑ Faizi, 1993.
  13. ↑ Recreating Eden, 2006.
  14. ↑ Momen, 2010.
  15. ↑ Satpathy, 2019.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Rafati i Sahba, 1988.
  17. ↑ 17,0 17,1 Brar, 2001.
  18. ↑ Permanent Delegation of India to UNESCO, 2014.
  19. ↑ 19,0 19,1 Hassall, 2012.
  20. ↑ Pearson, 2022.

Bibliografia[modifica]

Llibres[modifica]

  • Faizi, Gloria. Stories about Baháʼí Funds. New Delhi, India: Baháʼí Publishing Trust, 1993. ISBN 81-85091-76-5. 
  • Garlington, William. «Indian Baha'i tradition». A: Religions of South Asia. London: Routledge, 2006, p. 247–260. ISBN 0415223903. 
  • «The Bahá’í House of Worship: Localisation and Universal Form». A: Cusack, Carol. Handbook of New Religions and Cultural Production. 4. Leiden: Brill, 2012, p. 599–632 (Brill Handbooks on Contemporary Religion). DOI 10.1163/9789004226487_025. ISBN 978-90-04-22187-1. 
  • Pearson, Anne M. «Ch. 49: South Asia». A: The World of the Bahá'í Faith. Oxfordshire, UK: Routledge, 2022, p. 603–613. DOI 10.4324/9780429027772-56. ISBN 978-1-138-36772-2. 
  • Warburg, Margit. Citizens of the World: A History and Sociology of the Bahaʹis from a Globalisation Perspective (en anglès). Brill, 2006. ISBN 978-90-04-14373-9. 

Enciclopèdies[modifica]

  • Buck, Christopher. Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices. 6. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2010, p. 2817–2821. 
  • Momen, Moojan. Encyclopædia Iranica. online, 2010. 
  • «BAHAISM ix. Bahai Temples». A: Ehsan Yarshater. Encyclopaedia Iranica. 3. Online, 1988, p. 465–467. 
  • A Concise Encyclopedia of the Baháʼí Faith. Oneworld Publications, Oxford, England, 2000. ISBN 1-85168-184-1. 

Notícies[modifica]

Altres[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Temple_del_Lotus&oldid=33396391»