Temporada 1996-97 de l'NBA

Contingut

1 Aspectes més destacats
2 Classificacions
- 2.1 Conferència Est
- 2.2 Conferència Oest
3 Estadístiques
4 Premis
5 Vegeu també

La temporada 1996-97 de l'NBA fou la 51a de la història de l'NBA. Chicago Bulls fou el campió després de guanyar a Utah Jazz per 4-2. Amb aquest triomf aconseguiren el cinquè dels seus sis anells.

Aspectes més destacats[modifica | modifica el codi]

Chicago Bulls estigueren a punt de completar la seva segona temporada consecutiva amb 70 victòries; aconseguiren un balanç de 69-13, el segon millor resultat de la història de l'NBA. En el darrer partit de la temporada regular, els Bulls van perdre davant els Knicks per 103-101; Scottie Pippen fallà el triple que els hagués donat la victòria número 70.
L'All-Star Game es disputà en el Gund Arena de Cleveland, Ohio. L'Est gunayà l'Oest per 132-120. Glen Rice fou nomenat MVP del partit, malgrat que Michael Jordan aconseguí el primer i fins a l'actualitat (2008) únic triple-doble de la història dels All-Star Game.
Philadelphia 76ers jugà el seu primer partit en el Core States Center (posteriorment First Union Center i després Wachovia Center).
Degut a les remodelacions de l'Oakland Arena, Golden State Warriors va haver de jugar els seus partits en el San Jose Arena (actualment conegut com el HP Pavilion de San Jose, pavelló dels San Jose Sharks de la NHL).
Dennis Rodman fou sancionat amb 11 partits per donar cops de peu a un càmera en un partit contra Minnesota Timberwolves, després d'ensopegar amb ell.
En el sisè partit de Utah Jazz contra Houston Rockets de les sèries finals de la Conferència, gràcies a un triple de John Stockton en el darrer segon, Utah Jazz accedí per primer cop a les Finals de l'NBA.
En el quart partit de les semifinals de Conferència amb Utah Jazz contra els Lakers, Karl Malone, dels Jazz, anotà els 18 tirs lliures que intentà, establint un nou rècord de tirs lliures aconseguits sense cap errada. Posteriorment el superaria Paul Pierce.
Després de set temporades negatives, Minnesota Timberwolves arribà per primer cop als playoffs, convertint-se en el darrer equip de l'expansió de 1988 i 1989 en aconseguir-ho (els altres han sigut Miami Heat, Orlando Magic i Charlotte Hornets).

Classificacions[modifica | modifica el codi]

Conferència Est[modifica | modifica el codi]

**Divisió Atlàntica**
Equip	V	D	%V	P
Miami Heat	61	21	,744	-
New York Knicks	57	25	,695	4
Orlando Magic	45	37	,549	16
Washington Bullets	44	38	,537	17
New Jersey Nets	26	56	,317	35
Philadelphia 76ers	22	60	,268	39
Boston Celtics	15	67	,183	46

**Divisió Central**
Equip	V	D	%V	P
Chicago Bulls C	69	13	,841	-
Atlanta Hawks	56	26	,683	13
Charlotte Hornets	54	28	,659	15
Detroit Pistons	54	28	,659	15
Cleveland Cavaliers	42	40	,512	27
Indiana Pacers	39	43	,476	30
Milwaukee Bucks	33	49	,402	36
Toronto Raptors	30	52	,366	39

Conferència Oest[modifica | modifica el codi]

**Divisió Oest Mitjà**
Equip	V	D	%V	P
Utah Jazz	64	18	,780	-
Houston Rockets	57	25	,695	7
Minnesota Timberwolves	40	42	,488	24
Dallas Mavericks	24	58	,293	40
Denver Nuggets	21	61	,256	43
San Antonio Spurs	20	62	,244	44
Vancouver Grizzlies	14	68	,171	50

**Divisió Pacífic**
Equip	V	D	%V	P
Seattle SuperSonics	57	25	,695	-
Los Angeles Lakers	56	26	,683	1
Portland Trail Blazers	49	33	,598	8
Phoenix Suns	40	42	,488	17
Los Angeles Clippers	36	46	,439	21
Sacramento Kings	34	48	,415	23
Golden State Warriors	30	52	,366	27

* V: victòries * D: Derrotes * %V: Percentatge de victòries * P: Diferència de partits respecte al primer lloc

* C: Campió

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Categoria	Jugador	Equip	Mitjana/%
Punts per partit	Michael Jordan	Chicago Bulls	29,6
Rebots per partit	Dennis Rodman	Chicago Bulls	16,1
Assistències per partit	Mark Jackson	Indiana Pacers	11,4
Robatoris per partit	Mookie Blaylock	Atlanta Hawks	2,7
Taps per partit	Shawn Bradley	New Jersey Nets	3,4
Percentatge de tirs de camp	Gheorghe Muresan	Washington Bullets	60,4
Percentatge de tirs lliures	Mark Price	Golden State Warriors	90,6
Percentatge de triples	Glen Rice	Charlotte Hornets	47,0