Temporada 1996-97 de l'NBA
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | NBA |
|---|---|
| Esport | basquetbol |
| Organització | NBA |
| Lloc i data | |
| Període | temporada 1996-1997 |
| Estadístiques | |
| Líder estadístic | Michael Jordan () |
 | |
La temporada 1996-97 de l'NBA fou la 51a de la història de l'NBA. Chicago Bulls fou el campió després de guanyar a Utah Jazz per 4-2. Amb aquest triomf aconseguiren el cinquè dels seus sis anells.
Aspectes més destacats[modifica]
- Chicago Bulls estigueren a punt de completar la seva segona temporada consecutiva amb 70 victòries; aconseguiren un balanç de 69-13, el segon millor resultat de la història de l'NBA. En el darrer partit de la temporada regular, els Bulls van perdre davant els Knicks per 103-101; Scottie Pippen fallà el triple que els hagués donat la victòria número 70.
- L'All-Star Game es disputà en el Gund Arena de Cleveland, Ohio. L'Est gunayà l'Oest per 132-120. Glen Rice fou nomenat MVP del partit, malgrat que Michael Jordan aconseguí el primer i fins a l'actualitat (2008) únic triple-doble de la història dels All-Star Game.
- Philadelphia 76ers jugà el seu primer partit en el Core States Center (posteriorment First Union Center i després Wachovia Center).
- Degut a les remodelacions de l'Oakland Arena, Golden State Warriors va haver de jugar els seus partits en el San Jose Arena (actualment conegut com el HP Pavilion de San Jose, pavelló dels San Jose Sharks de la NHL).
- Dennis Rodman fou sancionat amb 11 partits per donar cops de peu a un càmera en un partit contra Minnesota Timberwolves, després d'ensopegar amb ell.
- En el sisè partit de Utah Jazz contra Houston Rockets de les sèries finals de la Conferència, gràcies a un triple de John Stockton en el darrer segon, Utah Jazz accedí per primer cop a les Finals de l'NBA.
- En el quart partit de les semifinals de Conferència amb Utah Jazz contra els Lakers, Karl Malone, dels Jazz, anotà els 18 tirs lliures que intentà, establint un nou rècord de tirs lliures aconseguits sense cap errada. Posteriorment el superaria Paul Pierce.
- Després de set temporades negatives, Minnesota Timberwolves arribà per primer cop als playoffs, convertint-se en el darrer equip de l'expansió de 1988 i 1989 en aconseguir-ho (els altres han sigut Miami Heat, Orlando Magic i Charlotte Hornets).
Classificacions[modifica]
Conferència Est[modifica]
|
|
Conferència Oest[modifica]
|
|
* V: victòries * D: Derrotes * %V: Percentatge de victòries * P: Diferència de partits respecte al primer lloc
* C: Campió
Estadístiques[modifica]
| Categoria | Jugador | Equip | Mitjana/% |
|---|---|---|---|
| Punts per partit | Michael Jordan | Chicago Bulls | 29,6 |
| Rebots per partit | Dennis Rodman | Chicago Bulls | 16,1 |
| Assistències per partit | Mark Jackson | Indiana Pacers | 11,4 |
| Robatoris per partit | Mookie Blaylock | Atlanta Hawks | 2,7 |
| Taps per partit | Shawn Bradley | New Jersey Nets | 3,4 |
| Percentatge de tirs de camp | Gheorghe Muresan | Washington Bullets | 60,4 |
| Percentatge de tirs lliures | Mark Price | Golden State Warriors | 90,6 |
| Percentatge de triples | Glen Rice | Charlotte Hornets | 47,0 |
Premis[modifica]
- Primer quintet de la temporada
- A - Karl Malone, Utah Jazz
- A - Grant Hill, Detroit Pistons
- P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets
- B - Michael Jordan, Chicago Bulls
- B - Tim Hardaway, Miami Heat
- Segon quintet de la temporada
- Tercer quintet de la temporada
- Millor quintet de rookies
- Segon millor quintet de rookies
- Primer quintet defensiu
- Segon quintet defensiu
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temporada 1996-97 de l'NBA |
