Phoenix Suns

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióPhoenix Suns
Dades bàsiques
Tipus entitat equip de bàsquet
Història
Fundació 1968
Activitat
esport basquetbol
estadi US Airways Center
Organització i govern
Seu central 
És propietat de Robert Sarver Tradueix
Afiliacions Divisió Pacífic

Web Lloc web oficial
Twitter: Suns
Modifica dades a Wikidata

Phoenix Suns és una franquícia de l'NBA amb seu a Phoenix, Arizona. Participa en la Divisió Pacífic de la Conferència Oest de l'NBA. Van arribar a la NBA en l'expansió d'aquesta en 1968, els Suns juguen en la Divisió Pacífic de la Conferencia Oest. Disputa els seus partits de local en el Talking Estic Resort Sorra. En els seus 48 anys d'història, l'equip ha guanyat 2 títols de conferència, 6 títols de divisió i ha disputat dues Finals de la NBA, en 1976 i 1993, perdent ambdues. Els seus jugadors més emblemàtics podrien considerar-se tant al medallista olímpic Xerris Barkley, contemporani a Michael Jordan, amb qui va disputar les finals de 1993, i va compartir el denominat Dream Team dels Estats Units l'any 1992; juntament amb el base Steve Nash, 2 vegades consecutives triat MVP (2005 i 2006) de la NBA i 8 vegades triat pel All-*Star game. És, a més, el màxim asistidor en la història de la franquícia.

Història de la franquícia[modifica]

  • Phoenix Suns (1968-present)

Van arribar a l'NBA amb l'expansió del número d'equips de la lliga l'any 1968. En els seus 40 anys d'història, l'equip ha guanyat 2 títols de conferència, 6 títols de divisió i ha disputat dues Finals de la NBA, el 1976 i 1993, en les quals va acabar derrotat. Charles Barkley podria ser considerat el jugador més emblemàtic de la franquícia.

Primers anys[modifica]

El 22 de gener de 1968, la NBA va concedir l'expansió de dues franquícies amb seu en Phoenix i Milwaukee. Els Suns van ser el primer equip de grans lligues professionals de l'estat d'Arizona. Els principals inversors per a la franquícia de Phoenix tenien llaços propers amb la ciutat de Tucson, la segona més poblada de l'estat: [[Arxiu:Arizona Veterans Memorial Coliseum.jpg|*thumb|220*px|El Arizona Veterans Memorial Coliseum va ser el pavelló dels Suns des de 1968 fins a 1992.]]

  • Richard Bloch, un agent de borsa i promotor immobiliari del sud de Califòrnia i resident en Tucson.
  • Karl Eller, propietari d'una important empresa publicitària i un dels més importants homes de negocis de Phoenix. Va ser un antic jugador de futbol americà de la Universitat d'Arizona.
  • Donald Pitt, un advocat de Tucson.
  • Don Diamond, un inversor immobiliari també de Tucson que finalment reemplaçaria a Eller en l'adreça de la franquícia.

Els quatre eren alumnes de la Universitat d'Arizona. A més, altres inversors van ser els actors Andy Williams i Henry Mancini. Segons la pàgina oficial de Phoenix Suns, el logo va ser dissenyat per Stanley Fabe, propietari d'una impremta de Tucson, per 200 dòlars.[1] Com a nom es va preferir el de "Suns" sobre uns altres com Scorpions, Rattlers, Thunderbirds, Wranglers, Mavericks, Tumbleweeds, Mustangs o Cougars.

Els nous Suns van triar com a gerent general a Jerry Colangelo, en aquells dies directiu de Chicago Bulls, quan tan sol comptava amb 28 anys. Colangelo al seu torn va contractar a Johnny "Xarxa" Kerr perquè ocupés el lloc d'entrenador cap dels Suns. En la temporada 1969-70, Colangelo es va haver d'encarregar de dirigir alguns partits. Cotton Fitzsimmons va substituir a Colangelo com a entrenador dels Suns en la temporada 1970-71. Sota el seu comandament, l'equip va presenciar la seva primera temporada amb nombres positius, acabant la mateixa amb un rècord de 48-34.

Fitzsimmons tornaria a dirigir a l'equip a la fi dels anys 1980. Era una persona molt volguda per l'afició dels Suns, un popular i reeixit entrenador, comentarista i directiu de l'organització de Phoenix.

En els anys 1970, els Suns van experimentar una època de suau èxit, combinant els talents de jugadors com Dick Van Arsdale i el seu germà bessó Tom Van Arsdale, el "hall of fame" Connie Hawkins, Len "Truck" Robinson, Alvan Adams i el pivot Neal Walk. En 1976, els Suns van acabar la temporada amb 42 victòries i 40 derrotes i sorprenentment en els playoffs van derrotar als vigents campions Golden State Warriors, per jugar en les Finals de la NBA davant Boston Celtics en una sèrie mítica, caient en 6 partits.[2] La cinquena trobada va tenir 3 pròrrogues i és considerat per molts com el millor partit de la història de la NBA, amb el ràfec Gar Heard dels Suns anotant un tiro sobre la botzina per portar el partit a la tercera pròrroga en el Boston Garden.[3]

Escàndol de drogues; Colangelo pren el control[modifica]

A la fi dels anys 1970 i a principis dels 80, els Suns van gaudir de diverses temporades satisfactòries, jugant els playoffs durant 8 campanyes consecutives. Però van arribar els problemes, tant dins com fora de la pista, a mitjan 80. En 1987, l'Oficina del Fiscal del comtat de Maricopa va implicar a 13 persones en càrrecs relacionats amb les drogas, tres d'elles eren jugadors actius dels Suns (James Edwards, Jay Humphries i Grant Gondrezick). Aquestes acusacions es van basar parcialment en el testimoniatge del jugador estavella Walter Davis, qui va ser declarat sense càrrecs. Cap dels acusats va ser mai a judici. No obstant això, l'escàndol, a pesar que estava considerat com una caça de bruixes, va perjudicar la reputació de la franquícia en tot el país. L'escàndol va portar al fet que el gerent general, Colangelo, liderés un grup d'inversors que van comprar l'equip per 44 milions de dòlars, un rècord per aquelles dates.

Amb l'escàndol de drogues i la pèrdua del prometedor i jove pivot Nick Obertures, que va morir en un accident aeri, la franquícia estava en hores baixes. L'adquisició dels jugadors procedents de Cleveland Cavaliers Kevin Johnson, Mark West i Tyrone Corbin a canvi de l'ala-pivot Larry Nance va millorar substancialment l'equip. A aquests se'ls va unir en 1988 Tom Chambers, que venia de jugar en Seattle Supersonics, i la sort dels Suns va canviar radicalment, entrant en una ratxa de 13 anys jugant els playoffs. Kurt Rambis va ser fitxat després del seu pas per *Charlotte Hornets en 1989, i l'equip (entrenat per Fitzsimmons), en una eliminatòria impressionant, va vèncer a Los Angeles Lakers en 5 partits abans de caure eliminats a les mans dels Portland Trail Blazers en les Finals de la Conferència Oest.[4] En 1991, els Suns van atropellar amb un rècord de 55-27, encara que van caure en la primera ronda dels playoffs enfront de Utah Jazz per 3-1.[5] En 1992, els Suns van aconseguir un rècord de 53-29 en la temporada regular. Després d'haver enviat a quatre dels seus jugadors al All-*Star Game en els dos últims anys (Chambers, Johnson, Hornacek i Majerle), els Suns es van conjurar per anar directes a les Finals de la NBA. Però una vegada més, van caure en 5 partits contra els Trail Blazers en les Semifinals de Conferència.[6] Als Suns se'ls va negar de nou l'oportunitat d'aconseguir l'anell, però en els propers anys van gaudir d'assoliments encara majors.

Finals de l'NBA de 1993 i l'era de Barkley[modifica]

En 1992 els Suns es van mudar al nou pavelló situat al centre de Phoenix, el America West Sorra (ara Talking Estic Resort Sorra). Amb aquest nou estadi, els Suns van decidir fitxar jugadors de qualitat i donar-li a l'afició motius per omplir-ho. I el primer va ser l'arribada de l'ala-pivot all-*star Xerris Barkley, que va arribar de Philadelphia 76ers a canvi de Jeff Hornacek, Andrew Lang i Tim Perry. El traspàs de Barkley, una dels majors estels nacionals de la NBA, a Phoenix, un dels equips acostumats a fitxatges modests, va ser considerat tota una gesta per a l'època. Molts fans dels Suns asseguraven que Barkley "posava a Phoenix en el mapa". Barkley guanyaria el seu primer i únic premi MVP en el seu primer any en Phoenix en 1993. [[Arxiu:CharlesBarkley.jpg|*thumb|Xerris Barkley es va convertir en l'estel dels Suns.]] A més de Barkley, els Suns van adquirir altres jugadors clau per a la seva plantilla, incloent Danny Ainge, guanyador de dos campionats amb Boston Celtics, i dues joves promeses seleccionades en el draft i procedents de la Universitat d'Arkansas, el pivot Oliver Miller i el ràfec Richard Dumas (que malgrat ser triat en el Draft de 1991 va ser suspès en el seu primer any per violar les polítiques de la NBA amb la droga). Els Suns tenien un equip dinàmic i difícil de parar.

Sota el mandat de l'entrenador novençà Paul Westphal (fins al moment assistent dels Suns i, com a jugador, membre de l'equip que va arribar en 1976 a les Finals de la NBA), els Suns amb Barkley, Majerle i Johnson al capdavant van arribar a guanyar 62 partits aquest any. Després d'eliminar als Lakers, els Spurs i els Sonics, els Suns van arribar fins a les Finals per segona vegada en la història de la franquícia.[7] Finalment van perdre dramàticament enfront de Chicago Bulls, liderats per Michael Jordan i Scottie Pippen. Aquesta sèrie va incloure un partit amb tres pròrrogues, el tercer, que juntament amb la cambra de les Finals de 1976 es convertia en l'únic partit de tres pròrrogues de la història dels playoffs.[8][9] Aproximadament 300.000 fans van inundar els carrers de Phoenix celebrant una temporada memorable, malgrat quedar subcampions.[10]

Els Suns van continuar tenint un gran èxit en la lliga regular, amb una mitjana de 178-68 entre les temporades 1992-93, 1993-94 i 1994-95. L'equip va reforçar la seva plantilla afegint jugadors com A. de C. Green, Danny Manning, Elliot Perry i Wesley Person. Malgrat quedar campions en la Divisió Pacífic en 1995, els Suns van ser eliminats en les semifinals de la Conferència Oest a les mans de Houston Rockets.[11] En tots dos anys els Suns van començar l'eliminatòria amb un avantatge de dues victòries (2-0 en 1994, 3-1 en 1995) perquè després els Rockets remuntessin el resultat.

Al final de la temporada temporada 1994-95, el gerent general dels Suns, Bryan Colangelo (fill de Jerry) va iniciar el que seria un traspàs molt costós, enviant a l'escorta all star Donen Majerle i una elecció de primera ronda del draft a Cleveland Cavaliers a canvi de John "Hot Rod" Williams. Majerle era un dels favorits dels afeccionats de l'equip, així com un dels més volguts en el vestuari.[12] El traspàs es va dur a terme a causa de la necessitat vital que tenien els Suns d'un pivot, però al final l'equip va acabar trobant a faltar la presència de Majerle i el rendiment de Williams mai va ser l'esperat.

La temporada 1995-96 va ser bastant decebedora pels Suns, amb un balanç final de 41-41 i sent eliminats en la primera ronda dels playoffs per Sant Antonio Spurs.[13] Westphal va ser acomiadat a meitat de la temporada i reemplaçat una vegada més per Fitzsimmons. Per si no fos poc, les seves males relacions amb els despatxos i la impossibilitat de guanyar algun campionat va portar a Charles Barkley a abandonar l'equip rumb a Houston a canvi de Sam Cassell, Robert Horry, Mark Bryant i Chucky Brown. El traspàs va resultar ser igual d'improductiu per a tots dos equips. Els millors anys de Barkley havien passat i la seva habilitat física s'havia vist molt reduïda. Quant als Suns, tres dels quatre jugadors fitxats no pertanyien a la franquícia només un any després, a més de que els dos jugadors amb més talent (Horry i Cassell) tenien constantment frecs amb l'entrenador i semblaven ser una mala influència per al vestuari.

En el Draft de la NBA de 1996 els Suns van utilitzar la seva 15a. elecció per escollir al base Steve Nash, de Canadà. Una vegada escoltats els resultats del draft, els fans dels Suns van mostrar el seu desacord per triar un jugador relativament desconegut, ja que no havia jugat a cap universitat. Durant les seves primeres dues temporades en la NBA, Nash va jugar de reserva per darrere dels bases estavella Jason Kidd i Kevin Johnson. El 25 de juny de 1998 Nash va ser traspassat als Mavericks a canvi de Martin Müürsepp, Bubba Wells, els drets de Pat Garrity i una elecció de primera ronda que després es va usar per triar a Shawn Marion.

1997-2004[modifica]

Després de l'acord, els Suns van començar la temporada 1996-97 amb un miserable inici de 0-13, sent el pitjor començament en la història de la franquícia. Durant la 13a. derrota consecutiva Fitzsimmons va abandonar el seu càrrec a la meitat del partit i l'en aquells dies jugador Danny Ainge va haver d'ocupar el seu lloc.

Després d'un altercat en la pista entre Ainge i Horry, aquest últim va ser traspassat als Lakers pel all-*star Cedric Ceballos. Cassell va ser enviat més tard a Dallas per rebre al base all-*star Jason Kidd. Amb un quintet majoritàriament baix, els Suns van aconseguir una ratxa d'11 victòries consecutives que els va valer la passada als playoffs de 1997, en una sèrie en la qual van caure davant els favorits Sonics.[14]

En la pretemporada de 1999-00 els Suns van contractar al All-*Star Anfernee Hardaway (més conegut com "Penny" Hardaway), creant una gran expectació per veure la dupla Kidd-*Hardaway, cridada "Backcourt 2000". De totes maneres, la combinació de Hardaway i Kidd gairebé mai va ser duta a terme, ja que Hardaway es va perdre un gran nombre de partits a meitat de temporada i Kidd es va trencar el colze abans dels playoffs de 2000, just quan Hardaway començava a tornar de nou a la pista. Una vegada en els playoffs, els Suns van sorprendre als favorits Spurs deixant-los fos amb un 3-1 al millor de cinc partits. Així i tot, fins i tot amb el retorn de Kidd i la seva unió amb Hardaway en la següent ronda, els Suns van caure davant el posterior campió, Los Angeles Lakers, per 4-1.[15]

Els Suns van continuar apareixent en els playoffs fins a la campanya 2001-02, on no es van classificar per primera vegada en 14 anys. Aquesta temporada va estar marcada pel traspàs de Jason Kidd, hagut d'en gran part a un episodi de violència domèstica que es va fer públic, als New Jersey Nets a canvi de Stephon Marbury. No obstant això, els Suns van poder triar en el draft a Estimés Stoudemire.

En la temporada 2003-04 els Suns van tornar a veure's fora dels playoffs. Seguint una de les pitjors pretemporades en la història de la franquícia, els Suns van quedar sentenciats gens més començar la lliga regular. Convençuts que l'equip no anava cap part, els Suns van fer un fort traspàs a meitat de temporada enviant a Stephon Marbury i Penny Hardaway a New York Knicks.[16] Després del traspàs els Suns van continuar sofrint, encara que així almenys van tenir oportunitat de jugar joves estels de l'equip.

L'era Nash (2004-2012)[modifica]

La situació en Phoenix va canviar molt en l'últim lustre, passant la franquícia de lluitar per un lloc en playoffs a ser considerada una de les favorites a guanyar el títol. Una de les claus en aquesta metamorfosi és l'arribada del base d'origen canadenc Steve Nash, que va aconseguir convertir als Suns en l'equip més anotador i amb més assistències tots i cadascun dels anys des del seu fitxatge, així com la contractació del entrenador Mike D'Antoni.

2004-2005: Torna Nash i Phoenix ressorgeix de les seves cendres[modifica]

[[Arxiu:Steve Nash.JPG|160*px|*thumb|*left|*Nash va tornar a Phoenix per triomfar sent MVP.]] Res més començar 2004, Jerry Colangelo va anunciar que Phoenix Suns anaven a ser venuts a un grup inversor, encapçalat per l'executiu de Sant Diego Robert Sarver, per 401 milions de dòlars. No obstant això, la temporada 2004-05 va marcar la tornada dels Suns a l'elit de la NBA, acabant amb el millor registre de la NBA de 62-20, superant el seu propi rècord de franquícia de la temporada 1992-93. Això va ser possible gràcies a la readquisición del base all-*star Steve Nash al mercat de agents lliures de 2004, a pesar que al principi la decisió de gastar-se uns grans diners en la fitxa d'un base de passats els 30 anys va ser molt criticada. Nash va quallar una magnífica temporada, guanyant el trofeu MVP de la NBA.[17] Estimés Stoudemire i Shawn Marion van ser nomenats All-*Stars i l'entrenador en el seu primer any, Mike D'Antoni, va ser nomenat entrenador de l'any de la NBA.[18]

En els playoffs de 2005,[19] Phoenix va ser el primer classificat en la Conferència Oest, i a causa que tenia el millor rècord de la NBA, es va garantir tenir avantatge quant als partits a casa. Els Suns van escombrar als Memphis Grizzlies amb un 4-0 i van derrotar a les cambres en la classificació Dallas Mavericks en la segona ronda per 4-2, amb Steve Nash forçant la pròrroga en el sisè partit amb un triple en els últims segons. En les finals de conferència, els Suns es van enfrontar als Sant Antonio Spurs, que van guanyar la sèrie per 4-1, acabant amb l'espectacular temporada de Phoenix. Els Suns van perdre els dos primers partits a casa abans de caure en el tercer partit com a visitant. En Sant Antonio van aconseguir guanyar la quarta trobada, però de nou a casa van tornar a caure derrotats quedant finalment eliminats. Estimar'i Stoudemire promedió 37.0 punts per partit, el més alta mitjana aconseguida per un jugador en les seves primeres finals de conferència.

2005-2006: Lesions i rivalitat amb els Lakers[modifica]

160*px|*thumb|dreta|*Stoudemire va estar 8 temporades en els Phoenix Suns. La temporada 2005-06 va començar amb un increïble i fatídic succés, la microfractura en el genoll de Estimar'i Stoudemire que li va portar a ser operat el 18 d'octubre de 2005. Es va perdre tots els partits de la temporada excepte tres. A més d'aquest problema, el prometedor escorta Joe Johnson va sol·licitar el traspàs als Atlanta Hawks, dels quals els Suns van poder treure a Boris Diaw i dues futures eleccions de primera ronda. Les altres adquisicions d'aquest any van ser Tall Bell i Kurt Thomas. Malgrat la falta de jugadors, els Suns van ser capaços de guanyar de nou la Divisió Pacífic amb un rècord de 54-28 i quedant segons en la Conferència Oest. Steve Nash va ser guardonat amb el seu segon premi consecutiu Most Valuable Player Award de la NBA,[20] sent el segon base (Magic Johnson va ser el primer) a guanyar aquest trofeu diverses vegades seguides. També, Boris Diaw va ser nomenat Jugador Més Millorat.[21]

Els Suns van començar els playoffs de 2006[22] com a favorits enfront de Los Angeles Lakers. Després de guanyar el primer partit en Phoenix, es van veure superats i van arribar a anar perdent per un sorprenent 3-1 amb unes actuacions impressionants de Kobe Bryant, especialment en el quart partit, on l'equip de Los Angeles va remuntar cinc punts en els últims 12 segons, i Bryant va anotar primer una safata per forçar la pròrroga, i després un tir en suspensió sobre la botzina per guanyar el partit en el temps extra.

Però els Suns es van reposar i van guanyar els últims tres partits per passar a semifinals de conferència. El cinquè partit ho van guanyar fàcilment, però va acabar amb una mala notícia: Tall Bell, enredat en una contínua "baralla" amb Kobe Bryant durant tot el partit, va acabar per agarrar-li del coll en una jugada quan aquest s'internava a canastra, resultant en una expulsió i sanció per un partit per al jugador dels Suns. Això va deslligar la fúria en Phoenix, que es queixava d'injustícia pels codazos i contínues faltes dels jugadors de l'equip angelino, que sempre sortien impunes. El sisè partit va ser agònic, guanyant els Suns en Los Angeles in extremis, amb Tim Thomas forçant una soferta pròrroga, deixant als Lakers a 5 segons i un tir de donar la campanada en la sèrie. En el partit final en Phoenix, es van veure múltiples pancartes entre el públic defensant a Bell i carregant contra Kobe, i finalment els Suns es van portar el gat a l'aigua per 121-90, eliminant als Lakers per primera vegada des de 1993. Els Suns es van convertir en el vuitè equip en la història de la NBA a guanyar una ronda dels playoffs després d'anar perdent per 3-1.

En la segona ronda, els Suns es van enfrontar a Los Angeles Clippers. L'eliminatòria va ser un estira i arronsa, amb tots dos equips guanyant partits a domicili. La sèrie anava 2-2 quan els Suns van donar la cara per guanyar sufridamente el cinquè perdut amb una doble pròrroga, per després perdre el sisè partit i finalment portar-se l'eliminatòria vencent en el setè partit en el US Airways Center, guanyant per un marge de 20 punts el 22 de maig de 2006.

Els Suns es van veure les cares amb els Dallas Mavericks en les Finals de Conferència Oest. Phoenix es va portar el primer partit en Dallas per un sol punt i va guanyar el 30 de maig en el quart partit. Els responsables d'aquest assoliment (davant la lesió de Stoudemire) van ser Diaw, Bell (lesionat la majoria de sèries) i Barbosa. Els Suns van barallar durament en els partits cinquè i sisè, però es va notar l'absència del lesionat tirador Bell i van ser eliminats el 3 de juny de 2006 en el sisè partit.

2006-2007: Neix la 'Mala sort dels Suns'[modifica]

[[Arxiu:Phoenix suns kings.jpg|*thumb|*left|270*px|Partit contra els *Kings en la temporada 2006-07.]] En la pretemporada de 2006, els Suns van contractar a Marcus Banks, fins al moment basi de Minnesota Timberwolves, amb un contracte de cinc anys per 21 milions de dòlars.[23] Els Suns van renovar també a l'escorta/basi Leandro Barbosa amb un contracte a cinc anys que va començar en la temporada 2007-08 per 33 milions de dòlars. Boris Diaw va ser també renovat, donada la seva espectacular campanya, per cinc anys a 45 milions de dòlars.

Després d'una temporada regular de 61 victòries i 21 derrotes, Steve Nash va tornar a liderar la lliga en assistències i a guiar a Phoenix al segon posat de la Conferència Oest, per darrere dels Dallas Mavericks, la qual cosa li va portar a ser a punt d'aconseguir alguna cosa que pocs han aconseguit: tres premis MVP seguits. Al final, va quedar segon en unes discutides votacions en les quals va sortir triat Dirk Nowitzki, d'altra banda molt amic del canadenc per la seva etapa junts en Dallas. Va ser una decisió molt discutida, especialment després de la sorprenent eliminació dels Mavs en primera ronda davant els Golden State Warriors. A més, Leandro Barbosa va guanyar el premi a Millor Sisè Home de 2007,[24] Tall Bell va entrar en el Primer Quintet Defensiu i Estimés Stoudemire juntament amb Nash van entrar en el Millor Quintet NBA per primera i tercera vegada respectivament.[25] Això sense explicar que les tres grans estels de Phoenix, Nash, Stoudemire i Shawn Marion van participar en el All-*Star Game de la NBA. Ja en la post-temporada, es van tornar a trobar amb els Lakers en primera ronda de playoffs, eliminant-los aquesta vegada fàcilment en cinc partits, sense donar una sola oportunitat a l'equip angelino.[26][[Arxiu:Lbarbosa.jpg|*right|170*px|*thumb|Leandro Barbosa, Millor Sisè Home de 2007.]] No obstant això en semifinals de conferència, els Spurs van batre als Suns 4-2 en una eliminatòria embolicada en la polèmica. Sant Antonio es va portar el 'avantatge de camp' en guanyar el primer partit en Phoenix 111-106. Steve Nash es va perdre l'últim minut de partit, fet i fet decisiu, per un encontronazo amb Tony Parker que li va deixar una bretxa en el nas que no es va poder tancar a temps perquè el canadenc tornés a pista. A això, en el segon partit en Phoenix es van repartir tiretes per a la cara en senyal de suport al dues vegades MVP, i els locals responent igualant l'eliminatòria amb una incontestable victòria per 101-81.

La sèrie es va moure llavors a Sant Antonio, on el tercer partit va ser per als texans per 108-101 i la cambra va marcar l'esdevenir de l'eliminatòria. Els Suns van guanyar i es van fer de nou amb l'avantatge de pista, però a pocs segons del final, Robert Horry va agredir amb un brutal codazo a Steve Nash, que ho va estavellar contra la taula d'àrbitres. Estimés Stoudemire i Boris Diaw van saltar llavors de la banqueta per remeiar la situació, però Mike D'Antoni els va conduir de nou a les seves cadires.[27] Irònicament, la sanció imposada per la NBA i el comissionat David Stern va ser de dos partits per al suplent Horry, i un partit per Stoudemire i Diaw.[28] Això va causar una commoció al món del bàsquet, amb alguns fins i tot debatent el canvi de les lleis de la NBA per no ser clares, ja que la sanció venia que els jugadors "havien abandonat el seu espai més proper al banc". De nou en Phoenix, Sant Antonio va tornar a guanyar com a visitant per un curt 88-85, per rematar a la seva ciutat 114-106 en el sisè partit.

2007-2009: Arriba Shaq[modifica]

En estiu de 2007, la franquícia va realitzar diversos moviments d'importància, com el fitxatge del ràfec Grant Hill[29] i el de Steve Kerr com a gerent general i President d'Operacions de Bàsquet.[30] En el Draft de 2007 van seleccionar al espanyol Rudy Fernández en la 24.ª posició, sent traspassat poc després a Portland Trail Blazers a canvi de diners.[31] Alando Tucker va ser triat en el lloc 29 i D.J. Strawberry en la segona ronda.

[[Arxiu:Shaq neworleans.jpg|*thumb|*left|200*px|*Shaquille O'Neal en un partit davant New Orleans Hornets.]] El 6 de febrer de 2008, els Suns van traspassar a Shawn Marion i Marcus Banks a Miami Heat per Shaquille O'Neal,[32] prometent en la seva presentació un anell pels Suns.[33] Poc menys d'un mes després, l'equip va fitxar al croat Gordan Giricek com agent lliure.[34] Phoenix, que quan va fer el traspàs Marion-O'Neal tenia el millor rècord de la Conferència Oest, només va guanyar tres dels següents nou partits a l'intercanvi.

Malgrat tot, els Suns van finalitzar la temporada amb un balanç de 55 victòries i 27 derrotes. En playoffs, es van veure les cares un any més amb Sant Antonio Spurs, sent batuts per un contundent 4-1, aquesta vegada una derrota sense pal·liatius.[35] La sèrie prometia ser una de les més dures de l'enlluernadora primera ronda, però un emocionant primer partit en Sant Antonio, en el qual Tim Duncan va forçar una segona pròrroga amb el seu primer triple convertit de la temporada, melló la moral de l'equip de Arizona, que a partir d'aquí, a cap moment va ser capaç de plantar cara a uns molt seriosos Spurs. En els últims sis anys, els Spurs han apeado en playoffs als Suns en quatre ocasions.

El 10 de desembre de 2008, envien a Boris Diaw, Tall Bell i Siguin Singletary per Jason Richardson, Jared Dudley i una segona ronda del draft de 2010 a Charlotte Bobcats. Malgrat la recuperació de Shaquille O'Neal en el seu joc (17.9 punts, 8.5 rebots i 1.5 taps per partit), els Suns van perdre a Estimés Stoudamire per gran part de la temporada, la qual cosa els va portar a quedar-se fora dels playoffs amb un balanç de 46-36.

2009-2012: La fi de l'era Nash[modifica]

Res més finalitzar la temporada 2008-09, els Suns van traspassar a O'Neal a Cleveland Cavaliers a canvi de Sasha Pavlovic, Ben Wallace i una segona ronda del draft de 2010.[36] Però cap dels dos jugadors arribaria a jugar en l'equip, acabant Wallace en els *Pistons i Pavlovic en els *Timberwolves.[37] Els Suns van fer una bona temporada, amb Alvin Gentry en la banqueta, acabant la fase regular en la segona posició de la Divisió Pacífic, per darrere dels Lakers, els qui finalment els derrotarien en playoffs, en les Finals de la Conferencia Oest per 4-2.[38]

Poc després de finalitzar la temporada, Estimar'i Stoudemire va decidir no acceptar l'oferta de renovació de l'equip, signant per cinc temporades amb els New York Knicks a canvi de 100 milions de dòlars,[39] posant fi a vuit anys com a jugador dels Suns. Els Suns es van reconstruir a tot córrer, contractant a Josh Childress, Pudo Türkoğdl. i Hakim Warrick. Al desembre d'aquest any, en un "trade" amb Orlando Magic, van arribar Marcin Gortat, Vince Carter i Mickaël Piétrus a canvi de Jason Richardson, Earl Clark i el propi Pudo Türkoğdl.. Per la 2010-11, els Suns van adquirir lliure a Aaron Brooks.

2012-2016: Ignite The Future[modifica]

A l'estiu de 2012, els Suns feien un "sign & trade" amb Los Angeles Lakers, pel qual Steve Nash desembarcava als Lakers a canvi de diverses rondes de draft. Per ajudar en la reconstrucció de l'equip, els Suns van fitxar lliures a Michael Beasley, Goran Dragić i Luis Scola. Al seu torn, en un "trade" a dues bandes amb New Orleans Hornets i Minnesota Timberwolves, arribaven a l'equip Wesley Johnson i Brad Miller a canvi de Robin López i Hakim Warrick. Al setembre d'aquest any, Channing Frye va ser donat de baixa a causa d'una miocardiopatía dilatada.

Després d'una temporada difícil pels Suns on solament van signar 25 victòries dels 82 partits jugats en la temporada regular (al voltant del 30% de victòries sobre victòries possibles. També és la segona pitjor temporada en la seva història, després de la primera en 1968); es perdrien per tercer any consecutiu la plaça per poder participar en els Playoffs. Els Suns, amb un equip afeblit no solament pel baix rendiment sinó a més per una plantilla que mancava de talent com de joventut, va decidir llavors generar una gran reestructuració entre els quals serien acomiadar a l'entrenador i contractar a Jeff Hornacek (antic jugador de Phoenix Suns de 1986 a 1992 on va ser canviat a Philadelphia per Xerris Barkley). A més, canviar la plantilla portant jugadors de Indiana Pacers (el ràfec Gerald Green i el pivot Milers Plumlee) i una futura primera elecció del draft per l'ala-pivot Luis Scola. De Washington Wizards a Emeka Okafor (est a canvi de Marcin Gortat, Shannon Brown, Malcolm Lee i Kendall Marshall), de Milwaukee Bucks a Ish Smith i a Viacheslav Kravtsov a canvi de Caron Butler, mitjançant un canvi a 3 bandes entre Los Angeles Clippers, Phoenix Suns i Milwaukee Bucks en el qual es van manar tant al Sun Jared Dudley i al Buck J.J. Redick l'equip d'Arizona va aconseguir a Eric Bledsoe (mentre que els Bucks van aconseguir dues futures rondes de Draft i a Caron Butler). Sumat a les eleccions corresponents del Draft (*Archie Goodwin i Alex Len) van conformar la plantilla que va compondre l'equip que posaria esperances a ser la resurrecció.

Aquest conjunt va respondre molt bé a l'inici de la temporada regular 2013-14 completant en el seu primer mes un balanç de 9 victòries i 8 derrotes para al mes següent tancar l'any amb un balanç que ho classifica com 2º lloc de la Divisió Pacífic amb 19 victòries i 11 derrotes i 5º classificat per a la Fase Final, demostrant com la nova plantilla i l'adreça de Jeff Hornacek pot fer que l'equip remunti a velles glòries amb un brillant futur. Al gener del 2014 Eric Bledsoe es lesiona els meniscos necessitant operació, per la qual cosa els Suns van fitxar un contracte de 10 dies, que al final s'estendria per tota la temporada, amb l'antic base de l'equip Leandro Barbosa. Al febrer es va anunciar que Goran Dragic no participaria en el partit del All-*Star però sí que estarà en el Skill Challenge i que Milers Plumlee participarà en el Rising Star Game, tots dos del All-*Star Weekend.

Finalment, Phoenix acaba la temporada 2013-14 amb un rècord de 48 victòries i 34 derrotes. Es va convertir, així, en l'equip amb més partits bestiars en una temporada sense aconseguir entrar als Playoffs, en la història de la NBA. Per la bona temporada i la gran diferència assolida d'acord a la temporada anterior, l'entrenador Jeff Hornacek va quedar en segon lloc en la votació del Entrenador de l'Any de la NBA, darrere de Gregg Popovich. Així també, Goran Dragic va guanyar el premi al Jugador Més Millorat de la NBA.

El 2 de gener de 2015 els Suns van fer història en ser el primer equip a tenir en pista alhora dues parelles de germans, *Goran i Zoran Dragic d'una banda i *Marcus i Markieff Morris per l'altre.[40]

En el Draft de la NBA de 2015 els Phoenix Suns van triar en la posició número 13 a Devin Booker, uns dels millors tiradors de la National Basketball Association. Després de les lesions de Eric Bledsoe i de Brandon Knight al començament de laTemporada 2015-16 de la NBA. Jeff Hornacek va provar amb posar al jove, que va acabar promediando 13.8 punts per partit, 2.6 assistències i 2.5 rebots per partit. Això ho va convertir en uns dels millors rookies de la temporada i finalment va ser nomenat en el Millor quintet de rookies de la NBA per darrere de Karl-Anthony Towns i D'Angelo Russell.

En el Draft de la NBA de 2016, los Phoenix Suns eligieron en la cuarta posición al joven croata de 18 años, Dragan Bender, proveniente del Maccabi Tel Aviv Basketball Club de Israel. Luego conseguirían a Marquese Chriss (8° posición por Sacramento Kings), a cambio de Georgios Papagiannis (14° elección) y Skal Labissière (28° elección). Finalmente en la segunda ronda, elegirían a Tyler Ulis en el puesto 34 del draft.

A estos jugadores se suman las incorporaciones de dos veteranos que regresan a la plantilla de Arizona, Leandro Barbosa (tercera etapa la franquicia) y Jared Dudley (en su segunda etapa). Jon Leuer, Mirza Teletović y Ronnie Price fueron agentes libres y no renovados. Además el atlético Archie Goodwin fue cortado por el nuevo entrenador Earl Watson, lo cual dejó a muchos descontentos, ya que en los planos este escolta era mejor que John Jenkins, que luego también sería cortado y Ronnie Price firmaría por diez días con los Suns.

2017: The Timeline[modifica]

En el Draft de la NBA de 2017 los Phoenix Suns se llevaron el Pick 4. La franquicia tenía proyectada la segunda posición pero lamentablemente para el equipo decayó hasta la cuarta.

Aquí nació el TimeLine de los Phoenix Suns. Con las elecciones de Devin Booker, Dragan Bender, Marquese Chriss y Josh Jackson (el drafteado en el Draft de la NBA de 2017 en la 4 posición). Se puede decir que hay un gran futuro en el equipo del desierto.

Luego de una mala temporada los Phoenix Suns terminaron con el peor record de la liga.

En el Draft de la NBA de 2016, els Phoenix Suns van triar en la quarta posició al jove croat de 18 anys, Dragan Bender, provinent del Maccabi Tel Aviv Basketball Club de Israel. Després aconseguirien a Marquese Chriss (8° posició per Sagrament Kings), a canvi de Georgios Papagiannis (14° elecció) i Skal Labissière (28° elecció). Finalment en la segona ronda, triarien a Tyler Ulis en el lloc 34 del draft.

A aquests jugadors se sumen les incorporacions de dos veterans que tornen a la plantilla de Arizona, Leandro Barbosa (tercera etapa la franquícia) i Jared Dudley (en la seva segona etapa). Jon Leuer, Mirza Teletović i Ronnie Price van ser agents lliures i no renovats. A més l'atlètic *Archie Goodwin va ser tallat pel nou entrenador Earl Watson, la qual cosa va deixar a molts descontentaments, ja que en els plànols aquest escorta era millor que John Jenkins, que després també seria tallat i Ronnie Price signaria per deu dies amb els Suns.

2017: The Timeline[modifica]

En el Draft de la NBA de 2017 els Phoenix Suns es van portar el Pick 4. La franquícia tenia projectada la segona posició però lamentablement per a l'equip va decaure fins a la quarta.

Aquí va néixer el TimeLine dels Phoenix Suns. Amb les eleccions de Devin Booker, Dragan Bender, Marquese Chriss i Josh Jackson (el drafteado en el Draft de la NBA de 2017 en la 4 posició). Es pot dir que hi ha un gran futur en l'equip del desert.

Després d'una mala temporada els Phoenix Suns van acabar amb el pitjor record de la lliga.

2018[modifica]

Els Phoenix Suns van aconseguir el primer pick del Draft de la NBA de 2018.

Pavellons[modifica]

  • Arizona Veterans Memorial Coliseum (1968-1992)
  • Talking Stick Resort Arena (anteriorment anomenat America West Arena) (1992-avui)

Trajectòria[modifica]

Nota: G: Partits guanyats; P: Partits perduts; %: Percentatge de victòries

Temporada G P % Play-offs Resultat
Phoenix Suns
1968-69 16 66 .195
1969-70 39 43 .476 Perd semifinals Divisió LA Lakers 4, Phoenix 3
1970-71 48 34 .585
1971-72 49 33 .598
1972-73 38 44 .463
1973-74 30 52 .366
1974-75 32 50 .390
1975-76 42 40 .512 Guanya Semifinals Conferència

Guanya Finals Conferència

Perd Finals NBA

Phoenix 4, Seattle 2

Phoenix 4, Golden State 3

Boston 4, Phoenix 2

1976-77 34 48 .415
1977-78 49 33 .598 Perd 1a Ronda Milwaukee 4, Phoenix 0
1978-79 50 32 .610 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 2, Portland 1

Phoenix 4, Kansas City 1

Seattle 4, Phoenix 3

1979-80 55 27 .671 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 2, Kansas City 1

LA Lakers 4, Phoenix 1

1980-81 57 25 .695 Perd Semifinals Conferència Kansas City 4, Phoenix 3
1981-82 46 36 .561 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 2, Denver 1

LA Lakers 4, Phoenix 0

1982-83 53 29 .646 Perd 1a Ronda Denver 2, Phoenix 1
1983-84 41 41 .500 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Guanya Finals Conferència

Phoenix 3, Portland 2

Phoenix 4, Utah 2

LA Lakers 4, Phoenix 2

1984-85 36 46 .439 Perd 1a Ronda LA Lakers 3, Phoenix 0
1985-86 32 50 .390
1986-87 36 46 .439
1987-88 24 54 .341
1988-89 55 27 .671 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 3, Denver 0

Phoenix 4, Golden State 1

LA Lakers 4, Phoenix 0

1989-90 54 28 .659 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 3, Utah 2

Phoenix 4, LA Lakers 1

Portland 4, Phoenix 2

1990-91 55 27 .671 Perd 1a Ronda Utah 3, Phoenix 1
1991-92 53 29 .646 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 3, San Antonio 0

Portland 4, Phoenix 1

1992-93 62 20 .756 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Guanya Finals Conferència

Perd Finals NBA

Phoenix 3, LA Lakers 2

Phoenix 4, San Antonio 2

Phoenix 4, Seattle 3

Chicago 4, Phoenix 2

1993-94 56 26 .683 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 3, Golden State 0

Houston 4, Phoenix 3

1994-95 59 23 .720 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 3, Portland 0

Houston 4, Phoenix 3

1995-96 41 41 .500 Perd 1a Ronda San Antonio 3, Phoenix 1
1996-97 40 42 .488 Perd 1a Ronda Seattle 3, Phoenix 2
1997-98 56 26 .683 Perd 1a Ronda San Antonio 3, Phoenix 1
1998-99 27 23 .540 Perd 1a Ronda Portland 3, Phoenix 0
1999-00 53 29 .646 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 3, San Antonio 1

LA Lakers 4, Phoenix 1

2000-01 51 31 .623 Perd 1a Ronda Sacramento 3, Phoenix 1
2001-02 36 46 .439
2002-03 44 38 .537 Perd 1a Ronda San Antonio 4, Phoenix 2
2003-04 29 53 .354
2004-05 62 20 .756 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 4, Memphis 0

Phoenix 4, Dallas 2

San Antonio 4, Phoenix 1

2005-06 54 28 .659 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 4, LA Lakers 3

Phoenix 4, LA Clippers 3

Dallas 4, Phoenix 2

2006-07 61 21 .744 Guanya 1a Ronda

Perd Semifinals Conferència

Phoenix 4, L.A. Lakers 1

San Antonio 4, Phoenix 2

2007-08 55 27 .671 Perd 1a Ronda San Antonio 4, Phoenix 1
2008-09 46 36 .561
2009-10 54 28 .659 Guanya 1a Ronda

Guanya Semifinals Conferència

Perd Finals Conferència

Phoenix 4, Portland 2

Phoenix 4, San Antonio 0

L.A. Lakers 4, Phoenix 2

2010-11 40 42 .488
2011-12 33 33 .500
2012-13 25 57 .305
Totals 2012 1630 .552
Playoffs 132 137 .491

Plantilla actual (2013 - 2014)[modifica]

Phoenix Suns 2013-2014
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Altura Pes Origen
B 19 Barbosa, Leandro 6 ft 3 in (1.91 m) 194 lb (88 kg) 1982–11–28 Brasil
AP-P 35 Bender, Dragan 7 ft 1 in (2.16 m) 225 lb (102 kg) 1997–11–17 Croatia
B 2 Bledsoe, Eric (C) 6 ft 1 in (1.85 m) 205 lb (93 kg) 1989–12–09 Kentucky
B 1 Booker, Devin 6 ft 6 in (1.98 m) 206 lb (93 kg) 1996–10–30 Kentucky
P 4 Chandler, Tyson 7 ft 1 in (2.16 m) 240 lb (109 kg) 1982–10–02 Manuel Dominguez HS (CA)*
A 0 Chriss, Marquese 6 ft 10 in (2.08 m) 233 lb (106 kg) 1997–07–02 Washington
E-A 3 Dudley, Jared 6 ft 7 in (2.01 m) 225 lb (102 kg) 1985–07–10 Boston College
B 23 Jenkins, John 6 ft 4 in (1.93 m) 215 lb (98 kg) 1991–03–06 Vanderbilt
A 10 Jones, Derrick (DL) 6 ft 7 in (2.01 m) 190 lb (86 kg) 1997–02–15 UNLV
B 11 Knight, Brandon (C) 6 ft 3 in (1.91 m) 195 lb (88 kg) 1991–12–02 Kentucky
P 21 Len, Alex 7 ft 1 in (2.16 m) 260 lb (118 kg) 1993–06–16 Maryland
E-A 17 Tucker, P. J. 6 ft 6 in (1.98 m) 245 lb (111 kg) 1985–05–05 Texas
B 8 Ulis, Tyler 5 ft 10 in (1.78 m) 150 lb (68 kg) 1996–01–05 Kentucky
A 12 Warren, T. J. 6 ft 8 in (2.03 m) 225 lb (102 kg) 1993–09–05 North Carolina State
AP-P 15 Williams, Alan 6 ft 8 in (2.03 m) 260 lb (118 kg) 1993–01–28 UC Santa Barbara*
Entrenador en cap
Entrenador(s) assistent(s)



Llegenda
  • (C) Capità
  • (DP) Elecció del draft sense contractar
  • (FA) Agent lliure
  • (S) Suspès
  • Lesionat Lesionat

Font per la plantillaMoviments
Darrer moviment: 8-11-2013

Jugadors destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Els Suns creixen en Phoenix». Suns.com. [Consulta: abril 2008]. Origen del Logo
  2. Nba.com 1976 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  3. «El Dia Més Llarg». Nba.com. [Consulta: 9 abril 2007]. 5º Partit de les Finals de 1976
  4. Nba.com 1990 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  5. Nba.com 1991 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  6. Nba.com 1992 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  7. Nba.com 1993 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  8. «Paxson fica als Bulls en la història de la NBA». Nba.com. [Consulta: abril 2008]. Finals de 1993
  9. «Millors jugades del 4º partit de les Finals de 1976». Nba.com. [Consulta: abril 2008]. Finals de 1976
  10. «Els Bons Vells Temps». Nba.com. [Consulta: abril 2008].
  11. Nba.com 1994 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  12. «Donen Mejerle, favorit dels fans». Nba.com. [Consulta: abril 2008].
  13. Nba.com 1996 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  14. Nba.com 1997 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  15. Nba.com 2000 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  16. Cbs.com Marbury és traspassat als Knicks (Consultat abril de 2008)
  17. elmundo.es Nash gana el MVP de la temporada 2004-05 (Consultat abril de 2008)
  18. Nba.com Mike D'Antoni triat Millor Entrenador de l'Any (Consultat abril de 2008)
  19. Nba.com 2005 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  20. Nba.com Nash, MVP de la temporada 2005-06 (Consultat abril de 2008)
  21. Nba.com Diaw és nomenat Jugador Més Millorat de la temporada 2005-06 (Consultat abril de 2008)
  22. Nba.com 2006 Playoff Results (Consultat abril de 2007)
  23. Espn.com Marcus Banks fitxa pels Suns (Consultat abril de 2007)
  24. Nba.com Barbosa nomenat Millor 6º Home de la Temporada (Consultat abril de 2008)
  25. Nba.com2006-07 NBA Season Summary, consultat abril de 2008
  26. Nba.com 2007 Playoff Results (Consultat abril de 2008)
  27. Youtube.com Video de l'agressió de Horry a Nash (Consultat abril de 2008)
  28. Stoudemire i Diaw sancionats amb un partit, consultat abril de 2008
  29. Nba.com Grant Hill, nou fitxatge dels Suns (Consultat abril de 2008)
  30. Espn.com Steve Kerr fitxa pels Suns com a gerent general i President d'Operacions de Bàsquet (Consultat abril de 2008)
  31. elmundo.es Portland rep a Rudy Fernández de Phoenix (Consultat abril de 2008)
  32. Nba.com Shaquille O'Neal als Suns (Consultat abril de 2008)
  33. elmundo.es Shaquille promet 'lideratge' i un anell (Consultat abril de 2008)
  34. Nba.com Gordan Giricek signatura com a agent lliure amb Phoenix (Consultat abril de 2008)
  35. eltiempo.com Els Spurs eliminen als Suns per 4-1 (Consultat maig de 2008)
  36. Nba.com Suns Completi Trade With Cavs, Send Shaq to Cleveland, consultat en juliol de 2010
  37. basketball-reference.com 2009-10 Phoenix Suns Transactions, consultat en juliol de 2010
  38. basketball-reference.com 2009-10 NBA Season Summary, consultat en juliol de 2010
  39. azcentral.com Estimar'i Stoudemire, Knicks agree to 5-year, nearly $100 million contract, consultat en juliol de 2010
  40. kiaenzona.com Tot en família. Dues parelles de germans porten a Phoenix a alguna cosa mai vist, consultat en gener de 2015


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phoenix Suns Modifica l'enllaç a Wikidata