Teo Jung
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1892 Meckenheim (Alemanya) |
| Mort | 12 maig 1986 (93 anys) la Haia (Països Baixos) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista, escriptor, periodista |
| Nom de ploma | Egruho R-ano Tojo Joto Dalen Odo Lajuna Rejnardo Zigzage |
| Família | |
| Pare | Heinrich Jung (en)  |
Signatura  | |
 | |
Theodor Karl August Heinrich Jung (Meckenheim, Renània, 21 de desembre de 1892 - La Haia, 12 de maig de 1986) va ser un periodista i esperantista alemany i neerlandés. Va ser l'editor de l'Heroldo de Esperanto durant 41 anys.[1]
Biografia[modifica]
Teo (o Theo) Jung va néixer en una família humil a la localitat de Meckenheim, a prop de Bonn. Als 15 anys va haver de deixar els estudis i va començar a treballar a la impremta del seu pare, que editava el diari local Mackenheimer Zeitung.[2] Va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1909.[3] De seguida va fundar dos grups esperantistes i va es va convertir en professor d'aquesta llengua.[3] El 1919 va començar a editar Progreso, l'òrgan mensual de la lliga esperantista de Renània-Westfàlia.[2] L'any següent fundaria la que seria la seva publicació més coneguda: l'Heroldo de Esperanto.
Durant els anys d'entreguerres va treballar per crear ponts de diàleg entre els partidaris dels diferents projectes de llengua internacional, com l'esperanto o l'ido.[3] Posteriorment ho faria entre les diferents faccions del moviment esperantista per tal de crear una Associació Mundial d'Esperanto ampliada.[3] Durant diversos anys va treballar en un projecte de "llengua ideal" global, tema que surt a la seva novel·la Lando de L'Fantazio i a la que dedica un capítol de la seva autobiografia.[2]
Durant tota la seva vida va escriure nombrosos articles, poemes i dibuixos en alemany i en esperanto.
Va ser amic de Baldomero Zapater i de Julio Baghy.
L'Heroldo de Esperanto[modifica]
Teo Jung va fundar el 1920 a Colònia aquesta publicació en esperanto i en va ser l'editor fins al 1961, publicant un total de 1330 números.[2] Entre 1920 i 1925 portava per títol Esperanto Triumfonta. Fins a la Segona Guerra Mundial va aparèixer setmanalment a excepció del congrés mundial d'esperanto de 1933 celebrat precisament a Colònia, durant el qual es va publicar diàriament. El 1936 les autoritats nazis van confiscar les seves premses i Jung i la seva dona es van haver d'exiliar als Països Baixos.[2] Allà es va començar a publicar de nou. Després d'una pausa durant la guerra, a l'acabar el conflicte bél·lic va tornar a aparèixer, però aquesta vegada quinzenalment. L'Heroldo de Esperanto és considerat una de les publiacions més importants de la història del moviment esperantista.[4]
Obres de Teo Jung[modifica]
Originals[modifica]
- La Alta kanto de L'Amo. Poema amb el que Teo Jung va guanyar la Flor Natural el 1926 als dotzens Jocs Florals Internacionals[3]
- Lando de L'Fantazio
- Ĉiu-Ĉiun. Autobiografia.
- Gudrun
- Sakuntala
- De muheddin ĝis mundilatin
Traduccions[modifica]
- La Ŝipĉarpentisto (Friedrich Gerstäcker)
- En Okcidento nenio nova (Erich Maria Remarque). En català es coneix com Res de nou al front de l'oest.
- La vojo returne (Erich Maria Remarque). En català es coneix com El retorn.
- La Mistero de L'Sango (F. de Battaglio)
Referències[modifica]
- ↑ «Forpasis Teo Jung». Revuo Esperanto (UEA), Maig 1986, pàg. 85-86.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jung, Teo. Ĉiu-Ĉiun. Sep jardekojn en la Esperanto-movado. Memoraĵoj de 86-jara optimisto (en esperanto). Ambers i La Laguna: Stafeto, 1979.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 6 novembre 2015].
- ↑ Tonkin, Humphrey. Lingvo kaj popolo: Aktualaj problemoj de la Esperanto-movado (en esperanto). Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 2006.