Adalbert Smit

De Viquipèdia
Infotaula de personaAdalbert Smit
BertusSmit.jpg
Adalbert Smit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Activitat
Ocupacióesperantista (1921–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Neerlandesos Modifica el valor a Wikidata

Adalbert Smit,[1] també Bertus o Adalberto Smit, (Amsterdam, 21 de febrer de 1897 - 10 de febrer de 1994) va ser un escriptor, esperantista i polític neerlandès, considerat com el primer nacionalsocialista dels Països Baixos.[1]

Biografia[modifica]

Als anys 1920 Adalbert Smit era un fervorós propagandista de la llengua auxiliar internacional esperanto, llengua en la que va escriure dos poemaris. Després d'una visita a la Itàlia feixista de Benito Mussolini va tornar convertit en un fervent feixista. De 1929 a 1931 va ser molt actiu al moviment d'extrema dreta De Bezem (L'Escombra) d'Alfred Haighton, del qual més tard seria expulsat.[1]

El 16 de desembre de 1931 va ser un dels fundadors del partit nacionalsocialista Nationaal-Socialistische Nederlandsche Arbeiderspartij (NSNAP), juntament amb Ernst Herman van Rappard. El 1932, Smit va deixar el partit a causa del seu desacord amb les idees de Rappard segons les quals Holanda havia de ser una província d'Alemanya. Va mantenir, però, la seva col·laboració a la revista Het Hakenkruis (L'Esvàstica).[1] A partir de llavors tornarà a col·laborar amb Haighton.

D'aquesta època, el periodista Teo Jung recorda a la seva biografia una anècdota sobre Adalbert Smit. Segons Jung, Smit va aparèixer a un congrés esperantista a Düsseldorf, organitzat per la Rejnlanda-Vestfalia Esperanto-Ligo, vestit en l'uniforme negre de la tropa d'elit del partit nazi amb una cinta taronja al braç. Es va presentar com el fundador i un dels líders del partit laborista nacionalsocialista holandés. Allà va manifestar que "l'esperanto i el nacisocialisme podien molt bé anar de la mà".[2]

Després de la Nit dels Ganivets Llargs, Smit es va allunyar del nacionalsocialisme i el 1936 va escriure un pamflet contra Hitler. A causa d'aquest pamflet, va ser detingut i va passar un breu període a la presó. Després de la invasió d'Holanda per part de les tropes de Hitler, tornaria a ser detingut i enviat a la presó, passant gran part de la Segona Guerra Mundial a diversos camps de concentració.[1]

Després de la guerra va ser un fotògraf i dissenyador, fent servir el nom d'Adalbet Smit van Outvorst i també Bob van Outvorst (van Outvorst era el cognom de la seva mare).

Pel que fa a la seva dimensió com a escriptor, Adalbert Smit és autor de diversos poemes originals en esperanto de diversa temàtica, incloent-hi els viatges, l'amor i l'esperanto. La majoria són poemes curts amb una mètrica molt regular.

Obres[modifica]

  • Fajreroj (poemari), 1927
  • Roseroj (Les gotes de rosada. Una segona col·lecció de poemes ), 1930 (N.V. Joh. Ykema's UITG.-MIJ, La Haia, Holanda), reeditat el 1997
  • Führung, de doden klagen u aan! (pamflet contra Hitler), 1936

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Het Koninkrijk der Nederlanden in de Tweede Wereldoorlog. Deel 1 Voorspel. Adalbert Smit» (en neerlandès). [Consulta: 8 setembre 2016].
  2. Jung, Teo. Ĉiu-Ĉiun. Sep jardekojn en la Esperanto-movado. Memoraĵoj de 86-jara optimisto (en esperanto). Ambers i La Laguna: Stafeto, 1979, p. 269.