Teorema de Norton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El teorema de Norton per xarxes elèctriques enuncia que qualsevol conjunt de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una font de corrent elèctric I en paral·lel, amb una única resistència R. Per sistemes amb una única freqüència alterna, el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no només a resistències. El teorema fou publicat en 1926 per l'enginyer Edward Lawry Norton (1898-1983), dels Laboratoris Bell.

Per a calcular el circuit equivalent:

  1. Canvieu la càrrega del circuit per un curtcircuit.
  2. Calculeu el corrent a través d'eix de connexió, I, amb les fonts d'alimentació originals.
  3. Ara canvieu les fonts de voltatge per curtcircuits i les fonts de corrent per circuits oberts.
  4. Canvieu la càrrega del circuit per un òhmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, sense fonts d'alimentació.
  5. El circuit equivalent és una font de corrent amb un corrent I en paral·lel amb una resistència R en paral·lel amb la càrrega.

En l'exemple, el corrent total Itotal ve donat per:

El corrent que travessa la càrrega és aleshores:

I, mirant de nou al circuit, la resistència equivalent és:

Per tant, el circuit equivalent és una font de corrent de 3.75 mA en paral·lel amb una resistència de 2 kΩ.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]