Terebint

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Terebint
Pistachier2.JPG

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Anacardiaceae
Gènere: Pistacia
Espècie: P. terebinthus
Nom binomial
Pistacia terebinthus
L.
Revers de les fulles d'un exemplar recollit a la Comarca de La Noguera

El terebint, noguerola, llampuga, llampuga pudent o arbre de trementina (Pistacia terebinthus)[1] és una espècie de Pistacia nativa del Mediterrani. Es pot trobar des de Marroc i Portugal fins a Turquia i Síria, i també a les Illes Canàries. Habitualment en alzinars poc densos i garrigues.[2]

És un arbre dioic amb peus mascles separats dels peus femelles. Les seves fulles són alternades, compostes de 5 a 11 folíols, imparipinnades, per la part de l'anvers les fulles són brillants, d'uns 10 cm o més de llargada. Les flors van del color porpra al verd. El fruit és de la mida d'un pèsol. Tota la planta té una aroma intensa. Desenvolupen agalles en forma de banya de cabra per la picadura d'alguns insectes. Es pot hibridar de forma natural amb el llentiscle (Pistacia lentiscus). A la conca del Mediterrani oriental l'espècie similar, Pistacia palaestina, també rep el nom de terebint.

És emprat com a font de trementina, possiblement la més antiga coneguda. La trementina del terebint és ara anomenada Chian, Scio o Trementina de Xipre. Els fruits són usats a Xipre per fer un pa especial. La planta és rica en tanins i altres substàncies resinoses i fou usada per les seves propietats aromàtiques i medicinals a l'antiga Grècia.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 133. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net - Pistacia terebinthus L.» (en català). [Consulta: 30 desembre 2015].
  3. «Kypros.org - Terebinth» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2015].
  • Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9.
  • Giner-Larza EM et al, Anti-inflammatory triterpenes from Pistacia terebinthus galls, Planta Med. 2002 Apr;68(4):311-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terebint Modifica l'enllaç a Wikidata