Vés al contingut

Teresa Carbó i Comas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:25, 16 gen 2013 amb l'última edició de Beussonbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Teresa Carbó Comas (Begur, 1908 - Le Soler, 2010) va ser una militant de la Federació Comunista Catalanobalear, del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista, i una mestra esperantista molt vinculada a Palafrugell. També va ser organitzadora del Socors Roig i membre de la resistència antifranquista durant l'exili.[1]

Tot i que va néixer a Begur, de ben petita es va traslladar amb la família a Palafrugell, on va passar la infantesa i part de la joventut. El 1922, amb només 14 anys, va entrar a treballar en una fàbrica de taps de suro, i va començar a contactar amb l'obrerisme organitzat.[2] Es va iniciar en l'esperantisme durant la dictadura de Primo de Rivera. Es va casar civilment l'any 1928 amb Esteve Morell, i ells dos varen ser fundadors d'una escola esperantista a Barcelona, al barri de Sants on vivien, en el marc de la cooperativa La Flor de Maig.

Durant la guerra, Teresa Carbó anava als hospitals i ajudava en diferents tasques (fitxes dels ferits, avís a les famílies, roba...). Va portar una manta i menjar a Andreu Nin quan el van detenir després dels fets de maig del 1937. Ella mateixa va estar tres mesos i mig detinguda, primer a l'hotel Falcón i després a la presó de dones. El seu marit, afiliat a la Unió General de Treballadors, també va ser detingut.

El 1939 es varen exiliar a França, a Toulouse. Allà, la Teresa va col·laborar amb la Resistència, hi ha constància que casa seva era un lloc d'estada pels membres que treballaven en la xarxa d'evasió. Acabada la Segona Guerra Mundial, varen marxar amb el fill petit a Amèrica del Sud (el gran es va quedar a França). Varen viure al Departament de Santa Cruz (Bolívia) i a Sao Paulo (Brasil) i finalment varen tornar a França i es varen instal·lar a París. Després de la mort del general Franco, Teresa va tornar a viure a Palafrugell (anys setanta-vuitanta). L'any 1988 es va traslladar a una residència a Le Soler, prop de Perpinyà, on va morir el 17 d'octubre de 2010, als 101 anys d'edat.[3]

El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. [4]

Referències