Teresa Gisbert Jordà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1957  (66/67 anys)València |
| Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana | |
| 19 febrer 2019 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | fiscal, jurista |
| Membre de | |
| Família | |
| Parents | Emili Gisbert Jordà (germà) Manuel Gisbert Rico (avi) |
Teresa Gisbert Jordà (València, 1957),[1] és una jurista i fiscal valenciana, especialista en matèria de menors. Després de ser Fiscal en Cap Provincial de València, en febrer de 2019 va prendre possessió com a Fiscal Superior de la Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana, en substitució d'Antonio Montabes Córdoba, estant al càrrec de les tres Fiscalies provincials, 249 Fiscals i 178 funcionaris.
Biografia[modifica]
És membre de la Unió Progressista de Fiscals i del Comité Científic de la Fundació Valenciana d'Estudis sobre Infància i Joventut. La Fiscal General de l'Estat, María José Segarra li va reconèixer “la permanent dedicació des de llocs de responsabilitat a un servei públic cada vegada més necessitat de persones amb eixa vocació de servei”.[2][3][4] És germana del periodista Emili Gisbert Jordà i neta de Manuel Gisbert Rico, últim alcalde republicà de València, estant la seua família vinculada a la política i el dret.[5]
Carrera fiscal i docència[modifica]
Va començar com a Fiscal l'any 1981 a Mataró-Arenys de Mar i l'any 1982 va prendre possessió a la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Castelló, en l'Agrupació de Vinaròs-Sant Mateu. El 1984 va prendre possessió a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i en març de 2008 va prendre possessió com a Fiscal en Cap Provincial de València i en febrer de 2019 ho va fer com a Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana. De 1991 a 1996 ha estat membre del Consell Fiscal.[2][4]
Ha fet classes com a Professora Associada de la Càtedra de Dret Civil de la Facultat de Dret de València els anys 1997 i 1998. Des de l'any 1998 és tutora de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València. També ha participat com a directora, coordinadora o ponent en diversos cursos per a professionals del dret, taules redones i conferències.[4]
Reconeixements[modifica]
- 1990, Creu distingida de 1ª Classe de l'Ordre de Sant Ramon de Penyafort.[4]
- 2002, Premi del Dia Internacional de la Dona Treballadora, de les Corts Valencianes.[4]
- 2014, Premis Æquitas del Col·legi Oficial de Graduats Socials.[6]
- 2019, Premi Integritat de l'EVAP (Associació d'Empresàries i Professionals de València).[7]
Coincidència[modifica]
L'elecció de Teresa Gisbert com a Fiscal Superior del País Valencià va provocar que els principals càrrecs de la justícia valenciana estigueren ocupats per quatre dones: Pilar de la Oliva (presidenta del TSJCV), Gabriela Bravo (consellera de Justícia), Auxiliadora Borja (degana dels advocats) i Laura Oliver (degana dels procuradors).[3]
Publicacions[4][8][modifica]
- El Fiscal y la Ley Orgánica 4/92. Dos años de aplicación. NUM. III- 1995 255
- La posición de las otras partes en el proceso. NUM. VII- 1997 397
- Aspectos comunes de la jurisdicción de menores y la de adultos. NUM. II- 2003 697
- Las medidas cautelares. NUM. I- 2001 103
- Cuestiones sobre medidas cautelares. NUM. I- 2001
- Análisis del procedimiento. Sus fases. Las demás partes en el proceso. Especial atención a la víctima como coadyuvante sin acción. NUM. VI- 2000 149.
- Sida y Derecho Penitenciario. Consejo General del Poder Judicial. Cuadernos de Derecho Judicial. Problemas del Tratamiento Jurídico del Sida. Madrid 1.995.
- La entrada en vigor de la elevación de la mayoría de edad penal. Una nueva interpretación. La Ley. Año XVII. Número 4011. 9 de abril de 1996.
- Ley de Protección Jurídica del Menor. Boletín de Información del Ministerio de Justicia, Año L. 15 de junio de 1.996. Número 1776. Págs. 2585 a 2608.
- Incidencias del nuevo Código Penal en la legislación de menores. Cuadernos de Derecho Judicial. Consejo General del Poder Judicial. Madrid 1.996.
- Legislación sobre el nacimiento con la ayuda de la técnica: la reproducción asistida humana y sus implicaciones. AMA. Madrid 1.998.
- Aspectos Legales en Oncología Médica. Nova Sidonia 2000.
- Libro Blanco del Ministerio Fiscal (va ser una de les responsables).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 País, Ediciones El «Teresa Gisbert, elegida nueva fiscal jefe de Valencia» (en castellà). El País [Madrid], 20-02-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 2,0 2,1 «Teresa Gisbert Jordá toma posesión como Fiscal Superior de la Comunidad Autónoma Valenciana». Fiscalía General del Estado, 18-02-2019. [Consulta: 21 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Levante-EMV. «Teresa Gisbert serà la Fiscal Superior després d'imposar-se al fiscal en cap de Castelló» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (fund. 1776) - 9 de Junio de 2008. Ciclo "Estado, Sociedad Civil y Ciudadanía": Dª Teresa Gisbert Jordá. Conferencia.». [Consulta: 21 febrer 2019].
- ↑ País, Ediciones El «Emili Gisbert, reportero valenciano sin ataduras» (en castellà). El País [Madrid], 05-07-2011. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La gran noche de los Graduados Sociales» (en castellà). Cograsova.es. [Consulta: 23 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ 20minutos. «EVAP entrega el jueves sus premios anuales a María Teresa Busto, Teresa Gisbert, Marina Belenguer y Belén Franch» (en castellà), 22-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
- ↑ «Teresa Gisbert Jordá» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2019].