Teresa Gisbert Jordà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre jurista i fiscal valenciana. Vegeu-ne altres significats a «Teresa Gisbert Carbonell».
Infotaula de personaTeresa Gisbert Jordà
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana
19 febrer 2019 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófiscal, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsEmili Gisbert Jordà (germà)
Manuel Gisbert Rico (avi) Modifica el valor a Wikidata

Teresa Gisbert Jordà (València, 1957),[1] és una jurista i fiscal valenciana, especialista en matèria de menors. Després de ser Fiscal en Cap Provincial de València, en febrer de 2019 va prendre possessió com a Fiscal Superior de la Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana, en substitució d'Antonio Montabes Córdoba, estant al càrrec de les tres Fiscalies provincials, 249 Fiscals i 178 funcionaris.

Biografia[modifica]

És membre de la Unió Progressista de Fiscals i del Comité Científic de la Fundació Valenciana d'Estudis sobre Infància i Joventut. La Fiscal General de l'Estat, María José Segarra li va reconèixer “la permanent dedicació des de llocs de responsabilitat a un servei públic cada vegada més necessitat de persones amb eixa vocació de servei”.[2][3][4] És germana del periodista Emili Gisbert Jordà i neta de Manuel Gisbert Rico, últim alcalde republicà de València, estant la seua família vinculada a la política i el dret.[5]

Carrera fiscal i docència[modifica]

Va començar com a Fiscal l'any 1981 a Mataró-Arenys de Mar i l'any 1982 va prendre possessió a la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Castelló, en l'Agrupació de Vinaròs-Sant Mateu. El 1984 va prendre possessió a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i en març de 2008 va prendre possessió com a Fiscal en Cap Provincial de València i en febrer de 2019 ho va fer com a Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana. De 1991 a 1996 ha estat membre del Consell Fiscal.[2][4]

Ha fet classes com a Professora Associada de la Càtedra de Dret Civil de la Facultat de Dret de València els anys 1997 i 1998. Des de l'any 1998 és tutora de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València. També ha participat com a directora, coordinadora o ponent en diversos cursos per a professionals del dret, taules redones i conferències.[4]

Reconeixements[modifica]

Coincidència[modifica]

L'elecció de Teresa Gisbert com a Fiscal Superior del País Valencià va provocar que els principals càrrecs de la justícia valenciana estigueren ocupats per quatre dones: Pilar de la Oliva (presidenta del TSJCV), Gabriela Bravo (consellera de Justícia), Auxiliadora Borja (degana dels advocats) i Laura Oliver (degana dels procuradors).[3]

Publicacions[4][8][modifica]

  • El Fiscal y la Ley Orgánica 4/92. Dos años de aplicación. NUM. III- 1995 255
  • La posición de las otras partes en el proceso. NUM. VII- 1997 397
  • Aspectos comunes de la jurisdicción de menores y la de adultos. NUM. II- 2003 697
  • Las medidas cautelares. NUM. I- 2001 103
  • Cuestiones sobre medidas cautelares. NUM. I- 2001
  • Análisis del procedimiento. Sus fases. Las demás partes en el proceso. Especial atención a la víctima como coadyuvante sin acción. NUM. VI- 2000 149.
  • Sida y Derecho Penitenciario. Consejo General del Poder Judicial. Cuadernos de Derecho Judicial. Problemas del Tratamiento Jurídico del Sida. Madrid 1.995.
  • La entrada en vigor de la elevación de la mayoría de edad penal. Una nueva interpretación. La Ley. Año XVII. Número 4011. 9 de abril de 1996.
  • Ley de Protección Jurídica del Menor. Boletín de Información del Ministerio de Justicia, Año L. 15 de junio de 1.996. Número 1776. Págs. 2585 a 2608.
  • Incidencias del nuevo Código Penal en la legislación de menores. Cuadernos de Derecho Judicial. Consejo General del Poder Judicial. Madrid 1.996.
  • Legislación sobre el nacimiento con la ayuda de la técnica: la reproducción asistida humana y sus implicaciones. AMA. Madrid 1.998.
  • Aspectos Legales en Oncología Médica. Nova Sidonia 2000.
  • Libro Blanco del Ministerio Fiscal (va ser una de les responsables).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 País, Ediciones El «Teresa Gisbert, elegida nueva fiscal jefe de Valencia» (en castellà). El País [Madrid], 20-02-2008. ISSN: 1134-6582.
  2. 2,0 2,1 «Teresa Gisbert Jordá toma posesión como Fiscal Superior de la Comunidad Autónoma Valenciana». Fiscalía General del Estado, 18-02-2019. [Consulta: 21 febrer 2019].
  3. 3,0 3,1 Levante-EMV. «Teresa Gisbert serà la Fiscal Superior després d'imposar-se al fiscal en cap de Castelló» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (fund. 1776) - 9 de Junio de 2008. Ciclo "Estado, Sociedad Civil y Ciudadanía": Dª Teresa Gisbert Jordá. Conferencia.». [Consulta: 21 febrer 2019].
  5. País, Ediciones El «Emili Gisbert, reportero valenciano sin ataduras» (en castellà). El País [Madrid], 05-07-2011. ISSN: 1134-6582.
  6. «La gran noche de los Graduados Sociales» (en castellà). Cograsova.es. [Consulta: 23 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
  7. 20minutos. «EVAP entrega el jueves sus premios anuales a María Teresa Busto, Teresa Gisbert, Marina Belenguer y Belén Franch» (en castellà), 22-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
  8. «Teresa Gisbert Jordá» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2019].