Territ menut comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Territ menut)
Infotaula d'ésser viuTerrit menut comú
Calidris minuta Modifica el valor a Wikidata

Exemplar adult a l'estiu.
Il·lustració del territ menut.
Dades
Pes6,3 g (pes al naixement)
24 g (pes adult, mascle)
27,1 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura36 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou22 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693379 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereCalidris
EspècieCalidris minuta Modifica el valor a Wikidata
(Leisler, 1812)
Tipus taxonòmicCalidris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimTringa minuta Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Territ menut

El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Morfologia[modifica]

  • Fa 13,5 cm de llargària total.
  • És més rogenc a l'estiu i més blanquinós a l'hivern que la terretita.
  • Potes negres.
  • En vol presenta una franja alar molt estreta.

Reproducció[modifica]

Pon 3-5 ous i pot fer dues postes.

Alimentació[modifica]

Com tots els limícoles, aprofita els sòls tous per a extreure'n els petits invertebrats que són la base de la seua alimentació.[1]

Distribució geogràfica[modifica]

Viu al nord de Noruega, Rússia (incloent-hi Sibèria), i hiverna a Àfrica, Àsia i algunes àrees de l'Europa meridional.

Costums[modifica]

És comú en migració, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Països Catalans, i molt més rar a les Balears. És gregari a l'hivern i forma grans estols. És polígam.

Observacions[modifica]

Les poblacions d'aquest ocell depèn de les poblacions de lèmmings, ja que si n'hi ha pocs d'aquests darrers, les aus depredadores com el duc blanc i els paràsits escolliran territs menuts com a potencials preses.

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs[modifica]