Territori indígena originari camperol
| Part d’una sèrie sobre |
| drets dels pobles indígenes |
|---|
 |
| Drets |
| Organitzacions governamentals |
| ONGs i grups polítics |
| Qüestions |
| Representació legal |
| Categoria |
A Bolívia, un territori indígena originari camperol, és una entitat territorial autònoma.[1][2]
| « | L'Estat reconeix, protegeix i garanteix la propietat comunitària o col·lectiva, que comprèn el territori indígena originari pagès, les comunitats interculturals originàries i de les comunitats pageses. | » |
| — Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia, Articulo 394, Paràgraf III | ||
Història[modifica]
Les terres comunitàries d'origen (TCO) van ser territoris en poder dels pobles indígenes a través de títols col·lectius. A partir de la publicació del decret suprem 0727 de 6 de desembre de 2010 les TCO van passar a denominar-se territoris indígenes originaris camperols (TIOC).[3]
La creació d'aquests territoris ha estat un objectiu important dels moviments indígenes bolivians i una iniciativa política impulsada per governs nacionals identificats tant pel neoliberalisme com pels indígenes. Les TCO estan sent incloses sota el règim d'autonomia indígena originària camperola. A juny de 2009 s'havien proposat 60 TCO en les terres baixes, de les quals 12 havien completat la titulació i 143 s'havien proposat en les terres altes, de les quals 72 tenien títols definitius.[4] Més de 16.800.000 hectàrees han estat incorporades a les terres comunitàries d'origen a desembre de 2009, més del 15% de la superfície terrestre de Bolívia.
La titulació de territoris indígenes va ser impulsada per la Marxa pel Territori i la Dignitat de juliol i agost de 1990, organitzada per la Confederació de Pobles Indígenes de l'Orient Bolivià (CIDOB). Aquesta marxa va exigir el reconeixement de quatre territoris indígenes, la qual cosa va ser atorgat mitjançant decrets suprems emesos el 24 de setembre de 1990. El reconeixement estatal es va formalitzar a través de la llei de Reforma Agrària de 1993, que va autoritzar la tinença comunitària de terres i va formalitzar les terres comunitàries d'origen com a vehicle d'aquesta tinença. La responsabilitat de verificar i atorgar el títol va recaure en l'Institut Nacional de Reforma Agrària.[5] En la revisió de 1994 de la Constitució de Bolívia es va incorporar en l'article 171 que els indígenes tenien dret a exercir "drets socials, econòmics i culturals" a través de les TCO.[6] En la constitució de 2009, les TCO reapareixen com a territoris indígenes originaris camperols en l'article 403.[7] Un estudi de la Fundación Tierra va trobar que si bé el govern d'Evo Morales ha avançat significativament en la titulació de TCO, s'ha resistit a garantir els drets constitucionals dels residents de TCO sobre el maneig dels seus territoris i recursos.[8]
Per a maig de 2020 existien 405 TCO, d'elles 347 pertanyen a terres altes i 58 a terres baixes, i la superfície titulada ascendeix a 24.012.318 hectàrees.[9]
| TCO | Localització | Àrea (hectàrees) |
Data d'establiment | Establert per | Pobles indígenes | Estatus previ |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Territori indígena Sirionó | 52.408,71[10] | 24 de setembre de 1990[11] | Decret suprem 22609 | Sirionó | ||
| Territori indígena i parc nacional Isiboro-Sécure | Límit Cochabamba/Beni | 1.372.180 | 24 de setembre de 1990[11] | Decret suprem 22610 | Mojeño trinitario, yuracaré, Tsimane' | Parc nacional (desde 1965) |
| Territori indígena multiétnico I | Beni | 365 483,26[10] | 24 de setembre de 1990[11] | Decret suprem 22611 | Mojeño trinitario, mojeño ignaciano, movima, yuracaré, Tsimane' | |
| Territori indígena Chimán I | Beni | 337.360,44[10] | 24 de setembre de 1990[11] | Decret suprem 22611 | Tsimane' | |
| Reserva de la biosfera i terra comunitària d'origen Pilón Lajas | Regió de Yungas, nord de La Paz i del Beni | 400.000 | 9 d'abril de 1992[11] | Decret suprem 23110 | Mosetén, Tsimane', Tacanes | Reserva de la biosfera (des de 1977) |
| Terres comunitàries d'origen Chayantaka | Nord de Potosí | 36.366,79 | Juliol de 2005[12] | Titulació INRA completada | Ayllu Chayantaka | |
| Territori indígena Lomerío Chiquitano | 259.188 | 9 d'abril de 1992 juny de 2006 |
Decret suprem 23112 Titulació INRA completada |
Chiquitanos | ||
| Territori indígena chiquitano Monte Verde | Província Ñuflo de Chaves, Santa Cruz | 947.440,8 | 3 de julio de 2007 | Titulació completada i atorgada | Chiquitanos | |
| Territori indígena Araona | 9 d'abril de 1992[11] | Decret suprem 23108 | ||||
| Terres comunitàries d'origen Yuki-Río Ichilo | Cochabamba | 9 d'abril de 1992 abril de 1997 |
Decret suprem 23111[11] Título INRA RTIT00-000006[13] |
Yuqui, yuracaré, mojeño trinitario, movima | ||
| Terres comunitàries d'origen Yuracaré | Cochabamba | 241 170.5 | Yuracaré | |||
| Terres comunitàries d'origen Avatiri Ingre | Chuquisaca | Guaraní | Estades amb guaranís en condicions de servitud[14] | |||
| Terres comunitàries d'origen Avatiri Huacareta | Chuquisaca | Guaraní | ||||
| Terres comunitàries d'origen Avatiri Ingre | Chuquisaca | Guaraní | ||||
| Terres comunitàries d'origen Machareti-Ñancaroinza-Carandayti | Chuquisaca | Guaraní | ||||
| Terres comunitàries d'origen Itikaraparirenda | Chuquisaca | Guaraní | ||||
| Territori autònom Guaraní Charagua Iyambae | Santa Cruz | Guaraní | ||||
| Terres comunitàries d'origen Nor Lípez | Provincia de Nor Lípez, Potosí | 2.000.91 | 19 d'abril de 2011 | Titulació INRA completada | Central Única Provincial de Comunidades Originarias de Nor Lípez[15] | |
| Terres comunitàries d'origen Jatun Ayllu-Juchuy Ayllu-Chaupi Ayllu | Provincia de Sud Lípez, Potosí | 1.557.532 | 19 d'abril de 2011 | Titulació INRA completada | Comunitats indígenes Jatun Ayllu, Juchuy Ayllu, Chaupi Ayllu[15] | |
| Terres comunitàries d'origen Enrique Baldivieso | Provincia d'Enrique Baldivieso, Potosí | 227 003 | 19 d'abril de 2011 | Titulació INRA completada | Central Única de la Província de Comunitats Originàries Enrique Baldivieso[15] |
Referències[modifica]
- ↑ «Constitución Política del Estado de 2009, 7 de febrero de 2009».
- ↑ «Ley Nº 180, 24 de octubre de 2011».
- ↑ «decreto supremo 0727». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Albó, Xavier; Carlos Romero. Autonomías Indígenas en la realidad boliviana y su nueva Constitución. La Paz: Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia, 2009, p. 32.
- ↑ Beltrán, Javier. Indigenous and traditional peoples and protected areas: principles, guidelines and case studies. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 2000. ISBN 978-2-8317-0547-7. Page unclear, see search for "INRA".
- ↑ Janssens, Maddy. The Sustainability of Cultural Diversity: Nations, Cities and Organizations. Edward Elgar Publishing, 2010-11-01, p. 105. ISBN 978-1-84980-289-5.
- ↑ Albó, Xavier; Carlos Romero. Autonomías Indígenas en la realidad boliviana y su nueva Constitución. La Paz: Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia, 2009, p. 8–9.
- ↑ PIEB. «Comunidades con tierras tituladas pero sin derechos consolidados, según estudio», 20-07-2011. Arxivat de l'original el 21 agost 2011. [Consulta: 22 juliol 2011]. «El gobierno del presidente Evo Morales fue el que más tituló propiedad agraria a favor de las Tierras Comunitarias de Origen (TCOs), pero a la vez, el que más se resiste a cumplir los derechos constitucionales que les corresponde a estos pueblos,»
- ↑ «Instituto Nacional de Reforma Agraria». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Torrico, Ismael Guzmán; Eulogio Núñez. Saneamiento de la tierra en seis regiones de Bolivia 1996-2007. CIPCA, 2008, p. 36. ISBN 978-99954-35-05-9.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Oyarzún, José Aylwin. Derechos humanos y pueblos indígenas: tendencias internacionales y contexto chileno. International Work Group for Indigenous Affairs, 2004, p. 182. ISBN 978-956-236-161-3.
- ↑ Torrico, José Antonio Rocha; Carla María Bazoalto Olmos; Luis Fernando Cuéllar Camargo. Autonomías indígenas, construcción de nación y fortalecimiento del Estado: estudios de caso en las regiones Norte de Potosí, guaraní del Isoso y kallawaya. FUNDACION PIEB, 2008, p. 55. ISBN 978-99954-32-25-6.
- ↑ SmartWood. Resumen Público de Certificación de Territorio Comunitario de Origen Yuqui - CIRI (Certificado: SW-FM/COC-1178), 2005, p. 8.
- ↑ Inter-American Commission on Human Rights. "Bolivia - Situation of the Guarani Indigenous People". [Consulta: 17 juliol 2011] at paragraph 200.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Instituto Nacional de Reforma Agraria. «INRA entregó títulos ejecutoriales a tres Terres comunitàries d'origen de Potosí», 19-04-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-28. [Consulta: 26 juliol 2011].