Vés al contingut

Frontó (arquitectura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Testera)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un frontó triangular

En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra. El frontó ens marca els vessants de la teulada. L'espai interior del frontó s'anomena timpà.[1]

Tipus

[modifica]

De frontons n'hi ha de diferents tipus:

  • Frontó amb volutes, en què les cornises s'enrotllen formant mènsules que tenen el punt de suport a la cornisa horitzontal.
  • Frontó calat (o foradat), en què el timpà està perforat amb una obertura on ressalta l'ornamentació emmarcada en un ull de bou.
  • Frontó circular, en què la cornisa es troba traçada seguint un arc.
  • Frontó corbat, format per un segment d'arc i una base horitzontal. Sovint s'alterna amb frontons triangulars als coronaments de les obertures, de les façanes o dels tambors que serveixen de suport a una cúpula.
  • Frontó doble, el que té inscrits dos frontons en un: el més gran és la coronació de l'entaulament i el més petit el coronament d'una obertura o decoració ornamental.
  • Frontó esglaonat, el que té les cornises en forma d'esglaons.
  • Frontó esventrat (o sense base), el que té la base trencada o inexistent a ull nu.
  • Frontó partit, en què les cornises laterals s'enrotllen en volutes o es tallen als eixos deixant un espai on a vegades es podia aixecar una peanya per col·locar-hi una estàtua.
  • Frontó rebaixat, típic de la major part dels temples clàssics, que en tenir una longitud de façana considerable es coronaven amb aquest tipus de frontó aplatat.
  • Frontó tallat (o entretallat), en què la part superior està interrompuda per tal de rebre un motiu ornamental, una escultura...
  • Frontó triangular, en forma de triangle equilàter. Es tracta d'una de les formes més emprades pels arquitectes del Renaixement.
  • Frontó truncat, en què la part superior està formada per dues cornises obliqües i una d'horitzontal. Acostuma a anar decorat a la part de dalt.


Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  • Lajo, Rosina; José Surroca. Lèxic d'art. Tres Cantos (Madrid): Ediciones Akal, S.L, 2002. ISBN 84-460-0227-2. 

Vegeu també

[modifica]
  • Gablet, frontó agusat típic de l'arquitectura gòtica.
  • Espadanya, coronament superior de la façana d'una església on es col·loquen les campanes.