The Fruit Machine (pel·lícula de 1988)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Fruit Machine
Fitxa
DireccióPhilip Saville Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSteve Morrison Modifica el valor a Wikidata
GuióFrank Clarke Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHans Zimmer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDick Pope Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRichard Bedford (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Cannon Group Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema LGBT i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrighton Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0095183 Filmaffinity: 482686 Allocine: 108748 Letterboxd: the-fruit-machine Allmovie: v131998 TCM: 96249 TMDB.org: 40927 Modifica el valor a Wikidata

The Fruit Machine (coneguda com Wonderland als Estats Units) és una pel·lícula de thriller britànica de 1988 protagonitzada per Tony Forsyth, Emile Charles, Bruce Payne i Robbie Coltrane en el paper d'"Annabelle". La pel·lícula, que va ser dirigida pel Philip Saville, guanyador del BAFTA, tracta sobre dos amics adolescents gais que fugen d'un assassí de l'inframón i de la policia.[1] Va ser produït per la companyia de televisió Granada Productions del Regne Unit. La pel·lícula mostra les carreres creixents dels actors Coltrane i Payne, així com un futur guanyador del Premi Oscar, el compositor Hans Zimmer, que va compondre la banda sonora.

La pel·lícula utilitza una combinació d'aventures, pel·lícula de col·legues, road movie i cinema dels anys 80 per abordar una sèrie de qüestions socials que eren rellevants per a l'època. Des del seu llançament, ha desenvolupat una seguidors de culte principalment a causa de la seva representació directa dels joves gai britànics.

Argument[modifica]

Eddie i Michael són dos bons amics de 16 anys a la vora de l'edat adulta. Tots dos són gais, però tenen visions de la vida diametralment oposades. A l'Eddie li agrada veure pel·lícules antigues en vídeo amb la seva mare. En Michael li agraden els videojocs i el carrer. Són tan totals oposats que discuteixen com una parella d'antics casats. Deixant enrere la trista i opressiva realitat de Liverpool (a la dècada de 1980 les taxes d'atur a Liverpool eren de les més altes del Regne Unit), s'ensopeguen amb l'estrany món fantàstic d'una discoteca gai travesti anomenada The Fruit Machine, dirigit per "Annabelle". Allà, són testimonis d'un brutal assassinat per banda d'Echo que transforma la seva set d'aventura en una carrera per salvar les seves vides. Sols i amb por, però amb esperança, acaben a Brighton amb Vincent i Eve a Wonderland, on el seu camí està ple de manipulació, engany i assassinat.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

El guionista de la pel·lícula, Frank Clarke, va dir "Echo l'assassí significa VIH/sida, i el delfinari n'és el santuari".[2] El germà petit de l'actor Craig Charles, Emile Charles interpreta el paper d'Eddie.

La pel·lícula es va rodar a Liverpool, Brighton i Londres. El rodatge va començar l'octubre de 1987.[3] S'hi van incloure escenes interiors i d'entrada principal a l'Britannia Adelphi Hotel, Liverpool. Flamingo Land a Kirby Misperton, North Yorkshire es va utilitzar per al parc d'atraccions conegut com Wonderland.

La banda sonora va ser escrita pel llavors nouvingut Hans Zimmer. Mai s'ha publicat oficialment una banda sonora; no obstant això, una peça de 20 minuts titulada The Fruit Machine Suite apareix a l'àlbum HANS ZIMMER: The British Years, una mostra del treball cinematogràfic anterior del compositor.

La seqüència de ball de discoteca utilitzava música tant de Divine, una drag queen que havia llançat diversos senzills a les llistes del Regne Unit a la dècada de 1980, com de Man 2 Man, utilitzant el seu èxit "Male Stripper". La cançó del títol de la pel·lícula va ser produïda per Stock, Aitken & Waterman i cantada per Paul Lekakis.[4]

Mitjans domèstics[modifica]

La pel·lícula ha tingut dos llançaments en DVD. Al Regne Unit el 16 de juliol de 2007 i el 9 d'abril de 2009, Pro-Fun Media, amb seu a Alemanya, va llançar una edició remasteritzada digitalment gratuïta per a la regió en Pantalla panoràmica anamòrfica (1.66:1), inclòs un fullet i un tràiler. Mai es va materialitzar una versió en DVD nord-americana de Regió 1, només el VHS original titulat Wonderland.

Recepció[modifica]

Un crític de la revista londinenca Time Out va afirmar que 'Saville filma el guió de Frank Clarke amb una barreja d'estils, i el ritme de vegades marca, però, tanmateix, que 'és camp com el Nadal, i si poques vegades arriba al jackpot, jugar-hi és molt divertit'.[1] Un altre ressenyador va assenyalar que va declarar que la pel·lícula és "un munt d'idees entrellaçades, fent un embolic muntanyós i crònicament increïble".[5] David Hall va afirmar que la pel·lícula "és una mica una barreja", però que "les parts que brillen, però, són força belles, com també ho és la partitura exuberant del conegut compositor Hans Zimmer".[6] Un ressenyador de Screen International va afirmar que la pel·lícula 'està tan plena d'idees i funciona a tants nivells, que algunes d'elles són inevitablement insatisfactories.'[7] Un revisor de Variety va afirmar que 'dubtant entre la història d'amor i el thriller, la sàtira i la militància ecològica, la pel·lícula es mou entremig i mai es compromet del tot'.[8] David Kehr va afirmar que "Les opcions de Saville són constantment desvergonyides, la pel·lícula finalment insufrible".[9] Hal Hinson es va queixar que elements de la pel·lícula no va sumar i l'escriptor Clarke va tenir una "visió excessivament preuada de la sexualitat d'Eddie".[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The Fruit Machine». Time Out. [Consulta: 31 agost 2011].
  2. Catherine Jones. «Liverpool screenwriter Frank Clarke recalls the creation of his 1988 movie The Fruit Machine». Liverpool Echo.
  3. «Ideal scores on Fruit Machine». Screen International (620 ed.). 3 October 1987: 2. 
  4. «Paul Lekakis» (en anglès americà). JOYful Days, 29-01-2016. [Consulta: 3 maig 2020].
  5. «Fruit Machine (The)». cgiii.com. [Consulta: 17 octubre 2020].
  6. Hall, David. «The Fruit Machine / aka: Wonderland - US.». gaycelluloid.com. [Consulta: 17 octubre 2020].
  7. «The Fruit Machine». Screen International (675 ed.). 22 October 1988: 377. 
  8. «The Fruit Machine». Variety (331(6) ed.). 1 June 1988: 12. 
  9. Kehr, David «Wonderland». , 04-11-1988.
  10. Hinson, Hal «Allies in 'Wonderland'». , 03-06-1989.

Enllaços externs[modifica]