Agafa-ho com puguis 2 1/2
(S'ha redirigit des de: The Naked Gun 2½: The Smell of Fear)
The Naked Gun 2½: The Smell of Fear  | ||
|---|---|---|
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | David Zucker | |
| Protagonistes | Leslie Nielsen Priscilla Presley George Kennedy Robert Goulet O. J. Simpson Richard Griffiths Vitamin C Don Pugsley Lloyd Bochner Mel Tormé Tim O'Connor William Woodson Zsa Zsa Gabor Anthony James Peter Mark Richman Weird Al Yankovic Gina Mastrogiacomo Raynor Scheine John Fleck Ryan Harrison David Zucker Robert K. Weiss
| |
| Producció | Robert K. Weiss | |
| Guió | Pat Proft i Jerry Zucker | |
| Música | Ira Newborn | |
| Fotografia | Robert M. Stevens | |
| Muntatge | Christopher Greenbury | |
| Productora | Paramount Pictures | |
| Distribuïdor | UIP-Dunafilm i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
| Estrena | 28 juny 1991 | |
| Durada | 85 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Versió en català |  Sí | |
| Color | en color | |
| Pressupost | 23.000.000 $ | |
| Recaptació | 86.930.411 $ (Estats Units d'Amèrica) | |
| Descripció | ||
| Basat en | Police Squad! (en)  | |
| Gènere | comèdia | |
| Qualificació MPAA | PG-13 | |
| Lloc de la narració | Washington DC | |
          
| ||
| ||
Agafa-ho com puguis 2 1/2 (títol original: The Naked Gun 2½: The Smell of Fear) és una pel·lícula estatunidenca còmica dirigida per David Zucker el 1991. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Tres anys després, separat de Jane, Frank Drebin continua la seva caça de malfactors i, pel seu full de servei, es rebut a la Casa Blanca en un sopar organitzat pel president en el curs del qual han de ser abordades qüestions energètiques. Troba Jane que s'ha convertit en ajudant del professor Meinheimer i s'ha casat amb Quentin Hapsburg. Aquest últim està enredat en fosques històries en les quals el professor Meinheimer està implicat malgrat ell.[2]
Repartiment
[modifica]- Leslie Nielsen: el tinent Frank Drebin
- Priscilla Presley: Jane Spencer
- George Kennedy: Ed Hocken
- O. J. Simpson: Nordberg
- Robert Goulet: Quentin Hapsburg
- Richard Griffiths: el professor Meinheimer / Earl Hacker
- Anthony James: Hector Salvatge
- Jaqueline Brookes: el comissari Brumford
- Lloyd Bochner: Terence Baggett
- Tim O'Connor: Donald Fenswick
- John Roarke: George H. W. Bush
- Margery Ross: Barbara Bush
- Peter Van Norden: John Sununu
- Colleen Fitzpatrick: la cantant de blues
- William Woodson: el presentador de la publicitat Hexagon Oil
- Mel Tormé: ell mateix
- Zsa Zsa Gabor: ella mateixa
- Peter Mark Richman: Arthur Dunwell
- Vitamin C: la cantant de blues
- Gina Mastrogiacomo: la venedora del sex shop
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Aquest film forma part de la sèrie de The Naked Gun:
- # Agafa-ho com puguis (The Naked Gun: From the Files of Police Squad!)
- # Agafa-ho com puguis 2 1/2 (The Naked Gun 2½: The Smell of Fear)
- # Naked Gun 33 1/3: The Final Insult
- Robert Goulet, que interpreta Quentin Hapsburg, ha actuat en un episodi de la sèrie Police Squad. Interpreta aquí un home que sedueix Priscilla Presley.
- La cantant Coleen Fitzpatrick, més coneguda amb el pseudònim de Vitamin C, apareix en el paper d'una cantant de bar per depressius, el Blue Note.
- "Continuació de la comèdia desprotegida de neurones. Falta la frescor de la primera part i es troba a faltar el lliurament dels *oscars de la següent" [3]
- Els crèdits del començament s'acaben amb Zsa Zsa Gabor que surt del seu cotxe i colpeja la llum giratòria. Es tracta d'una referència a la bufetada que va donar a un policia de Beverly Hills el 1989.
- La seqüència on Frank i Jane fan terrisseria és una parodia del film Ghost (dirigit per Jerry Zucker).
- Quan Jane demana al pianista del Blue Note tocar les seves cançons, a ella i a Frank, es tracta d'una picada d'ull a Casablanca. El pianista comença per cantar Ding Dong! The Witch Is Dead, una de les cançons del film El màgic d'Oz.
Referències
[modifica]- ↑ «Agafa-ho com puguis 2 1/2». esadir.cat.
- ↑ «The Naked Gun 2½: The Smell of Fear». The New York Times.
- ↑ Martínez, Luis «The Naked Gun.». El País.