Vés al contingut

O. J. Simpson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaO. J. Simpson

(1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Orenthal James Simpson Modifica el valor a Wikidata
9 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Las Vegas (Nevada) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Galileu de Ciència i Tecnologia
City College of San Francisco
Universitat del Sud de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFutbol americà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de cinema, jugador de futbol americà, atleta, comentarista esportiu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –  1979 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol americà
atletisme Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCorredor Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Trojans d'USC
1969–1977 Buffalo Bills
1978–1979 San Francisco 49ers Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeNicole Brown Simpson (1985–1992), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perrobatori (2008)
→ (pena de presó) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
9 novembre 1994-3 octubre 1995cas O. J. Simpson Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001740 Allocine: 262326 Rottentomatoes: celebrity/oj_simpson Allmovie: p65865 TCM: 178182 Metacritic: person/oj-simpson TV.com: people/o-j-simpson AFI: 239428 TMDB.org: 12951
Twitter (X): TheRealOJ32 TikTok: ojsimpsonz Modifica el valor a Wikidata

Orenthal James "O. J." Simpson (San Francisco, 9 de juliol de 1947 - Las Vegas, Nevada, 10 d'abril de 2024), àlies "The Juice", va ser un jugador de futbol americà i actor estatunidenc. Va ser elegit pel Pro Football Hall of Fame el 1985.

El 1995 va ser acusat d'haver comès, un any abans, l'assassinat de Nicole Brown Simpson i Ronald Goldman, fet que el va conduir a protagonitzar un dels anomenats judici del segle. El 1997, un tribunal el va condemnar a pagar 33,5 milions de dòlars per aquest cas.[1]

El setembre de 2007, Simpson va ser arrestat a Las Vegas acusat de nombrosos delictes, entre els quals robatori a mà armada i segrest.[2] El 2008, en va ser declarat culpable[3][4] i sentenciat a trenta-tres anys de presó, amb un mínim de 9 anys sense llibertat condicional.[5] Va complir sentència en una presó de Nevada.[6] Va obtenir la llibertat condicional el juliol de 2017, i va sortir de la presó l'octubre,[7][8] El tribunal de beneficis penitenciaris de Nevada li va concedir la fi de la llibertat condicional el desembre de 2021.[9][10]

Simpson morí el 10 d'abril de 2024 a causa d'un càncer de pròstata als 76 anys d'edat.[11][12]

Carrera esportiva[modifica]

Universitat[modifica]

Simpson va estudiar a la Universitat del Sud de Califòrnia. El 1967, en el seu tercer any d'universitat, va fer el touchdown decisiu en el partit contra UCLA, tot i que no li van donar el Heisman Trophy,[13] que sí que va aconseguir l'any següent. Aquesta distinció va posar de manifest les seves extraordinàries habilitats com a corredor. Simpson va passar a l'AFL amb els Buffalo Bills.[14][15]

Buffalo Bills (1969-1977)[modifica]

Simpson va ser seleccionat com a número 1 en el Draft de 1969 pels Bills.[16] Les expectatives eren altes, i Simpson no va decebre, tot i que va trigar uns quants anys a adaptar-se completament a la lliga professional. Les primeres temporades de Simpson a la NFL van ser una mica difícils, amb rendiments modestos degut, en part, a una línia ofensiva no gaire potent. No obstant això, va començar a mostrar el seu potencial com a corredor d'elit.[17][18][19]

La Temporada de 1972 va marcar un canvi per a Simpson, amb una millora notable en les seves estadístiques. Va superar per primera vegada les 1.000 iardes en una temporada, aconseguint 1.251 iardes i 6 touchdowns. En la temporada de 1973, l'esportista californià va consolidar-se com una estrella de la NFL. Va aconseguir 2.003 iardes de carrera en només 14 partits, convertint-se en el primer jugador en la història de la NFL en superar les 2.000 iardes en una temporada. Aquest rècord el va fer guanyar el premi de Jugador Més Valuós (MVP) de la lliga.[17][20][21]

Els anys posteriors, Simpson va continuar dominant com a corredor, amb tres temporades més superant les 1.000 iardes. Va ser seleccionat per al Pro Bowl en múltiples ocasions i va ser reconegut com un dels millors jugadors de la lliga.[22][23]

San Francisco 49ers (1978-1979)[modifica]

Després de nou temporades amb els Bills, Simpson va ser traspassat als San Francisco 49ers, l'equip de la seva ciutat natal. Tot i que ja no estava en el seu màxim rendiment, va continuar jugant a un nivell alt durant dues temporades abans de retirar-se el 1979.[24][25]

Estadístiques i reconeixements[modifica]

Simpson va acumular un total de 11.236 iardes de carrera en la seva carrera a la NFL, amb una mitjana de 4,7 iardes per intent; i va anotar un total de 61 touchdowns de carrera. Va ser seleccionat sis vegades per al Pro Bowl i va entrar també cinc cops en el primer equip All-Pro.[26]

El 1985, Simpson va ser introduït al Pro Football Hall of Fame, un reconeixement al seu impacte i èxits en la NFL.[26]

Carrera d'actor[modifica]

Simpson el 1990 a Aràbia Saudita durant la Guerra del Golf

Va actuar en minisèries de la televisió com Roots (1977) i en films drames com The Klansman (1974), The Towering Inferno (1974), The Cassandra Crossing (1976), Capricorn One (1978), i en comèdies com Back to the Beach (1987) i la trilogia The Naked Gun (1988, 1991, 1994). El 1979, va tenir ja la seva pròpia productora (Orenthal Productions) fent films com Goldie and the Boxer amb Melissa Michaelsen (1979 i 1981) i Cocaine and Blue Eyes (1983).[27]

Vida familiar[modifica]

Simpson amb la seva filla, Sydney Brooke, 1986

Simpson nasqué a San Francisco.[28] Els avis materns d'en Simpson eren de Louisiana.[29] Simpson es va casar el 1967 amb Marguerite L. Whitley, amb la qual va tenir tres fills: Arnelle L. Simpson (1968), Jason L. Simpson (1970) i Aaren Lashone Simpson (1977), qui morí ofegat a la piscina familiar dos anys després.[30] Simpson i Whitley es divorciaren aquell mateix any.[31]

El 1985, Simpson es casà amb Nicole Brown, amb la qual tengueren dos fills, Sydney Brooke Simpson (1985) i Justin Ryan Simpson (1988). El 1989, Simpson va ser acusat de violència de gènere contra Nicole Brown i es van divorciar el 1992.

Nicole Brown i la seva parella Ronald Goldman foren assassinats el 12 de juny de 1994. Simpson va ser acusat de les seves morts. L'arrest i el judici van ser un dels successos amb més audiència dels Estats Units. El veredicte es va poder veure en directe per la televisió. La reacció immediata al veredicte va mostrar divisió entre les races blanca i negra.[32] Els advocats defensors d'O. J. Simpson incloïen Johnnie Cochran, Robert Kardashian i F. Lee Bailey.[33]

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1968 Ironside Onlooker – No apareix als crèdits Episodi – "Price Tag Death"
Dragnet 1968 Estudiant - No apareix als crèdits Episodi- "Community Relations DR:10"
1969 Medical Center Bru Wiley Episodi"The Last 10 Yards"
1971 Why? The Athlete Curtmetratge
1972 Cade's County Jeff Hughes Episodi "Blackout"
1973 Here's Lucy Ell mateix Episodi "The Big Game"
1974 The Klansman Garth
O. J. Simpson: Juice on the Loose Ell mateix Documental de TV
The Towering Inferno Jernigan
1976 The Cassandra Crossing Haley
Killer Force Alexander
1977 A Killing Affair Woodrow York TV
Roots Kadi Touray
1978 Capricorn u (Capricorn One) Cmdr. John Walker
1979 Firepower Catlett
Goldie and the Boxer Joe Gallagher TV (executive producer)
1980 Detour to Terror Lee Hayes TV (executive producer)
1981 Goldie and the Boxer Go to Hollywood Joe Gallagher TV (executive producer)
1983 Cocaine and Blue Eyes Michael Brennen TV (executive producer)
1984 Hambone and Hillie Tucker
1985–1991 1st & Ten T.D. Parker Five episodes
1987 Back to the Beach Man at Airport Uncredited
Student Exchange Soccer Coach TV
1988 Agafa-ho com puguis (The Naked Gun: From the Files of Police Squad!) Detectiu Nordberg
1989 In the Heat of the Night Councilman Lawson Stiles Episodi "Walkout"
1991 Agafa-ho com puguis 2 1/2 (The Naked Gun 2½: The Smell of Fear) Detective Nordberg
1993 CIA Code Name: Alexa Nick Murphy
No Place to Hide Allie Wheeler
1994 Naked Gun 33⅓: The Final Insult Detective Nordberg
Frogmen John 'Bullfrog' Burke Telefilm no aparegut
2006 Juiced with O. J. Simpson Himself TV pay-per-view

Referències[modifica]

  1. "O.J. Simpson ordered to stop spending". CNN. May 3, 2007.
  2. «O.J. Simpson's Las Vegas Police Arrest Report». FindLaw, 16-09-2007. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2013. [Consulta: 18 setembre 2007].
  3. «Simpson guilty of robbery, kidnap charges». MSNBC, 03-10-2008 [Consulta: 3 octubre 2008]. Arxivat 24 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. 'O.J. Simpson guilty in armed robbery, kidnapping trial." Arxivat 2017-12-26 a Wayback Machine. CNN. October 4, 2008.
  5. Friess, Steve «Simpson Sentenced to at Least 9 Years in Prison». The New York Times, 05-12-2008 [Consulta: 5 desembre 2008]. Arxivat 27 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. O.J. transferred to Lovelock Arxivat July 28, 2017, a Wayback Machine., Las Vegas Sun, December 19, 2008.
  7. «OJ Simpson granted parole for Las Vegas robbery». ABC News, July 20, 2017. Arxivat de juliol 20, 2017, a Wayback Machine.
  8. ; Wills, Amanda; Stapleton, AnneClaire «O.J. Simpson goes free: Live updates». . Arxivat de juliol 20, 2017, a Wayback Machine.
  9. Fitz, Jorge. «OJ Simpson now 'completely free man' with early parole release». Nypost.com, December 14, 2021. Arxivat de l'original el December 15, 2021. [Consulta: January 5, 2022].
  10. «O.J. Simpson granted early discharge from parole in Nevada». news3lv.com, December 14, 2021. Arxivat de l'original el November 29, 2023. [Consulta: September 13, 2023].
  11. Palés, Alejandra «Mor OJ Simpson, exestrella de futbol americà i protagonista del conegut com "judici del segle"». Ara.cat, 11-04-2024 [Consulta: 11 abril 2024]. Arxivat 11 April 2024[Date mismatch] a Wayback Machine.
  12. «O.J. Simpson, former football star acquitted of murder, dies at 76» (en anglès). ABC News, April 11, 2024. Arxivat April 11, 2024[Date mismatch], a Wayback Machine.
  13. «Here's a look at O.J. Simpson's career highlights in football and athletics» (en anglès americà). USA Today. Arxivat de l'original el April 14, 2024. [Consulta: 17 abril 2024].
  14. Castañeda, Carlos. «Before O.J. Simpson's Hollywood fame, international infamy, he was a San Francisco treat» (en anglès americà). CBS San Francisco, April 11, 2024. Arxivat de l'original el April 12, 2024. [Consulta: April 30, 2024].
  15. Jenkins, Dan (January 13, 1969). «Defense and Rex make a king». Sports Illustrated: 16. Arxivat de l'original el February 5, 2017. 
  16. Deford, Frank (July 14, 1969). «Ready if you are, O.J.». Sports Illustrated: 16. Arxivat de l'original el November 25, 2017. 
  17. 17,0 17,1 Posnanski, Joe. Chasing 2,000 in '73 Arxivat July 8, 2016, a Wayback Machine.. NBCSports.com. Retrieved June 27, 2016.
  18. Weber, Bruce. John Rauch, 80, Coach Of Raiders and the Bills Arxivat August 15, 2016, a Wayback Machine.. The New York Times. June 13, 2008. Retrieved June 27, 2016.
  19. Shrake, Edwin. The Name of the Game is O.J. Arxivat May 12, 2017, a Wayback Machine.. Sports Illustrated. September 6, 1971. Retrieved June 27, 2016.
  20. «AP NFL Most Valuable Player Winners». Sports Reference. Arxivat de l'original el March 5, 2013. [Consulta: January 18, 2017].
  21. «O.J. Simpson Stats». Sports Reference. Arxivat de l'original el October 22, 2018. [Consulta: January 18, 2017].
  22. «O.J. Simpson Stats». Sports Reference. Arxivat de l'original el October 22, 2018. [Consulta: January 18, 2017].
  23. Schwartz, Larry. «Before trial, Simpson charmed America». ESPN. Arxivat de l'original el February 24, 2013.
  24. «O.J. Simpson: Career Capsule». Pro Football Hall of Fame. Arxivat de l'original el May 16, 2013. [Consulta: November 28, 2011].
  25. Castañeda, Carlos. «Before O.J. Simpson's Hollywood fame, international infamy, he was a San Francisco treat» (en anglès americà). CBS San Francisco, April 11, 2024. Arxivat de l'original el April 12, 2024. [Consulta: April 30, 2024].
  26. 26,0 26,1 Brennan, Christine «Pro Football Hall needs O.J. exit strategy». USA Today, September 19, 2007. Arxivat October 23, 2014[Date mismatch], a Wayback Machine.
  27. Lowry, Brian «The Saga of O.J.'s Last, Lost Pilot». Los Angeles Times, 08-05-2000 [Consulta: 5 abril 2011]. Arxivat 27 de gener 2013 at Archive.is
  28. "O.J. Simpson Biography (1947–)." Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine. Film Reference.com.
  29. "Ancestry of O.J. Simpson." Arxivat 2015-03-07 a Wayback Machine., wargs.com.
  30. Associated Press «Simpson's Youngest Daughter Dies After 8 Days In Coma». St. Petersburg Times, 19-06-2010 [Consulta: 19 juny 2010]. Arxivat 19 de juny 2024 a Wayback Machine.
  31. Larry Schwartz. «L.A. Story». ESPN. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2013. [Consulta: 24 març 2011].
  32. Decker, Cathleen. "Los Angeles Times Poll." Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. Los Angeles Times. October 8, 1995.
  33. ; Hubler, Shawn; Cowan, Jill «In Los Angeles, the O.J. Simpson Case Defined a Turbulent Era» (en anglès). The New York Times, April 12, 2024. Arxivat April 12, 2024[Date mismatch], a Wayback Machine.

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: O. J. Simpson