O. J. Simpson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaO. J. Simpson
O.J. Simpson 1990 · DN-ST-91-03444 crop.JPEG
Biografia
Naixement 9 juliol 1947 (72 anys)
San Francisco (Califòrnia)
Grup ètnic Afroamericà
Formació Galileo Academy of Science and Technology Tradueix
City College of San Francisco Tradueix
Universitat del Sud de Califòrnia
Alçada 1,85 m
Pes 95 kg
Activitat
Ocupació Actor, atleta, jugador de futbol americà, actor de cinema i comentarista esportiu
Activitat 1969 –  1979
Nacionalitat esportiva Estats Units d'Amèrica
Esport futbol americà
atletisme
Posició a l'equip Corredor
Trajectòria
Durada Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
San Francisco 49ers
USC Trojans football Tradueix
Buffalo Bills
Altres
Cònjuge Nicole Brown Simpson (1985–1992)
Cronologia
O. J. Simpson murder case Tradueix
Condemnat per assalt
robatori
Premis

IMDB: nm0001740 Allocine: 262326 Allmovie: p65865 TCM: 178182 TV.com: people/o-j-simpson
Twitter: TheRealOJ32
Modifica les dades a Wikidata

Orenthal James "O. J." Simpson (San Francisco, 9 de juliol de 1947), àlies "The Juice", és un jugador de futbol americà retirat i actor estatunidenc. Va ser elegit pel Pro Football Hall of Fame el 1985.

El 1995 va ser acusat d'haver comès, un any abans, l'assassinat de Nicole Brown Simpson i Ronald Goldman, fet que el va conduir a protagonitzar un dels anomenats judici del segle. El 1997, un tribunal el va condemnar a pagar 33.5 milions de dolars per aquest cas.[1]

El setembre de 2007, Simpson va ser arrestat a Las Vegas acusat de nombrosos delictes, entre els quals robatori a mà armada i segrest.[2] El 2008, en va ser declarat culpable[3][4] i sentenciat a 33 anys d'empresonament.[5] Compleix la sentència al Lovelock Correctional Center a Lovelock, Nevada.[6]

Primers anys[modifica]

Simpson nasqué a San Francisco.[7] Els avis maternals d'en Simpson eren de Louisiana.[8]

Simpson va estudiar a la University of Southern California. El 1967 va participar com professional als jocs 1967 USC vs. UCLA football game. Simpson va passar a l'AFL amb els Buffalo Bills.

Carrera d'actor[modifica]

Simpson el 1990 a Aràbia Saudita durant la Guerra del Golf

Va actuar en minisèries de la televisió com Roots (1977) i en films drames com The Klansman (1974), The Towering Inferno (1974), The Cassandra Crossing (1976), Capricorn One (1978), i en comèdies com Back to the Beach (1987) i la trilogia The Naked Gun (1988, 1991, 1994). El 1979, va tenir ja la seva pròpia productora (Orenthal Productions) fent films com Goldie and the Boxer amb Melissa Michaelsen (1979 i 1981) i Cocaine and Blue Eyes (1983.[9]

Vida familiar[modifica]

Simpson amb la seva filla, Sydney Brooke, 1986

Simpson es va casar el 1967 amb Marguerite L. Whitley, amb la qual va tenir tres fills: Arnelle L. Simpson (1968), Jason L. Simpson (1970) i Aaren Lashone Simpson (1977), qui morí ofegat a la piscina familiar dos anys després.[10] Simpson i Whitley es divorciaren aquell mateix any.[11]

El 1985, Simpson es casà amb Nicole Brown, amb la qual tengueren dos fills, Sydney Brooke Simpson (1985) i Justin Ryan Simpson (1988). El 1989, Simpson va ser acusat de violència domèstica contra Nicole Brown i es van divorciar el 1992.

Nicole Brown i la seva parella Ronald Goldman foren assassinats el 12 de juny de 1994. Simpson va ser acusat de les seves morts. L'arrest i el judici van ser un dels successos amb més audiència dels Estats Units. El veredicte es va poder veure en directe per la televisió. La reacció immediata al veredicte va mostrar divisió entre les races blanca i negra.[12] Els advocats defensors d'O. J. Simpson incloïen Johnnie Cochran, Robert Kardashian, i F. Lee Bailey.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1968 Ironside Onlooker – No apareix als crèdits Episodi – "Price Tag Death"
Dragnet 1968 Estudiant - No apareix als crèdits Episodi- "Community Relations DR:10"
1969 Medical Center Bru Wiley Episodi"The Last 10 Yards"
1971 Why? The Athlete Curtmetratge
1972 Cade's County Jeff Hughes Episodi "Blackout"
1973 Here's Lucy Ell mateix Episodi "The Big Game"
1974 The Klansman Garth
O. J. Simpson: Juice on the Loose Ell mateix Documental de TV
The Towering Inferno Jernigan
1976 The Cassandra Crossing Haley
Killer Force Alexander
1977 A Killing Affair Woodrow York TV
Roots Kadi Touray
1978 Capricorn u (Capricorn One) Cmdr. John Walker
1979 Firepower Catlett
Goldie and the Boxer Joe Gallagher TV (executive producer)
1980 Detour to Terror Lee Hayes TV (executive producer)
1981 Goldie and the Boxer Go to Hollywood Joe Gallagher TV (executive producer)
1983 Cocaine and Blue Eyes Michael Brennen TV (executive producer)
1984 Hambone and Hillie Tucker
1985–1991 1st & Ten T.D. Parker Five episodes
1987 Back to the Beach Man at Airport Uncredited
Student Exchange Soccer Coach TV
1988 Agafa-ho com puguis (The Naked Gun: From the Files of Police Squad!) Detectiu Nordberg
1989 In the Heat of the Night Councilman Lawson Stiles Episodi "Walkout"
1991 Agafa-ho com puguis 2 1/2 (The Naked Gun 2½: The Smell of Fear) Detective Nordberg
1993 CIA Code Name: Alexa Nick Murphy
No Place to Hide Allie Wheeler
1994 Naked Gun 33⅓: The Final Insult Detective Nordberg
Frogmen John 'Bullfrog' Burke Telefilm no aparegut
2006 Juiced with O. J. Simpson Himself TV pay-per-view

Referències[modifica]

  1. "O.J. Simpson ordered to stop spending". CNN. May 3, 2007.
  2. «O.J. Simpson's Las Vegas Police Arrest Report». FindLaw, 16-09-2007. [Consulta: 18 setembre 2007].
  3. «Simpson guilty of robbery, kidnap charges». MSNBC, 03-10-2008 [Consulta: 3 octubre 2008].
  4. 'O.J. Simpson guilty in armed robbery, kidnapping trial." CNN. October 4, 2008.
  5. Friess, Steve «Simpson Sentenced to at Least 9 Years in Prison». The New York Times, 05-12-2008 [Consulta: 5 desembre 2008].
  6. O.J. transferred to Lovelock, Las Vegas Sun, December 19, 2008.
  7. "O.J. Simpson Biography (1947–)." Film Reference.com.
  8. "Ancestry of O.J. Simpson.", wargs.com.
  9. Lowry, Brian «The Saga of O.J.'s Last, Lost Pilot». Los Angeles Times, 08-05-2000 [Consulta: 5 abril 2011].
  10. Associated Press «Simpson's Youngest Daughter Dies After 8 Days In Coma». St. Petersburg Times, 19-06-2010 [Consulta: 19 juny 2010].
  11. Larry Schwartz. «L.A. Story». ESPN. [Consulta: 24 març 2011].
  12. Decker, Cathleen. "Los Angeles Times Poll." Los Angeles Times. October 8, 1995.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: O. J. Simpson Modifica l'enllaç a Wikidata