Vés al contingut

The Rise of the Synths

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Rise of the Synths
Fitxa
DireccióIván Castell
Producció
  • Ana Castañosa Bielsa
  • Javier Moreno
  • Rebeca Villar Rodríguez
  • Iván Castell
GuióIván Castell
Fotografia
  • Beltrán García
  • Adrián Barcelona
MuntatgeIván Castell
Productora
  • Castell & Moreno Films
  • 9AM Media Lab
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temasynthwave Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtheriseofthesynths.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9320300 Filmaffinity: 430189 Letterboxd: the-rise-of-the-synths TMDB.org: 454354
Facebook: theriseofthesynths Twitter (X): riseofthesynths Instagram: theriseofthesynths Youtube: UCXThM8AFXMJcHNGyzu4PMqg Modifica el valor a Wikidata

The Rise of the Synths és una pel·lícula documental del 2019 escrita i dirigida per Iván Castell i narrada pel cineasta i compositor John Carpenter. La pel·lícula explora els orígens i el creixement del gènere de la música electrònica conegut com a synthwave, traçant el seu augment de popularitat des de l'escena musical underground online[1] fins a la seva recent exposició principal després de l'ús en bandes sonores de temàtica retro, especialment la pel·lícula de 2011 Drive[2] i més recentment la sèrie de televisió Stranger Things.[3]

Producció[modifica]

The Rise of the Synths va començar inicialment com una campanya de micromecenatge a Kickstarter el 2016[4] abans de traslladar les plataformes a Indiegogo.[5] La pel·lícula va tenir la seva estrena mundial al Festival In-Edit de Barcelona l'1 de novembre de 2019,[6] amb la seva estrena internacional el 15 de novembre a Londres al Doc'n Roll Festival.[7][8] També s’ha projectat al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam [9] F.A.M.E. Festival de París (França)[10] i al Festival de cinema documental de Melbourne (Austràlia).

Repartiment[modifica]

La pel·lícula conté diverses entrevistes amb artistes de synthwave ja establerts i potencials, que exploren les seves fonts d'inspiració que van des dels primers pioners de l'electrònica com Giorgio Moroder, Vangelis i Tangerine Dream[11] fins a un amor col·lectiu per les pel·lícules i els videojocs dels anys 80.[12] Entre els artistes que apareixen a la pel·lícula destaquen:

Recepció[modifica]

En revisar la pel·lícula, Cinemanía va dir: "Delectarà els amants de la música i els amants dels sintetitzadors".[13] Rob Dyson, de ForeverSynth, diu que el director i escriptor Ivan Castell "dona totes les notes adequades pel que fa a per què i com atrau la música i les imatges icòniques, fins i tot per a aquells que no van néixer als anys 70 o 80".[14] Inaki Ortiz Gasoc a El Contraplano va dir que "l'estètica és acurada i impedeix que sigui un clàssic i avorrit documental de caps parlants" amb "algunes fantàstiques representacions cinematogràfiques que segueixen els cànons del moviment musical amb el seu Delorean". Jorge Loser a Espinof va comentar que "la veu de Carpenter serveix de connexió entre blocs amb consells creatius i reflexions sobre la seva carrera i el seu paper en aquest nou moviment".[15] La visió de Bill Beaumont-Thomas de The Guardian era més mixta, elogiant els "admirables valors de producció" de la pel·lícula, en particular els "segments intersticials [de ficció] produïts de forma impressionant", però dient que el documental era "elegant però poc profund" i "analitza profundament les platituds i els avorrits aparts".[16]

Banda sonora[modifica]

La banda sonora original de la pel·lícula està composta per OGRE. En suport de la pel·lícula, Lakeshore Records també va publicar un àlbum oficial el 2017[17][18] que va rebre crítiques positives i va comptar amb música exclusiva de diversos artistes de synthwave[19][20][21][22]

Llista de cançons
Núm. Títol Durada
1. «Deckard Returns»   3:32
2. «The Vale of Shadows»   6:02
3. «Fatal Affair»   3:26
4. «Makita»   2:37
5. «Idle Withdrawal»   4:20
6. «Lost in a Love»   3:44
7. «Silver Shadow»   5:34
8. «A Mission to Remember»   5:10
9. «Black Rain»   4:44
10. «The Osbourne Effect»   2:24
11. «Triage»   2:24
12. «Night Stalker»   3:41
13. «Crash & Burn»   2:47
14. «Dead of Night»   4:06
15. «A Hero's Journey»   6:33
16. «Rebar (Prologue)»   3:36
17. «Fleshman»   4:49
18. «Stargate»   5:09
19. «Appearance of the Mysterious Traveller»   7:32

Referències[modifica]

  1. ↑ In-Edit. «IN-EDIT :: The Rise Of The Synths».
  2. ↑ «Revisiting the Drive Soundtrack: The Artists Discuss the Impact of the Music», 07-09-2016.
  3. ↑ Shah, Neil «Synthwave, the Sound of an '80s Childhood, Goes Mainstream». Wall Street Journal, 28-01-2019.
  4. ↑ «The Rise of the Synths (80s retro music documentary)».
  5. ↑ «The Rise of the Synths».
  6. ↑ In-Edit. «IN-EDIT :: The Rise Of The Synths».
  7. ↑ «Doc'n Roll Film Festival - The Rise of The Synths». Arxivat de l'original el 2019-09-30.
  8. ↑ «UK premiere of Masterschool film THE RISE OF THE SYNTHS on 15 November in London : Documentary Campus e.V.». Arxivat de l'original el 2019-11-11.
  9. ↑ «The Rise of the Synths | IFFR».
  10. ↑ «La Gaîté Lyrique | The Rise of the Synths» (en francès).
  11. ↑ «The Rise of the Synths Official Companion Album Is Out Today», 08-12-2017.
  12. ↑ IFFR
  13. ↑ Bernal, Fernando. «Crítica de 'The Rise of the Synths'» (en espanyol europeu), 11-12-2019.
  14. ↑ «Rise Of The Synths».
  15. ↑ Loser, Jorge. «'La rebelión de los sintes': interesante documental que apunta a John Carpenter como génesis del movimiento musical de la década» (en castellà), 14-12-2019.
  16. ↑ Beaumont-Thomas, Ben «The Rise of the Synths review – the world's most nostalgic music scene». The Guardian, 13-03-2020.
  17. ↑ Records, Lakeshore. «The Rise Of The Synths (Collectors Edition) 'Trans Purple' Vinyl - VA». Arxivat de l'original el 2019-09-28.
  18. ↑ «The Rise Of The Synths (Official Companion Album), by The Rise Of The Synths».
  19. ↑ «Com Truise, GUNSHIP, Chrome Canyon: 'The Rise of the Synths' EP 2 Is Pure Gold», 08-06-2017.
  20. ↑ «Soundtrack Review: The Rise Of The Synths». Arxivat de l'original el 2019-11-18. [Consulta: 20 febrer 2021].
  21. ↑ «Soundtrack review: The rise of the synths EP 1(2017) – Soundtrack dreams». Arxivat de l'original el 2019-09-28.
  22. ↑ «THE RISE OF THE SYNTHS The Official Companion Album», 16-12-2017.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Rise_of_the_Synths&oldid=31808184»