The Typerwriter
 una màquina d'escriure | |
| Títol original | The Typewriter  |
|---|---|
| Forma musical | obra de composició musical |
| Compositor | Leroy Anderson |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
| Data de publicació | 1950 |
| Gènere | música lleugera |
| Intèrpret | Leroy Anderson |
| Instrumentació | màquina d'escriure i orquestra |
  | |
"The Typewriter" és una composició breu de música lleugera del compositor estatunidenc Leroy Anderson, que inclou una màquina d'escriure real com a instrument de percussió.
Composició[modifica]
Anderson va completar "The Typewriter" el 9 d'octubre de 1950 a Woodbury, Connecticut.[1] "The Typewriter" es va presentar per primer cop el 8 de setembre de 1953 durant un enregistrament que Anderson i la Boston Pops Orchestra van fer a la ciutat de Nova York per a Decca Records.[2] Anderson va compondre la melodia per a orquestres simfòniques i pops; William Zinn i Floyd Werle la van arranjar per a orquestres de corda i banda de vent respectivament.[3]
El seu nom fa referència al fet que la seva interpretació requereix una màquina d'escriure, mentre que s'utilitza tres sons bàsics de màquina d'escriure: el so d'escriure, l'"anell" del retorn del carro que indica un final de línia proper (s'utilitza un timbre d'escriptori estàndard per a això), i el so del carruatge de la màquina d'escriure que retorna. En alguns casos, el so del carruatge de la màquina d'escriure que torna el fa un instrument fet amb carbassa,[4] una flauta, un instrument de corda o un altre instrument.
La màquina d'escriure es va modificar perquè només funcionessin dues tecles per evitar que les tecles s'enganxessin. Segons el mateix compositor, així com altres músics, la part de la màquina d'escriure és difícil a causa de la velocitat de la mecanografia: fins i tot taquígrafs professionals no ho poden fer i només els bateristes professionals tenen la flexibilitat de canell necessària.[5]
Ha estat qualificada com una de "les peces més enginyoses i intel·ligents del repertori orquestral".[6] L'autor Steve Metcalf ha escrit que "Malgrat la desaparició gairebé total de les màquines d'escriure a la vida quotidiana, les estadístiques mostren que "The Typerwriter" segueix sent un dels articles preferits d'Anderson".[7]
La màquina d'escriure es considera un instrument de percussió,[8] i la part de la màquina d'escriure és interpretada normalment per un percussionista o bateria, o rarament pel director d'orquestra.[9][5]
Referències[modifica]
- ↑ "Leroy Anderson: A Bio-Bibliography", Praeger 2004, Capítol 2 – "Works", pàgines 25–81.
- ↑ "Leroy Anderson: A Bio-Bibliography", Praeger 2004, Apèndix H – "Recording Sessions and Musicians", pàgina 411
- ↑ Published Music // Lloc oficial de Leroy Anderson
- ↑ Evening at Pops with Leroy Anderson, transcripció de l'episodi d'Evening at Pops emès el maig 1972, a PBS, revisat el 28 d'octubre de 2023
- ↑ 5,0 5,1 Leroy Anderson: Master of the Miniature, a National Public Radio, per Pat Dowell, publicat el 27 de juny de 2008, revisat el 28 d'octubre de 2023
- ↑ Flaxman, Fred. «Compact Discoveries: #13, Leroy Anderson», 2005 (transcrit el 2009). Arxivat de l'original el 22 de desembre 2011. [Consulta: 28 d’octubre 2023].
- ↑ "Leroy Anderson: A Bio-Bibliography", Praeger 2004, Capítol 1 – "Biography", pàgina 15
- ↑ Thomas D Rossing, Science of Percussion Instruments // World Scientific Pub Co Inc, 2000
- ↑ New Year with Vladimir Spivakov // Russia-K, 31 de desembre 2012
Enllaços externs[modifica]
- The Typerwriter interpretada pel percussionista espanyol Alfredo Anaya i l'Orquestra Simfònica d'Hamburg dirigida per Miguel Roa.