Tholing

Infotaula de geografia físicaTholing
Imatge
TipusPoble de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaZanda County (Tibet) (en) Tradueix i Ngari (Tibet) (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 28′ 50″ N, 79° 47′ 53″ E / 31.4806°N,79.7981°E / 31.4806; 79.7981
Dades i xifres
Altitud3.723 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície0,3 km² Modifica el valor a Wikidata

Tholing és una ciutat del comtat de Zanda, prefectura de Ngari, a la zona oest de la Regió Autònoma del Tibet. Altres noms són: en tibetà: མཐོ་ལྡིང་, Wylie: mtho lding, literalment «lloc alt»; en xinès: 托林; en pinyin: Tuōlín, Toling, Tuolin, o Toding, alternativament Zanda, Tsanda, Tsada, o Zada,

La ciutat era la capital del regne Guge del Tibet quan va ser governat per Langdarma. Ara es una ciutat militar aïllada i als afores es troba el monestir de Tholing, construït el 997 en el canyó del Sutlej, d'on va sorgir la «segona ona» del budisme en el Tibet.[1][2]

Història[modifica]

La ciutat, el monestir, i Tsaparang conformaven una fortalesa rocosa que va tenir un paper important en la història del budisme tibetà a l'oest del Tibet. Tholing i Tsaparang era les ciutats capitals del regne de Guge Regne els segles x i xi, època en què es va desenvolupar el budisme com a model per a la civilització; alhora Tholing era un important centre de la ruta comercial entre l'Índia i el Tibet. El regne Guge decaure a la darreria del segle xvii, després de la invasió per part de l'exèrcit Ladakh, que la va reanomenar Zanda i annexar al seu regne el 1630. Zanda és ara una ciutat militar xinesa.[3]

Geografia[modifica]

Ruïnes del regne Guge

En mapes recents només es fa servir el nom de Zanda, situada sobre una elevació de 3.660 msnm. Entre aquestes elevacions de roca i l'altiplà conformada per diverses regions, es poden trobar coves i ruïnes de diverses stupes a prop del riu de Sutlej; les edificacions van ser gairebé totalment destruïdes tot i així els murals originals que contenien, romanen en bones condicions. Dins la vegetació de la localitat és significativa la presencia de pollancres.[4]

Al sud de la ciutat hi ha un extens complex militar mentre que el poble tibetà es troba localitzat en l'extrem nord de la ciutat. El camí a Zanda es caracteritza per una elevada serralada coberta de neu d'entre 5,200-5,500 metres. Al llarg de les pronunciades pendents es troba un canó que en el seu descens està connectat amb el riu Sutlej així com un extint riu que porta a l'entrada de la ciutat.[4]

Edificis[modifica]

Les ruïnes del monestir de Tholing es localitzen dins dels límits de la ciutat mentre que les ruïnes dels monestirs de Tsparang i Gurugem s'ubiquen a 20 quilòmetres de la regió de Zanda. A causa del seu deteriorament i amb la finalitat de conservar aquest patrimoni, les visites a monestirs com el de Tholing i les ruïnes de Tsaparang estan restringides, pel que és necessari comptar amb un permís especial emès oficialment per l'Agència de Relíquies Culturals localitzada a la regió de Lhasa.[4] El 2011, un informe publicat al Art and History of the Cultural History of Western Tibet, 8th to 15th century, and Cultural Preservation, declarà que l'estil de l'art a l'interior asiàtic va poder classificar-se després del descobriment de les pintures i murals trobades en els temples i coves a la zona de Zanda de Ngari. Cal esmentar que la majoria de l'art i arquitectura de l'antic imperi budista van ser destruïts durant la Revolució Cultural Xinesa.[5]

Referències[modifica]

  1. McCue, Gary. Trekking Tibet: A Traveler's Guide. The Mountaineers Books, 2010, p. 235–. ISBN 978-1-59485-266-4. 
  2. Swenson, Karen «Echoes of a Fallen Kingdom». New York Times, 19-03-2000 [Consulta: 23 gener 2013].
  3. Mayhew, Bradley; Kelly, Robert; Bellezza, John Vincent. Tibet. Lonely Planet, 12 febrer 2008, p. 232–. ISBN 978-1-74104-569-7 [Consulta: 3 gener 2013]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Buckley, Michael. Tibet. Bradt Travel Guides, 1 novembre 2006, p. 44, 224–. ISBN 978-1-84162-164-7. 
  5. «Oientations Magazine for collection and connosiures of Asian Art». Tibet heritage Fund onizaion, Juny 2011. [Consulta: 27 gener 2013].