Thoralf Skolem

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaThoralf Skolem
ThoralfSkolem-OB.F06426c.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de maig de 1887
Sandsvaer, Buskerud, Noruega
Mort 23 de març de 1963(1963-03-23) (als 75 anys)
Oslo, Noruega
Nacionalitat Noruega
Alma mater Universitat d'Oslo
Es coneix per Forma normal de Skolem
Paradoxa de Skolem
Teorema de Löwenheim-Skolem
ZFC
Teorema de Skolem-Noether
Activitat professional
Tesi Einige Sätze über ganzzahlige Lösungen gewisser Gleichungen und Ungleichungen (1926)
Director de tesi Axel Thue
Camp de treball Lògica matemàtica, teoria de models, teoria de conjunts i àlgebra abstracta
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat d'Oslo
Christian Michelsen's Institute
Deixebles Øystein Ore
Influències de
Va influir a Emmy Noether
Obra
Estudiants de doctorat Öystein Ore
Dades familiars
Cònjuge Edith Wilhelmine Hasvold
Pares Even Skolem i Helene Olette Vaal
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Thoralf Albert Skolem (1887-1963) fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Vida[modifica]

Tot i que el pare de Skolem, Even Skolem, era professor d'escola primària, pertanyia a una família pagès. Va anar a l'escola secundària a Kristiania (actualment Oslo) i el 1905 va entrar a la universitat d'aquesta ciutat per estudiar matemàtiques i física.[1] El 1909 va ser nomenat assistent del professor de física Kristian Birkeland, i els seus primers articles publicats seran de física. El 1914 va acompanyar Birkeland en una expedició a l'Egipte i el Sudan per observar i estudiar la llum zodiacal.[2]

L'hivern de 1915-16 va estar estudiant a la universitat de Göttingen on va experimentar les penúries de la primera Guerra Mundial. El 1918 va ser nomenat professor de matemàtiques de la Universitat d'Oslo. Entre 1930 i 1938 va ser investigador al Institut Christian Michelsen de Bergen, càrrec que li donava molta llibertat però el mantenia allunyat dels centres matemàtics.[3]

El 1938 va tornar com a professor de matemàtiques a la universitat d'Oslo de la que es va retirar el 1957. Va ser durant molts anys president de l'Associació Matemàtica Noruega i editor de diverses revistes matemàtiques escandinaves.[2]

Quan va morir el 1963, amb 76 anys, no s'ho esperava ningú perquè havia continuat mantenint un ritme de recerca important i inclús tenia concertades una sèrie de conferències als Estats Units.

Obra[modifica]

Skolem va publicar més de 170 articles, els més coneguts dels quals són:

  • 1922, Einige Bemerkungen zur axiomatischen Begründung der Mengenlehre, on va fer aportacions decisives a la teoria de conjunts i a la seva axiomàtica ZFC. I també, estableix la coneguda paradoxa de Skolem: si ZFC és consistent, aleshores admet un model numerable.
  • 1923, Begründung der elementären Arithmetik, on introdueix el us de les funcions recursives primitives expressant els seus dubtes sobre la completa axiomatització de l'aritmètica elemental.[6]
  • 1933, Uber die Unmöglichkeit einer Charakterisierung der Zahlenreihe mittels eines endlichen Axiomensystems, en el que s'introdueix en els model no estàndard de l'aritmètica.[7]

Referències[modifica]

  1. Fenstad & Wang, pàgina 127.
  2. 2,0 2,1 Fenstad & Wang, pàgina 128.
  3. Jervell, pàgina 107.
  4. Brady, pàgines 197 i ss.
  5. Fenstad & Wang, pàgina 130.
  6. Jervell, pàgines 113-114.
  7. Jervell, pàgina 115.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]