Thoralf Skolem

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaThoralf Skolem
ThoralfSkolem-OB.F06426c.jpg
Biografia
Naixement 23 de maig de 1887
Sandsvaer, Buskerud, Noruega
Mort 23 de març de 1963(1963-03-23) (als 75 anys)
Oslo, Noruega
Nacionalitat Noruega
Educació Universitat d'Oslo
Es coneix per Forma normal de Skolem
Paradoxa de Skolem
Teorema de Löwenheim-Skolem
ZFC
Teorema de Skolem-Noether
Activitat
Tesi doctoral Einige Sätze über ganzzahlige Lösungen gewisser Gleichungen und Ungleichungen (1926)
Director de tesi Axel Thue
Camp de treball Lògica matemàtica, teoria de models, teoria de conjunts i àlgebra abstracta
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat d'Oslo
Christian Michelsen's Institute
Alumnes Øystein Ore Tradueix
Influències Leopold Löwenheim
Ernst Zermelo
Influències en Emmy Noether
Obra
Estudiant doctoral Öystein Ore
Família
Cònjuge Edith Wilhelmine Hasvold
Pares Even Skolem i Helene Olette Vaal
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Thoralf Albert Skolem (1887-1963) fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Vida[modifica]

Tot i que el pare de Skolem, Even Skolem, era professor d'escola primària, pertanyia a una família pagès. Va anar a l'escola secundària a Kristiania (actualment Oslo) i el 1905 va entrar a la universitat d'aquesta ciutat per estudiar matemàtiques i física.[1] El 1909 va ser nomenat assistent del professor de física Kristian Birkeland, i els seus primers articles publicats seran de física. El 1914 va acompanyar Birkeland en una expedició a l'Egipte i el Sudan per observar i estudiar la llum zodiacal.[2]

L'hivern de 1915-16 va estar estudiant a la universitat de Göttingen on va experimentar les penúries de la primera Guerra Mundial. El 1918 va ser nomenat professor de matemàtiques de la Universitat d'Oslo. Entre 1930 i 1938 va ser investigador al Institut Christian Michelsen de Bergen, càrrec que li donava molta llibertat però el mantenia allunyat dels centres matemàtics.[3]

El 1938 va tornar com a professor de matemàtiques a la universitat d'Oslo de la que es va retirar el 1957. Va ser durant molts anys president de l'Associació Matemàtica Noruega i editor de diverses revistes matemàtiques escandinaves.[2]

Quan va morir el 1963, amb 76 anys, no s'ho esperava ningú perquè havia continuat mantenint un ritme de recerca important i inclús tenia concertades una sèrie de conferències als Estats Units.

Obra[modifica]

Skolem va publicar més de 170 articles, els més coneguts dels quals són:

  • 1922, Einige Bemerkungen zur axiomatischen Begründung der Mengenlehre, on va fer aportacions decisives a la teoria de conjunts i a la seva axiomàtica ZFC. I també, estableix la coneguda paradoxa de Skolem: si ZFC és consistent, aleshores admet un model numerable.
  • 1923, Begründung der elementären Arithmetik, on introdueix el us de les funcions recursives primitives expressant els seus dubtes sobre la completa axiomatització de l'aritmètica elemental.[6]
  • 1933, Uber die Unmöglichkeit einer Charakterisierung der Zahlenreihe mittels eines endlichen Axiomensystems, en el que s'introdueix en els model no estàndard de l'aritmètica.[7]

Referències[modifica]

  1. Fenstad & Wang, pàgina 127.
  2. 2,0 2,1 Fenstad & Wang, pàgina 128.
  3. Jervell, pàgina 107.
  4. Brady, pàgines 197 i ss.
  5. Fenstad & Wang, pàgina 130.
  6. Jervell, pàgines 113-114.
  7. Jervell, pàgina 115.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]