Tit Antoni Merenda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTit Antoni Merenda
Biografia
Naixement 490 aC
Mort 449 aC (40/41 anys)
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Decemvir Tradueix 

450 aC – 449 aC
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Família Gens Antònia
Fills Quint Antoni Merenda
Modifica les dades a Wikidata

Tit Antoni Merenda (en llatí Titus Antonius Merenda) va ser un dels decemvirs romans els anys 450 aC i 449 aC.

Formava part de la Gens Antònia. És possible que fos plebeu, ja que el nom d'Antonius es troba entre els plebeus amb més freqüència que entre els patricis d'aquella època. Era el pare de Quintus Antonius Merenda, tribú militar el 422 aC.[1]

Merenda va ser un dels deu membres del Segon Decemvirat, presidit per Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i va ser elegit per redactar les Lleis de les dotze taules, la primera compilació que es va escriure de la legislació romana. El Segon Decemvirat estava constituït per patricis i per plebeus, com Merenda. A instigació d'Api Claudi els decemvirs van mantenir el seu poder il·legalment durant un any més del que els hi tocava, i es van negar a procedir a l'elecció de cònsols.[2]

L'any 449 a.C, els Sabins van ocupar Eretum i els Eques van envair territori romà i van establir un campament sota el mont Algidus. Les tropes romanes es van dividir en dos exèrcits per lluitar contra dos fronts. Merenda va rebre el comandament de l'exèrcit que va lluitar contra els eques, amb tres altres decemvirs: Luci Minuci, Marc Corneli i Luci Sergi Esquilí. Mentrestant, Appi Claudi i Espuri Oppi Cornicen es van quedar a Roma per ajudar a defensar la ciutat, i els altres quatre decemvirs anaven a lluitar contra els sabins.[3]

L'exèrcit comandat per Merenda es va retirar a Túsculum. Aquí s'hi van barrejar uns fets luctuosos ocorreguts a Roma en aquells moments. Appi Claudi havia fet prostituir a Verginia, la filla Luci Virgini, un magistrat romà que era centurió de les tropes del mont Algidus. Al saber els fets, Virgini va marxar cap a Roma i es va veure obligat a matar a la seva filla. Aquesta història va provocar un motí entre soldats que van elegir deu tribuns militars. Sota el seu comandament, van tornar a Roma i van ocupar el peu de l'Aventí.[3] Sota la pressió dels soldats i dels plebeus, els decemvirs van ser destituïts. Appi Claudi i Espuri Oppi Cornicen van ser empresonats, però es van suïcidar durant el procés. Els altres vuit decemvirs, incloent Merenda, van ser enviats a l'exili.[4][2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 1047. 
  2. 2,0 2,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita III. 38-54
  3. 3,0 3,1 Cels-Saint-Hilaire, Janine. La République des tribus: du droit de vote et de ses enjeux aux débuts de la République Romaine (495-300 av. J.-C.). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 1995, p. 180-181. ISBN 285816262X. 
  4. Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία XI. 24,23