Tomàs Solanes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  |
| Mort | 1808 |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Tomàs Solanes (? — Martorell, 1808),[1] fou un pintor i gravador català que va ser director de l'escola de Llotja. Se'l considera seguidor de l'estil de Maella i Mengs.[2]
Biografia[modifica]
A partir de 1775 es va formar a la recentment creada Escola de Llotja de la mà dePasqual-Pere Moles i Corones. Posteriorment, va ser becat per tres anys amb "5 rals diaris" a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando[1] sota la supervisió de Maella (1779),[3] de la que va ser acadèmic supernumerari el 1786.[1] Va tornar a Barcelona exercint de professor de dibuix a la Llotja, lloc del que fou destituït cap al 1789.[4] Al final de la seva carrera fou nomenat director de l'escola de Llotja, en aquell moment anomenada Escola de Nobles Arts entre 1804-1805.[5] Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Barcelona, succeint Pere Bofill.
Obres[modifica]
Entre les seves obres destaquen:
- La decoració amb pintures d'escenes de Samsó i Dalida a la sala de la casa Cortada del carrer del Pi de Barcelona.[6]
- A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi hi ha una pintura d'una "Sagrada Família amb àngel" de 1782 atribuïda a Solanes.[7]
- Una pintura còpia de l'obra de Maella, El naixement de Jesús que constava en un inventari de la Junta de Comerç de 1847,[8] i una còpia del "Sant Sebastià" de Guercino.[1]
- Decoració interior de la Casa del Poeta Cabanyes a Vilanova i la Geltrú.[9]
- 1798-1800 Retaule neoclàssic dedicat a Sant Miquel Arcàngel del Gremi de Tenders Revenedors a Santa Maria del Pi de Barcelona, una obra compartida amb el seu mestre Salvador Gurri.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz y Pablo, Ángel «Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona (1758 a 1847)». Historia de la Junta de Comercio, 1919, pàg. 209.
- ↑ Garcia Portugués, 2007, p. 528.
- ↑ Garcia Portugués, 2007, p. 771.
- ↑ Garcia Portugués, 2007, p. 784.
- ↑ Camarasa, Josep M. «La fundació de l'escola de química de la Junta particular de Comerç de Catalunya». Coneixement i Societat, 2005, pàg. 76.
- ↑ Alcolea Gil, Santiago «La pintura en Barcelona» (en castellà). Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, 1959-1960, pàg. 152.
- ↑ Garcia Portugués, 2007, p. 527.
- ↑ «Catálogo de las obras en pintura y escultura que existen en el Museo de la Junta de Comercio de Cataluña». Publicació de la Junta de Comerç de catalunya. J. Ferrando Roca, 1847, pàg.3.
- ↑ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. «Fitxa de casa del poeta Cabanyes». Catàleg de patrimoni arquitectònic, 2009-2010.
- ↑ «Capella del gremi de Tenders Revenedors». Santa Maria del Pí, 2014. Arxivat de l'original el 2015-04-06. [Consulta: 23 febrer 2015].
Bibliografia[modifica]
- Garcia Portugués, Esther «José Nicolás de Azara i la seva repercussió en l'àmbit artístic català». Tesi doctoral, 2007.
- Pol BRIDGEWATER, Laura MIQUEL: El gremi i confradia de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620): política, economia i societat. Edita Associació Antic Gremi Revenedors, 1447. Barcelona, 2022