Tomàs Solanes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Solanes
Biografia
Naixementsegle XVIII modifica
Mort1808 modifica
Activitat
OcupacióPintor modifica

Tomàs Solanes (? — Martorell, 1808),[1] fou un pintor i gravador català que va ser director de l'escola de Llotja. Se'l considera seguidor de l'estil de Maella i Mengs.[2]

Biografia[modifica]

A partir de 1775 es va formar a la recentment creada Escola de Llotja de la mà dePasqual-Pere Moles i Corones. Posteriorment, va ser becat per tres anys amb "5 rals diaris" a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando[1] sota la supervisió de Maella (1779),[3] de la que va ser acadèmic supernumerari el 1786.[1] Va tornar a Barcelona exercint de professor de dibuix a la Llotja, lloc del que fou destituït cap al 1789.[4] Al final de la seva carrera fou nomenat director de l'escola de Llotja, en aquell moment anomenada Escola de Nobles Arts entre 1804-1805.[5] Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Barcelona, succeint Pere Bofill.

El retaule de Sant Miquel Arcàngel a Santa Maria del Pi de Barcelona

Obres[modifica]

Entre les seves obres destaquen:


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz y Pablo, Ángel «Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona (1758 a 1847)». Historia de la Junta de Comercio, 1919, pàg. 209.
  2. Garcia Portugués, 2007, p. 528.
  3. Garcia Portugués, 2007, p. 771.
  4. Garcia Portugués, 2007, p. 784.
  5. Camarasa, Josep M. «La fundació de l’escola de química de la Junta particular de Comerç de Catalunya». Coneixement i Societat, 2005, pàg. 76.
  6. Alcolea Gil, Santiago «La pintura en Barcelona» (en castellà). Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, 1959-1960, pàg. 152.
  7. Garcia Portugués, 2007, p. 527.
  8. «Catálogo de las obras en pintura y escultura que existen en el Museo de la Junta de Comercio de Cataluña». Publicació de la Junta de Comerç de catalunya. J. Ferrando Roca, 1847, pàg.3.
  9. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. «Fitxa de casa del poeta Cabanyes». Catàleg de patrimoni arquitectònic, 2009-2010.
  10. «Capella del gremi de Tenders Revenedors». Santa Maria del Pí, 2014. [Consulta: 23 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]