Tomasa Cuevas Gutiérrez
Tomasa Cuevas Gutiérrez (Brihuega, província de Guadalajara, 1917- Barcelona, 25 d'abril de 2007) fou una militant comunista espanyola. Treballadora des dels nou anys, als quinze ingressa a la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya. En esclatar la guerra civil espanyola, s'incorpora en multitud de tasques a la defensa de la Segona República Espanyola des dels rengles d'aquella organització i després del PCE.
Detinguda i empresonada el 1939, compleix cinc anys de condemna a diverses presons i després és desterrada a Barcelona. S'incorpora al PSUC, fins que el 1945 és detinguda de nou i salvatgement torturada pels germans Antonio i Vicente Juan Creix fins a ingressar a la presó de dones de les Corts. Va obtenir la llibertat condicional el 1946. De nou en llibertat, es casa amb el seu company, el conegut dirigent comunista Miquel Núñez González. Ambdós treballen en la clandestinitat durant un temps a Andalusia, i després tornen a la disciplina del PSUC, que envia Tomasa a França, on viurà exiliada fins al 1961.[1]
El 1969 passa novament a la clandestinitat, i treballa amb l'equip central de propaganda del partit dels comunistes catalans. Referent de la lluita antifranquista, ja en democràcia escriu una valuosa trilogia sobre les dones a les presons de Franco. És membre de l’Associació Catalana d'Expresos Polítics.
El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Va morir el 25 d'abril de 2007.
Obres
- Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas (1974)
- Mujeres en la resistencia (1986)
- Cárcel de mujeres (1939-1945) (1985)
.svg)