Tomba de l'Orc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Tomba de l'Orc
Imatge
Velia Velcha, en la imatge de la paret dreta d'Orc I
Dades
TipusHipogeu Modifica el valor a Wikidata
Part deNecròpoli de Monterozzi Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 14′ 48″ N, 11° 46′ 48″ E / 42.24675°N,11.7799°E / 42.24675; 11.7799
Esquema de la Tomba de l'Orc, amb dues cambres i dos dromos (entrades)

La Tomba de l'Orc (en italià: Tomba dell'Orco), a vegades anomenada Tomba de Murina (en italià: Tomba dei Murina), és un hipogeu etrusc del segle IV ae de Tarquínia. Descobert al 1868, mostra influències de l'art hel·lenístic en els seus notables murals, com ara el retrat de Velia Velcha, una noble etrusca, i l'única representació pictòrica coneguda del dimoni Tuchulcha.[1] Els murals destaquen per la seua representació de la mort i el mal.[2]

Com que la tomba es va construir en dues seccions i en dues fases, a vegades s'anomena Tombes de l'Orc I i II; sembla que pertanyien a la família Murina, una branca de la família Spurinna. La tomba té inscrita la següent frase enigmàtica:

« LARΘIALE HVLΧNIESI MARCESIC CALIAΘESI MVNSLE NACNVAIASI ΘAMCE LE… »
— [3]

Història[modifica]

Orc I fou construït entre 470 i 450 ae (tal vegada per un home anomenat Leive); cap al 325 ae es construí un hipogeu separat, Orc II.[4] En algun moment de l'antiguitat s'enderrocà el mur entre tots dos, creant una gran tomba amb dos dromos (entrades).[5]

La tomba l'estudià el 1868 un oficial de l'exèrcit francés.[6][7] L'excavador va confondre la pintura d'un ciclop amb el déu romà Orc, d'ací ve el nom «Tomba de l'Orc». El nom en italià (Tomba dell'Orco) també pot significar 'Tomba de l'Ogre', i així s'utilitza a Itàlia en l'actualitat.

La segona tomba encara no s'ha acabat d'excavar.[6][8]

Murals[modifica]

La majoria de parets estan decorades amb murals, però sense completar el sostre. Una anàlisi científica realitzada el 2001 va revelar que la pintura utilitzada contenia cinabri, ocre, orpiment, calcita, coure i blau egipci.[9] Mentre que les il·lustracions d'Orc I són molt elogiades (en concret la pintura de Velia Velcha), algunes de les il·lustracions d'Orc II es consideren mal fetes.[10]

És probable que els excavadors francesos de la tomba intentassen manllevar alguns murals per a l'espoli del Museu del Louvre, la qual cosa en provocà una important deterioració.[6]

Orc I[modifica]

La Tomba d'Orc I (també coneguda com a Tomba de Velcha) fou construïda entre 470 i 450 ae. Les parets principal i dreta representen un banquet, es creu que dels Spurinnas, després de la seua mort en el setge de Siracusa.[11] Els comensals estan envoltats de dimonis que fan de copers.

Una dels comensals és una noble anomenada Velia Velcha (o, segons algunes interpretacions, Velia Spurinna), el retrat de la qual ha estat anomenat la Mona Lisa de l'antiguitat clàssica.[12][13] El seu perfil realista (en especial l'ull) mostra influència de l'art hel·lenístic.[10] A diferència, però, de la Gioconda, destaca per l'expressió facial.[10]

Orc II[modifica]

Teseu i Tuchulcha

La Tomba d'Orc II (a vegades anomenada Tomba d'Orc) fou construïda cap a l'any 325 ae. L'entrada està custodiada per pintures de Caront, el guardià de l'inframon, i un ciclop (possiblement Polifem o Geríon). Quan es descobrí la tomba, el ciclop fou confós amb el déu romà de l'inframon, Orc (d'ací ve el nom de la tomba).[14]

La paret del fons representa un festeig fúnebre presidit per Aita (Hades), el déu etrusc de l'inframon, i la seua esposa Phersipnei (Persèfone). Sembla que la paret esquerra representa Agamèmnon, Tirèsias i Àiax en l'inframon.

«Aquests (Teseu) i l'equivalent etrusc de Pirítous estan asseguts en una taula a la paret dreta, jugant a un joc de taula, on són amenaçats pel dèmon etrusc Tuchulcha, que apareix amb orelles punxegudes, cara peluda i bec punxós, brandant serps a les mans. La tomba és especial perquè conté l'única representació històrica coneguda d'aquest dimoni.[1]

Inscripció[modifica]

Una inscripció en els fonaments de la tomba  diu:

« LARΘIALE HVLΧNIESI MARCESIC CALIAΘESI MVNSLE NACNVAIASI ΘAMCE LE… »
— [15]

Caldria entendre-ho com:

« Larthiale Hulchniesi Marcesi Caliathesi munisule nacnvaiasi thamuce Le… »
— [3][16]

Els noms "Larthiale Hulchniesi" i "Marcesi[c] Caliathesi" estan en datiu, per la qual cosa signifiquen 'per a/per Larth Hulchnie' i 'per a/per Marce *Caliathe', respectivament; "nacnvaiasi" també és datiu, del substantiu etrusc nacnvaia, 'els que venen després' (és a dir, la posteritat); el substantiu "mun[i]s[o]li" es refereix a qualsevol monument subterrani (i no sols a tombes); el verb "tham[o]ce" significa 'establert'; el "Li..."[17] final són les lletres etrusques LI retallades, tot i que una part de la següent lletra és visible, a vegades interpretada com una "i"; s'ha suggerit el nom "Leive".[15] La frase es tradueix llavors:

« Le[ive] va erigir aquest monument a Larth Hulchnie i Marce Caliathe per a la posteritat. »
— [3][16][18][19]

Sembla que Lrth Hulchnie fou magistrat de Tarquínia en el segle IV ae, i que Marce Caliathe era el seu «representant».[15]

Es discuteix, però, si la transcripció significa que Larth Hulchnie i Marce Caliathe foren enterrats a la tomba, sobretot perquè no eren Spurinna; la majoria dels estudiosos creuen que el monument estava simplement dedicat als magistrats.[15] Elsetruscòlegs Giuliano i Larissa Bonfante han suggerit que el passatge és incomplet i que originàriament hauria especificat «durant la magistratura» d'Hulchnie i Caliathe (confer zilci Velusi Hulchniesi, 'durant la magistratura de Velu Hulchnie', que es troba en un altre lloc de la tomba).

« Le[ive] va erigir aquest monument per a la posteritat [durant la magistratura] de Larth Hulchnie i Marce Caliathe. »

"Marce" és probablement un cognat o preforma de "Marcus". "Hulchnie" se sol interpretar com la gens Fulcinia, i "Larth" es creu que és afí al nom en grec "Laertēs";[20] Larth Hulchnie significa "Hulchnie, fill de Larth".[19][21]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 de Grummond, Nancy. Etruscan Myth, Sacred History and Legend'. Philadelphia: University of Philadelphia Press, 2006, p. 229–230. 
  2. ↑ «The Tomb of the Orcus» (en anglés). RASNA, 2000. [Consulta: 11 setembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Douglas G. Kilday. «Text B from Pyrgi» (en anglès), 15 enero 2006. Arxivat de l'original el 17 de julio de 2011. [Consulta: 11 setembre 2023].
  4. ↑ «Tomb of Orcus I» (en anglés). [Consulta: 11 setembre 2023].
  5. ↑ «The Tomb of the Orcus». Ufficio Turistico Portal. [Consulta: November 23, 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Helbig, Wolfgang «Scavi di Corneto» (en italià). Bulletino dell'Instituto di Corrispondenza Archeologica, 12, 1869, pàg. 257–60.
  7. ↑ Mackendrick, Paul Lachlan. The Mute Stones Speak: The Story of Archaeology in Italy (en anglés). New York: W. W. Norton & Co, 1984. ISBN 0-393-30119-2. 
  8. ↑ Moretti, Mario. Etruskische Malerei in Tarquinia (en alemany). Cologne: M. DuMont Schaumberg, 1974, p. 118–122. ISBN 3-7701-0541-9. 
  9. ↑ «The colours of Etruscan painting: a study on the Tomba dell'Orco in the necropolis of Tarquinia» (en anglés). John Wiley & Sons, Ltd, 2008. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2012. [Consulta: 12 setembre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «The Tomb of the Orcus». The Mysterious Etruscans. RASNA, 2000. [Consulta: November 23, 2008].
  11. ↑ ; Simon,; De Grummond The Religion of the Etruscans (en anglès). University of Texas Press, 2006. ISBN 0-292-70687-1. 
  12. ↑ Giannini, P. «Gli Etruschi nella Tuscia» (en anglés). Arxivat de l'original el 28 d'octubre de 2003. [Consulta: 12 setembre 2023= 23 novembre 2008].
  13. ↑ «The Etruscan Haruspexes». daVinci Editrice S.r.l., 2004. [Consulta: November 23, 2008].
  14. ↑ [Enllaç no actiu]
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Tarabella, Massimo Morandi. Prosopographia etrusca (en italià). L'Erma di Bretschneider, 2004. ISBN 88-8265-304-8. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Gordon, Glen. «News on Etruscan Glossary Draft 001» (en anglès), 27-08-2007. [Consulta: 12 setembre 2023].
  17. ↑ ; McCallister-Castillo; McCallister, Rick«Etruscan Glossary» (en anglés), 1999. [Consulta: 12 setembre 2023].
  18. ↑ ; Bonfante, Larissa The Etruscan Language: An Introduction. Manchester University Press, 2002. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Duhoux, Yves. Problems in Decipherment. Leuven, Belgium: Peeters Publishers, 1989, p. 194. ISBN 90-6831-177-8. 
  20. ↑ Angelo Di Mario. «La lingua degli Etruschi». Etruschi Tirseni Velsini, 2007. [Consulta: November 23, 2008].
  21. ↑ «La stèle de Lemnos». Et ego in Arcadia…, September 15, 2008. Arxivat de l'original el February 17, 2009. [Consulta: November 23, 2008].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomba_de_l%27Orc&oldid=33380730»