Toni Aira i Foix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaToni Aira i Foix
Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - 16è Congrés de Convergència a Reus (85).jpg
Toni Aira el 2012
Nom original Toni Aira Foix
Dades biogràfiques
Naixement Josep Antoni Aira i Foix
1977 (40/41 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat Ramon Llull
Activitat professional
Director de tesi Albert Sáez i Casas
Ocupació Escriptor, periodista i professor d'universitat
Mitjans RAC1, TV3
Nom de ploma Toni Aira
Llengua Català

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: toniaira.cat Twitter: toniaira IMDB: nm3212933
Modifica dades a Wikidata

Josep Antoni Aira i Foix, més conegut com a Toni Aira, (Barcelona, 1977) és un periodista català, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL).[1] És professor d'Introducció a la Comunicació Professional a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), de Comunicació Política i de les Institucions Públiques a la Universitat Oberta de Catalunya,[2] i del Projecte de Publicitat Institucional, Social i Política a la Universitat Pompeu Fabra.

Especialista en comunicació política,[3] ha estat director d'El Singular Digital[4], diari que actualment porta el nom de El Món. El 2008 va rebre el Premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític, que concedeix la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem).[5] Durant anys ha col·laborat en diverses ràdios, televisions i mitjans digitals, com la revista Esguard.[1][6] El 2007 estrenà el seu blog La Cortina de Fum, que el juliol de 2011 passaria a web i donaria nom a la seva secció d'El Periódico de Catalunya.[1] Del 2014 al 2017 va ser director del programa Els Spin Doctors de Catalunya Ràdio, un dels primers programes digitals de l'emissora.

L'any 2017, just abans de l'11 de setembre, es va incorporar al PDECAT com a director de comunicació.[7]

Obra publicada[modifica]

  • La Veu de l'experiència. Testimonis del passat, pensant en el futur (Dèria, 2007)
  • De Pujol a Maragall (Documenta Universitaria, 2008) -llibre col·lectiu-
  • Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008)
  • Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009)
  • Los spin doctors. Cómo mueven los hilos los asesores de los líderes políticos (Editorial UOC, 2009)
  • Comunicació política i d'institucions públiques (Editorial UOC, 2009) -llibre col·lectiu-
  • L'espectre del tripartit (Documenta Universitaria, 2009) -llibre col·lectiu-
  • La comunicació política (Editorial UOC, 2010)
  • Sí, ministre (A Contra Vent, 2010 2009) -traducció-
  • Los guardianes del mensaje. Asesores políticos. Un modelo alternativo a los spin doctors anglosajones (Editorial UOC, 2011)
  • Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011)
  • El último partido. La política cansada ante su gran final (UOC, 2015)
  • Comunicación política y gobierno de coalición (UOC, 2016)
  • Política en serie. La ficción que inspira al poder (Libros.com, 2016)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 166. 
  2. La Vanguardia, 13 d'abril de 2011, ¿Guardiola president?
  3. Vilaweb, 20.11.2010, Toni Aira, sobre la campanya 2.0: 'Sovint a la xarxa la gent té més ganes de parlar que no pas d'escoltar'
  4. «Amb Toni Aira, director de El singular digital». L'Internauta (VilaWeb), 2009.
  5. ACN. «El periodista Toni Aira guanya el dotzè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític». 324.cat, 30-10-2008.
  6. «La revista per a pissarretes Esguard fa el salt a Android». VilaWeb, 02-01-2013.
  7. NacióDigital «Toni Aira, nou director de comunicació del PDECat» (en ca). , 04-09-2017.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toni Aira i Foix Modifica l'enllaç a Wikidata