Topica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreTopica
Cicero - Musei Capitolini.JPG
Tipus obra
Fitxa tècnica
Autor Ciceró
Llengua llatí
Modifica les dades a Wikidata

Els Tòpics (Topica en llatí) és un dels tractats de retòrica de Ciceró. Va ser compost al voltant de l'any 44 aC. En aquest, tractat segons paraules del mateix Ciceró, intenta explicar-li al seu amic jurisconsult Gai Trebaci els Tòpics d'Aristòtil.

A nosaltres, Gai Trebaci, [...] la teva voluntat ens va apartar de la cursa mateixa; quan estaves amb mi en la tusculana, i per separat cadascun de nosaltres desenrotllava, pel seu estudi, els llibrets que volia, vas topar amb uns Tòpics d'Aristòtil [...] de seguida em vas preguntar la meva opinió sobre aquells llibrets [...]. Com que no tenia amb mi els llibrets, els vaig escriure repetits de memòria en la mateixa navegació, i tel's vaig enviar durant el camí. [1]

Ciceró el va escriure en un viatge de Vèlia a Reggio. Es conserva una carta documentada a Reggio i dirigida a Gai Trebaci en la qual Ciceró diu que li explicarà els Tòpics d'Aristòtil. En aquesta carta repeteix fragments de la introducció dels seus Topica.[2]

Context[modifica]

Ciceró es retira de la vida pública quan Cèsar venç la guerra contra Pompeu, ja que ell era defensor de Pompeu, després de la mort de Cèsar retorna a la vida pública un altre cop, tot i que no oficialment, ja que no tenia cap càrrec polític. És en aquest moment quan escriu els Tòpics.

Ciceró va criticar durament Marc Antoni, per això l'any 43aC va ser assassinat.[3]

Capítols[modifica]

  1. Introducció.
  2. Llocs intrínsecs i exemples.
  3. Membres dels llocs exposats.
  4. Llocs extrínsecs.
  5. Qüestions.
  6. Els estadis.
  7. Els llocs en l'oració.
  8. Conclució[4]

Temes i estructura[modifica]

  1. Com decideix explicar els tòpics d'Aristòtil a Gai Trebaci.
  2. Mètode: definició de lloc, principi dels exemples. Origen intrínsec de l'argument.
  3. Exemples d'origen intrínsec. Conjugats: gènere, forma, similitud/ diferència, contrari, afegits.
  4. Antecedents, conseqüents, oposats, coses eficients, efectes. Origen extrínsec argument: sense art, exordi
  5. Membres dels llocs exposats: la definició, particions.
  6. Diferència partició i divisió.
  7. Gènere i forma.
  8. Notació.
  9. Coses fetes per influx: el tot, similitud.
  10. Similitud per moltes comparacions, per comparació de coses pars, per exemples.
  11. Diferència de la cosa. Contraris: del mateix gènere u oposats, altres contraris.
  12. Que va passar abans de la cosa, amb la cosa, després de la cosa. Tipus de conclusió: per antecedent, conseqüent i oposada.
  13. Denominació dels contraris pels dialèctics.
  14. Sentències oposades: negació, conjunció, causes eficients.
  15. Gèneres de la causa, causes sense les quals aquest gènere no s'efectua.
  16. Concloure una causa.
  17. Causes constants, arguments a partir de la causa.
  18. Tracte de comparació: per número, per espècie, força de comparació, afecció, comparació de parts.
  19. Orígens extrínsecs- sense art.
  20. Testimoni.
  21. Qüestions indefinides.
  22. Qüestions del coneixement, de l'acció i de l'origen de cada qüestió.
  23. El mateix, l'altre, de quina qualitat és, equitat.
  24. Qüestió definida: causa.
  25. El judici: en les deliberacions, en les lloances.
  26. Origen en les oracions i en les narracions, conclusió.[4]

Contingut[modifica]

En aquest tractat Ciceró explica amb molt detall els possibles orígens de les idees que es poden argumentar, a partir d'aquests orígens exposa quins són els millors arguments, les millors tècniques, detalls per reforçar la idea principal...

Ciceró tracta tant els possibles orígens dels arguments intrínsecs, com els extrínsecs, els relacionats amb l'estat, els jurídics, les deliberacions..., també els orígens dels arguments en la mateixa oració, com els orígens dels arguments relacionats amb la fe i les narracions.

Quan Ciceró parla de l'origen d'un argument es refereix al lloc. 

Segons ell el lloc és la seu de l'argument.[5]

Influència[modifica]

La influència principal és l'obra d'Aristòtil, Topica, que Ciceró està resumint. En la introducció de l'obra Ciceró ens diu que, tot i que està basant-se en aquesta i l'està explicant no té l'escrit davant, i per tant ho està fent de memòria. A la conclusió reconeix que ha adornat una mica el text.[6]

Bibliografia[modifica]

Tópicos, Cicerón. Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum

Catilinàries, M. Tul·li Ciceró, ed. La Magrana.

Notes[modifica]

Topics (Aristotle)

Referències[modifica]

  1. Tòpics, Ciceró I 1- 42
  2. Ciceron. M. Tulio. Tópicos. Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum mexicana 2006 pg 17
  3. Ciceró. M. Tul.li. Catilinàries. ed La Magrana, introducció.
  4. 4,0 4,1 Ciceron. M. Tulio. Tópicos. Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum mexicana 2006 pg 21- 41
  5. Ciceron. M. Tulio. Tópicos. Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum mexicana 2006 pg 21-41
  6. Ciceron. M. Tulio. Tópicos. Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum mexicana 2006 pg 17- 28

Enllaços externs[modifica]

http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:2008.01.0546