Toquí pitgroc
Atlapetes latinuchus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103774301 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passerellidae |
| Gènere | Atlapetes |
| Espècie | Atlapetes latinuchus Du Bus, 1855 |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Atlapetes rufinucha latinuchus |
| Distribució | |
 Zona de distribució | |
El toquí pitgroc[1] (Atlapetes latinuchus) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).
Descripció i ecologia[modifica]
Mesura al voltant de 17 cm i pesa de 16 a 31 g. És un ocell de bec relativament curt i cap gros. Per sobre és principalment de color gris pissarra, els costats del cap són negres formant una màscara, la coroneta i clatell són de color rovell. Per sota, és groc brillant amb els flancs i l'àrea perianal color verd oliva apagat. El bec és negre, les potes color cafè/gris fosc i l'iris color cafè/vermellós fosc. No presenta dimorfisme sexual i els joves són de color oliva fosc per sobre i al cap. El pit i els flancs són color oliva apagat i lleument estriats.[2]
Espècies similars[modifica]
El toquí pitgroc es pot confondre amb el toquí bigotut (Atlapetes albofrenatus) però aquest últim és de color verd oliva per sobre i té la gola blanca. També es pot confondre amb el toquí tricolor (Atlapetes tricolor) però aquest és color verd oliva fosc tirant a negre per sobre i es troba al vessant pacífic de la serralada Occidental.[2]
En comparació amb altres espècies del gènere, aquesta és molt menys esquerpa i més arbòria. Roman en parelles o en grups de diversos individus. De vegades se'ls troba saltant prop del terra i exposats en vores d'altiplans. Pot ser trobada en grups mixtes cercant aliment.[2]
Distribució i hàbitat[modifica]
Aquesta espècie és molt variable geogràficament, es distribueix pels Andes des de l'occident de Veneçuela fins al nord del Perú. A Colòmbia es troba principalment entre 1600 i 2700 m d'alçada sobre el nivell del mar (fins a 3700 a Nariño). Es troba a la Regió muntanyenca del Perijá, a la serralada Oriental al departament de Boyacá cap al sud fins a límits amb Cundinamarca. També a les dues vessants de la serralada Central a Antioquia, al vessant oriental de la serralada Occidental a la Vall del Cauca i a la vessant occidental de la serralada Central prop de Popayán.[2]
Habita en vegetació de creixement secundari com a vores de boscos i altiplans emmalesats i matolls a la vora de carreteres. És una espècie moderadament tolerant a la pertorbació.[2]
Alimentació[modifica]
El toquí pitgroc s'alimenta de fruits petits, insectes i llavors.[2]
Reproducció[modifica]
S'han registrat individus en condició reproductiva els mesos de gener i juny i joves a l'agost. Construeix un niu en forma de copa amb pastures seques, fulles seques de bambú i fulles de bromèlies. El niu l'ubica molt a prop del terra (a menys de 35 cm) en una zona dominada per pastures on hi diposita dos ous de color blanc amb taques color cafè sobretot a l'extrem més ample. El període d'incubació dura més o menys 16 dies i aquesta activitat és exercida només per un dels pares (presumiblement la femella). Tots dos membres de la parella alimenten les cries.[2]
Etimologia[modifica]
El nom «Atlapetes» deriva del grec antic “Atles” que en la mitologia grega va ser un tità que va ser convertit en una muntanya. «Pets» deriva també del grec antic i significa “ocell”. L'epítet «latinutxa» deriva de les arrels llatines «latus» = “ample”, “ampli” i «nuchus» = “clatell”.[2]
Taxonomia[modifica]
Abans és consideradava una subespècie d'Atlapetes rufinucha (Atlapetes rufinucha latinuchus)[3]
Es reconeixen nou subespècies:[4]
- A. l. elaeoprorus (Sclater & Salvin, 1879) Antioquia (centre nord de Colòmbia).
- A. l. yariguierum (Donegan & Huertas, 2006) Santander (centre nord de Colòmbia).
- A. l. caucae (Chapman, 1927) sud-oest de Colòmbia.
- A. l. spodionotus (Sclater & Salvin, 1879) centre i sud de Colòmbia i nord d'Ecuador.
- A. l. comptus (Sclater & Salvin, 1879) sud-oest d'Ecuador i Piura (extrem nord-oest de Perú).
- A. l. latinuchus (Du Bus, 1855) sud-est d'Ecuador i nord de Perú.
- A. l. chugurensis (Chapman, 1927) oest de Cajamarca (nord-oest de Perú).
- A. l. baroni (Salvin, 1895) sud de Cajamarca i La Libertad (nord-oest de Perú).
Notes: La que era abans la dècima subespècie, l'A. l. simplex descrita a Bogotà és indistingible de la subespècie A. l. spodionatus per la qual cosa ha estat inclosa en aquesta última. A. l. yariguierum, va ser descrita el 2006 a regió muntanyenca dels Yariguís a Colòmbia.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Toquí pitgroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Gorrión-montés Cabecirrufo/Yellow-breasted Brush-Finch/Atlapetes latinuchus» (en castellà). Birds Colombia, 24-11-2017. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Atlapetes [rufinucha or latinuchus (Bolivian or Rufous-naped Brush-Finch) - Avibase]». [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 gener 2024].