Torre Andreu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
La Rotonda
La Rotonda - 003.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
Localització Pg. Sant Gervasi, 51-53 - c. Lleó XIII, 1-3 - av. Tibidabo, 2-4 - Pl. John F. Kennedy
 41° 24′ 37″ N, 2° 08′ 14″ E / 41.410373°N,2.1372°E / 41.410373; 2.1372Coord.: 41° 24′ 37″ N, 2° 08′ 14″ E / 41.410373°N,2.1372°E / 41.410373; 2.1372
BCIL
Identificador IPAC: 40466
Modifica les dades a Wikidata

La Torre Andreu, popularment coneguda com «La Rotonda», és un edifici modernista, amb un emblemàtic templet a dalt de tot (la "rotonda" d'on treu el nom), que fou construït l'any 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana i ampliat el 1918 per Enric Sagnier[1] És a l'avinguda del Tibidabo, al costat de la plaça de John F. Kennedy, tot i que la seva entrada principal dona al passeig de Sant Gervasi, número 51-53. Es troba al barri de Sant Gervasi - la Bonanova, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona (Barcelonès). És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Mosaics de Lluís Bru.
Escultura d'Adolf Ruiz.

L'edifici conegut popularment com "La Rotonda" es localitza a Sant Gervasi, a l'inici de l'Avinguda que mena al cim del Tibidabo.[2] La finca afronta les seves façanes a tres vies: l'avinguda del Tibidabo (núm. 2-4) cap a l'oest, el passeig de Sant Gervasi (núm. 51-53) vers el sud, i el carrer Lleó XIII (núm. 1-3) a l'est; tot configurant una edificació amb planta en forma d' U. El centre del polígon -l'antic pati central-, és ocupat avui dia per una estructura d'un únic nivell d'alçat.[2] Tot el conjunt presenta un alçat de vuit nivells (Soterrani, planta baixa, entresòl i cinc pisos) amb un primer ras de soterrani que només es desenvolupa del costat més oriental de la parcel·la.[2] Un dels elements més destacats del conjunt i que alhora és responsable del popular nom de la finca, és precisament la torre angular que es desenvolupa a l'extrem sud-oest del conjunt; al seu xamfrà.[2]

Exterior[modifica]

"La rotonda" mostra una planta circular amb vuit nivells d'alçat; presenta dos registres d'obertures -portes i finestres- a planta baixa i entresòl, a diferència del primer i segon pis, amb obertures en balcó, decorades amb relleus de motius vegetals i figurats que s'obren a una llosana correguda. Les finestres del tercer nivell disposen d'arcs escarsers d'extrems lobulars amb decoració escultòrica i a l'espai de façana que se situa entre aquestes, es disposen uns plafons quadrats, que suporten un pla de mosaics i tessel·les. Per sobre d'aquest nivell es desenvolupa el templet que clou el cim de la rotonda; de planta circular se suporta amb un pòrtic de vuit columnes, sobre les quals imposten sengles arcs mixtilinis que suporten l'estructura de la cúpula rebaixada de creueria que cobreix el conjunt. Tots els elements estructurals estan ricament decorats, així, les columnes mostren un basament amb aligots de pedra artificial, un fust revestit de mosaic de tessel·les i capitells amb unes grans flors vermelles ceràmiques en relleu. La cúpula presenta una profusa decoració, tant exterior -amb aplacats de ceràmica vidrada de diferents motius i tonalitats- com interior revestit amb mosaic de tessel·les amb motius florals. Destaca també la presència -a manera de gàrgoles medievals- de les figures de vuit dracs, realitzades amb ceràmica vidrada de color verd.[2]

La façana que dóna a l'Avinguda Tibidabo, s'organitza amb tres visuals clarament diferenciades, tant pel tipus d'obertures (finestres i balcons) com per la distància existent entre elles. A la planta baixa s'hi desenvolupa adossada a la façana una estructura a mena de llarg cobert, que ocupa l'antic espai de terrassa d'aquesta part de la finca. També es localitza en aquesta zona, l'escala d'accés des del xamfrà, la barana de la qual disposa de decoració escultòrica i floral. Destaca el balcó corregut del nivell de principal amb llosana de pedra i barana amb petits pilars coronats amb elements escultora no figuratius. En el següent pis, però, les volades són independents per a cada obertura de balcó, tot convertint-se en finestres a la resta de nivells.[2]

Com a conseqüència de diferents remuntes posteriors, l'alçat se'n retira del plom de la façana a partir de la vertical visible, tot generant una terrassa al ras de quart pis. Per sobre d'aquest nivell, l'edifici continua el seu alçat amb un cinquè pis tot generant altrament una terrassa que pràcticament es desenvolupa a la mateixa cota que el paviment del darrer nivell de la Rotonda.[2]

El frontis de l'edifici que afronta al passeig de Sant Gervasi disposa de dos projectes dissemblants. La part més antiga mostra una composició força similar a la ja esmentada, tant pel que fa elements i llenguatge emprat, com per la seqüència de remuntes. Malgrat tot, s'hi observen certes petites diferències, car existeixen tres tipus d'acabat en la superfície de la façana. Un registre inferior configurat per un parament de carreus desbastats a buixarda, que es desenvolupa entre els nivells de planta baixa i entresòl. Per sobre d'aquest, s'identifica el mateix tipus de revestiment esgrafiat que a la façana oest i que es desenvolupa entre el primer i tercer pis. Finalment, tot cobrint el coronament del primer pla de la façana, podem observar un arrebossat de tonalitat blanca. Hauríem de fer esment que la presència del sòcol o primer registre de pedra, obeeix a què la finca disposa d'un nivell més d'alçat (l'entresòl) i per tant això també condiciona la presència d'unes noves obertures en l'esmentat pis. La resta de característiques d'aquesta part de la façana són, com ja hem apuntat, similars a les ja descrites.[2]

A la banda de la façana que dóna al xamfrà i carrer Lleó XIII, la finca mostra una fesomia de marcat caràcter classicista amb una planta baixa on manen les línies horitzontals, tant a la disposició de les obertures, com per la presència de pilastres adossades i el carejat petri. Malgrat tot, aquesta aparença unitària no és conseqüència d'un únic projecte sinó de dues remuntes a les que fou sotmès el nou edifici que s'adossa a la construcció modernista. L'aspecte més destacat del conjunt és precisament el tractament del xamfrà de l'edifici, el qual presenta una forma hemisfèrica convexa que s'alça en forma de pòrtic per sobre de la planta baixa fins al segon pis.[2]

Interior[modifica]

A diferència del frontis exterior, les façanes interiors no presenten una voluntat específica pel que fa al seu disseny i acabat. Certament es tracta d'un seguit de galeries, que fan de clos a un cobert de planxa que es desenvolupa tot cobrint l'antic pati descobert de la finca.[2]

Actualment l'edifici es troba força modificat pel que fa als seus interiors. De fet, les progressives adaptacions i canvis d'ús que ha sofert l'edificació amb el pas dels anys ha provocat la pèrdua pràcticament total del programa decoratiu interior -en origen modernista-. Resten, però, alguns petits detalls cas dels llums que s'identifiquen tant a les terrasses de les remuntes superiors com en les galeries que afronten al pati interior de la finca. S'ha de destacar de manera especial l'escala principal de secció poligonal, la qual, tot i les modificacions i remuntes realitzades, manté encara la configuració i fesomia del seu disseny original.[2]

L'edifici presenta un estat molt precari i abandonament fruit de l'estancament del projecte que la promotora Nuñez i Navarro (propietària) havia presentat per l'edifici. Aquest controvertit projecte va ser denunciat a l'ajuntament per una plataforma de veïns que no estaven d'acord amb les seves conseqüències per l'edifici. Actualment el projecte es troba aturat i l'edifici tancat i cobert amb xarxes davant dels riscos de despreniments de la façana.[2]

Història[modifica]

Balcó.

Torre del doctor Andreu[modifica]

Concebut originalment com a hotel -Hotel Metropolitan-, La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys situats en la perifèria de l'antic nucli de Sant Gervasi, més concretament en l'àrea coneguda com el barri de Craywinckle. Els terrenys havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s’estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L'empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l'any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per edificar.[2]

L'obra ha estat tradicionalment atribuïda a l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s'ha datat vers 1906, malgrat no haver-se localitzat el seu projecte original. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción de l'any 1906, dedica un petit article -signat per les inicials B. P.- a les obres d'aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica de què disposem sobre l'edifici que és objecte del present estudi.[2] Segons els plànols d'aquest primer projecte, és que es pensava fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment. Ara bé, cap a l’any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.

Hotel Metropolitan[modifica]

L'edifici originàriament en forma de "L", va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer de 1918, Salvador Andreu s'adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. El responsable de l'execució de l'obra fou en aquesta ocasió l'arquitecte Enric Sagnier,[1] que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d'accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l'edifici.[2] El seu element més notable és l'edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l'artista Lluís Bru. També s'hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis. L'immoble és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme.[1]

Durant aquest període, ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, els que comportaran unes transformacions, sobretot els anys 51, 52 i 53, que danyaran cada vegada més l’estil artístic i arquitectònic l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament a força de pinacles per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en alçada. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier Vidal, que ja treballa sota altres criteris artístics: no modernistes sinó propers al corrent del racionalisme.

En un article publicat el 19 d’octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l’hotel disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l’article, l’hotel residència "es uno de los mejores en su genero que tenemos en España". El periodista conclou: “En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad”.

Durant la primera meitat del segle XX l'edifici va ser objecte d'altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. Al 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou l'arquitecte Joaquim Lloret i Homs.[2]

A l'inici de la segona meitat del segle XX l'edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l'arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposa una redistribució dels espais interiors que s'ajusta plenament a l'estat actual de les dependències de l'edifici, així com l'aixecament de dos nous pisos en el conjunt. L'any 1953, el propi Josep Maria Sagnier completà la remodelació de l'edifici amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.[2] Es va perdre de l'ornamentació modernista de les cornises.

Clínica Rabassa[modifica]

A finals dels anys 60 l'hotel La Rotonda va entrar en crisi i l'edifici va passar a servir com a clínica, la Clínica Rabassa. L'any 1975 l'estat de l'edifici era lamentable i el seu enderroc semblava inminent. La mobilització ciutadana va aconseguir que fos inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitecònic de l'Ajuntament de Barcelona (1976) i així es va poder salvar.[3]

L’any 1975 no és precisament important per a les noves reformes que es poguessin haver dut a terme a l’edifici, sinó perquè va estar a punt de ser enderrocat. Els propietaris van demanar l’enderroc de La Rotonda per, així, construir al solar de manera que els fos més rendible. Arran d'aquesta demanda, hi va haver una clara oposició per part dels ciutadans i dels responsables dels organismes administratius. Els diaris se’n van fer ressò i els arquitectes es van mobilitzar per valorar l’emblemàtic edifici. És d'aquesta manera com, l’octubre de 1976, es va declarar l’edifici Monument Historicoartístic amb caràcter local a la ciutat de Barcelona. Les parts protegides de l’edifici són la façana del carrer i el templet-mirador de l’edifici original en L, és a dir, el construït el 1906 per Adolf Ruiz Casamitjana.

Als anys vuitanta del segle XX es va convertir en una clínica per a malalts terminals (Fundació Sociosanitària de Barcelona).[1]

Núñez i Navarro[modifica]

Resultat de la reforma.

Barcelona inicia durant els anys 90, arran dels Jocs Olímpics del 1992 i tota la renovació urbanística que suposen, la campanya Barcelona, posa’t guapa! Gràcies a aquesta campanya, La Rotonda, com un dels edificis singulars de la ciutat, es beneficia d’una d'aquestes restauracions de façana. Més concretament, és l’arquitecte Francesc Labastida l’encarregat de restaurar la cúpula de La Rotonda, el seu element més significatiu, i de netejar-ne la façana.

L'any 1999 va ser adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro i que va plantejar un projecte de reforma preveia l'enderrocament del 80% de l'edifici[4] Aquest projecte va comptar amb el rebuig veïnal, agrupat entorn de la Plataforma Salvem La Rotonda,[5][6] que reivindica la restauració de l'obra modernista més important del barri, en mal estat des de fa molts anys, i un ús d'acord amb la seva vocació ciutadana, com pot acollir el Centre Internacional del Modernisme. L'abril de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar i deixar sense efecte l'aprovació definitiva del pla de millora urbana aprovat al maig del 2008, per un defecte de forma i, per tant, el TSJC ordena sotmetre'l a tràmit d'informació pública i tornar a aprovar el PMU sencer.[7]

Un nou projecte d'ampliació i reforma de l'edifici original va ser elaborat l'any 2010, comportant que l'edifici rehabilitat fos destinat a oficines, locals i aparcaments. Una de les mostres de rebuig més important es dugué a terme el 21 de juliol de 2011 amb una concentració de protesta a la Pl. John F. Kennedy que aplegà vora 500 persones, encapçalades per una pancarta amb el lema «Núñez i Navarro especulador» i al crit de consignes com ara «Núñez, dimoni, respecta el patrimoni».[8] Paral·lelament, l'entitat veinal ha aplegat més de 5300 firmes en contra el pla de rehabilitació previst.[9] El 9 de gener de 2012 es realitzà una nova concentració, aquesta vegada davant del CaixaForum Barcelona, lloc on es realitzava una exposició de l'arquitecte Enric Sagnier, per protestar contra l'enderrocament de part del patrimoni protegit sota el lema «La Rotonda també és Sagnier».[10][11]

Des de 2010 el Grup Núñez i Navarro ha invertit 6 anys i 70 milions d’euros en la rehabilitació de la façana i el templet modernistes de l’emblemàtica torre Andreu. El grup retirava el juliol del 2016 la lona que cobria l’emblemàtic edifici, que va adquirir el 1999 i va estar llogat a l’arrendatari anterior (la Fundació Sociosanitària de Barcelona) fins al 2003. L’actuació permetia a la mítica construcció recuperar, un segle després, el seu aspecte modernista original. A la intervenció, Alfredo Arribas Arquitectes Associats va apostar per la màxima recuperació possible de l’exterior i interior de l’edifici original. Per aconseguir-la, es rescaten i es protegeixen el volum primigeni, les façanes principals i l’interior recuperable de la construcció original modernista, tot restaurant-la completament en la mesura del possible i respectant íntegrament tant les determinacions del Pla Especial del Patrimoni com les del Pla General Metropolità.

Les obres van finalitzar l'any 2016 amb una jornada de portes obertes. Van suposar la rehabilitació de la façana i del templet i la completa reconstrucció de l'interior, amb l'aixecament d'un edifici annex, segons projecte de l'arquitecte Alfredo Arribas. L'espai es destina actualment a oficines, locals comercials i pàrquings.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La Rotonda, un edifici per a la ciutat i la cultura». Plataformalarotonda.blogspot.com, 25-01-2010. [Consulta: 25 juliol 2011].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 «La Rotonda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «La Rotonda (torre Andreu)». REHABILITACIÓ - Núñez i Navarro, 02-09-2016.
  4. «La Rotonda genera més queixes». El Punt Avui, 12-10-2014. [Consulta: 8 febrer 2015].
  5. «La Rotonda Barcelona». www.larotondabarcelona.com. [Consulta: 30 octubre 2016].
  6. «SALVEM LA ROTONDA!!!». salvemlarotonda.blogspot.com.es. [Consulta: 30 octubre 2016].
  7. «Sentencia 182» (en castellà). Plataforma Salvem La Rotonda, 04-04-2014. [Consulta: 8 febrer 2015].
  8. «La Rotonda en perill». La Torre de Barcelona, juliol 2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
  9. Gómez, Cristian. «Núñez i Navarro engega la transformació de la Rotonda malgrat el rebuig dels veïns». Línia Sarrià, 21-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
  10. «Els veïns de La Rotonda insten Trias a fer de mediador». El Punt Avui, 08-01-2012. [Consulta: 10 gener 2012].
  11. «"Salvem la Rotonda" denuncia CaixaForum per l'oblit de l'edifici en una exposició sobre Sagnier». Llibertat.cat, 08-01-2012. [Consulta: 10 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Andreu Modifica l'enllaç a Wikidata