Torre Gorgot
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i monument  | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVII | construcció | |||
| segle XX | reconversió | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Figueres (Alt Empordà) | |||
| Localització | Pujada del castell, 26-28. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 845-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005898 | |||
| Id. IPAC | 940 | |||
| Id. IPAPC | 20243 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Teatre-Museu Dalí | |||
La Torre Gorgot, darrerament anomenada Torre Galatea, és la torre i l'edifici annex situats a la Pujada del Castell, núm. 26-28, a Figueres. Formava part del recinte emmurallat de la ciutat. En l'actualitat és un dels edificis del Teatre-Museu Dalí. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció[modifica]
És un edifici situat al centre històric de la ciutat, entre la Rambla i el castell de Sant Ferran. És un casal del segle xvii que conserva les úniques restes que queden visibles de l'antiga muralla medieval que defensava la vila de Figueres. Edifici en cantonada que soluciona la seva ubicació amb una ampla torre. A la planta baixa trobem un gran portal d'accés central i dos de laterals més petits, tots emmarcats per dovelles. Al primer pis alternança de balcons i finestres amb grans llindes de pedra i frontons trencats. La cornisa està sobre mènsules. Actualment forma part del Museu Dalí.[1]
Història[modifica]
És un casal del segle xvii que conserva les úniques restes visibles de l'antiga muralla medieval.[1]Salvador Dalí va reconvertir-lo en la torre Galatea a manera d'homenatge a Gala i en honor de tots els enigmes.[1] El segle xix la torre fou transformada en dipòsit d'aigües municipals. Recollia les sobrants del castell i les redistribuïa a Figueres (fou la primera xarxa d'aigua corrent de la ciutat).
La torre i l'edifici foren restaurats l'any 1931. El projecte va ser obra d'un arquitecte francès i les obres es dugueren a terme sota la direcció de Pelai Martínez Paricio.[1] En el transcurs d'aquesta tasca les parets, d'un gruix de 2 metres, foren reduïdes a 80 cm.
L'any 1981, la torre fou adquirida per la Generalitat i l'Ajuntament a fi de possibilitar l'ampliació del Museu Dalí, situat a la part de darrere. Entre els anys 1980-1985 Jordi Bonet Armengol i Enric Fita treballen en el projecte d'adaptació per serveis de la Torre Galatea.[1]
Va ser residència de Salvador Dalí des de l'octubre de 1984. Dalí va voler canviar el seu nom pel de Torre Galatea en homenatge a Gala, la seva dona i musa, i en va transformar l'aspecte general amb colors vius, pans i ous a la façana.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Gorgot |
- «Torre Gorgot». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.