Gala Dalí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gala Dalí

Gala a la finestra, una obra de Dalí inspirada en Gala
Naixement Ielena Dmítrievna Diàkonova
17 de setembre de 1894
Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus)
Defunció 10 de juny de 1982 (als 87 anys)
Portlligat (Catalunya)
Sepultura Castell de Púbol
Residència Castell de Púbol
Nacionalitat Russa
Coneguda per Dona de Salvador Dalí

Gala Éluard Dalí (7 de setembre de 189410 de juny de 1982) va ser la muller de Paul Éluard i posteriorment d'en Salvador Dalí, així com una font d'inspiració per a molts altres escriptors i artistes. És mundialment coneguda per ser la musa de Dalí i protagonista d'algunes de les seves pintures. Va ser una dona misteriosa i amb una gran intuïció, que es va relacionar amb molts artistes i intel·lectuals. Dalí va comprar-li el castell de Púbol perquè hi anés quan ella volgués, però ell només hi podia anar quan ella li permetés. Gala fou enterrada en aquest castell, el qual a partir de l'any 1996 es va obrir al públic com a Casa-Museu Castell Gala-Dalí de Púbol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Gala va néixer el 17 de setembre de 1894 a la ciutat de Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus) i el seu nom de naixença fou Ielena Dmítrievna Diàkonova (en alfabet ciríl·lic, Елена Ивановна Дьяконова).[1]

La seva família estava formada pels seus pares, dos germans més grans, en Vadim i Nicolai, i una més petita, na Lídia. El seu pare fou un oficial d'alt rang de l'administració russa.[2] Quan el seu pare va morir, la Gala tenia onze anys, i la seva mare es va tornar a casar amb un advocat que, a més a més de mantenir una bona relació, va ser el que li va proporcionar l'oportunitat de rebre una educació de qualitat.[1]

Va viure tota la seva infantesa a Moscou, on va estudiar a l'Institut Femení M.G. Brukhonenko. Una de les amigues de la infantesa fou la poeta Marina Tsvetàieva. Gràcies a un decret del tsar va poder exercir de mestre de primària i donar classes particulars a l'any 1915.[1]

Matrimoni amb Éluard[modifica | modifica el codi]

El 1912 se li va detectar tuberculosi i és ingressada al sanatori de Clavadel (Davos, Suïssa); és allà on coneix al seu primer marit, Eugène Grindel (conegut com a Paul Éluard), gràcies a la passió que sentien per la lectura. Ambdós tenien disset anys. Es casaren el 1917 i fruit d'aquesta unió, un any després, neix l'única filla de Gala, Cécile.[1]

Amb Éluard, Gala va començar a implicar-se amb el surrealisme. Va tenir una aventura amb Max Ernst, que només durà dos anys, que la va pintar en diverses ocasions. També és coneguda l'amistat amb el poeta René Char i René Crevel.[1]

Matrimoni amb Dalí[modifica | modifica el codi]

No és fins a l'any 1929 que Salvador Dalí entra a la seva vida, gràcies al seu marit, en Paul Éluard, quan van èsser convidats a passar l'estiu a Cadaqués. En el moment en què Dalí coneix a Gala s'enamora i a partir d'aquell moment inicien una vida conjunta.[1]

Degut a la Guerra Civil Espanyola van estar exiliats durant vuit anys a Estats Units d'Amèrica. Quan tornen, el pare de Dalí ja accepta la relació del seu fill amb una dona separada i russa.[1] Gala i Dalí es van casar al santuari dels Àngels (Gironès), l'any 1958. A partir de llavors van viure entre Portlligat, Nova York i París.[1] A principis de la dècada del 1930, Dalí va començar a signar les seves obres amb el nom de tots dos argumentant que era «sobretot amb la teva sang, Gala, que pinto meus quadres».[3]

Va morir a Portlligat la matinada del 10 de juny de 1982 i va ser enterrada al castell de Púbol, que Dalí havia comprat per a ella, on encara es pot visitar la seva tomba.[4]

Model[modifica | modifica el codi]

Gala va ser un model habitual en l'obra de Dalí, sovint interpretant papers religiosos, com la Verge Maria al quadre La madonna de Portlligat. Les seves pintures mostren el seu gran amor per ella, i algunes són potser les representacions més afectuosos i sensuals d'una dona de mitjana edat de la història de l'art a Occident.

Entre les pintures que Gala fa de model destaquen El monument imperial a la dona-nena (1929), La memòria de la dona-nena (1932), L'Àngelus de Gala (1935), Gala i l'Àngelus de Millet precedint l'arribada imminent de les anamorfosis còniques (ca. 1933), Guillem Tell i Gradiva (1932), La vellesa de Guillem Tell (1931), El descobriment d'Amèrica de Cristòfol Colom (1959), El concili ecumènic (1960), Crucifixió (1954), Galatea de les esferes (1952), entre d'altres. Una de les més destacades és Galarina (1945), on es pot observar un rostre intens i polèmic i el seu pit nu.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Biografia de Gala». Fundació Gala-Salvador Dalí. [Consulta: 22 de setembre de 2012].
  2. Navarro Arisa, Juan José. «Gala Dalí: los secretos de una musa» (en castellà). El País Semanal [Madrid], 14 d'agost de 1994.
  3. Prose, Francine. The Lives of the Muses: Nine Women and the Artists They Inspired (en anglès). HarperCollins Perennial, 2003, pp.187 – 226. ISBN 0-06-019672-6. 
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 94. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. «Galarina». Fundació Gala-Salvador Dalí. [Consulta: 29 de setembre de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]