Torre de Ginestar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de telegrafia òptica  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 488 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1513-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006098 | |||
| Id. IPAC | 1709 | |||
| Id. IPAPC | 4712 | |||
La Torre de Ginestar és una obra de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
Torre quadrada amb base atalussada, conservada només fins a la primera planta, amb nombroses espitlleres de foc emmarcades amb maons. Es conserven tres dels quatre costats. Al primer pis hi ha una obertura amb llinda monolítica que probablement era la porta d'accés. Es conserven restes d'arrebossat. Al voltant de la torre es pot resseguir el fossat, de prop d'un metre de fondària.[1]
Història[modifica]
L'origen d'aquesta torre es relaciona amb les torres de telegrafia òptica, que a Catalunya es van començar a construir a partir de 1848, relacionades amb la guerra carlina (1846-1849). La Torre de Ginestar hauria format part de la línia militar Girona-Olot, operativa fins a l'any 1862.[1]
Hi ha una referència donada per Miquel Oliva (OLIVA, 1967, p. 60), segons la qual aquesta torre seria d'època romana per les característiques del seu parament i per la tècnica de construcció, essent posteriorment reformada i retocada emmascarant el seu aspecte original.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Torre de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juliol 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Ginestar |
- «Torre de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.