Torre Sobirana
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||
| Tipus | Torre de defensa  | ||||||||||||||
| Construcció | S. XI-XII | ||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||
| Barcelona | |||||||||||||||
| Localització | Pg. dels Castanyers - c. Germans Desvalls | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||
| Tipus | Monument històric | ||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 3978-MH IPAC: 30275 | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
La Torre Sobirana és una torre de defensa d'origen medieval, incorporada al Palau del Marques d'Alfarràs dins l'actual parc del Laberint d'Horta, a Barcelona. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
La primera construcció d'aquesta torre es remunta al segle xi, encara que l'edifici actual és del segle xii, moment en què l'espai habitat del castell va ser ampliat. De la construcció original, només en queda la torre, part del recinte que l'envoltavai una sala amb absis coberta amb una volta de canó. Actualment la torre està envoltada per la casa senyorial del marquesos d'Alfarrás del segle xviii, si bé es destaca clarament del cos de l'edifici. La planta de la torre és circular amb un diàmetre d'uns 4,5 metres i amb parets de prop d'1,5 metres de gruix. Es desconeix l'alçada original i també la ubicació de la porta primitiva, que probablement era elevada com en la majoria de les torres de defensa de la seva època.
Descripció[modifica]
Situat al districte núm. 7, Horta-Guinardó, a l'interior del laberint d'Horta.[1]
La torre sobirana és el vestigi més antic que resta d'aquest conjunt històric. Sobresurt de les edificacions que configuren el palau del marquès de Llupià, a l'entrada dels jardins del Parc del Laberint. D'aquest nucli més antic també formen part una nau de planta rectangular capçada per un absis i un recinte anular que arrenca de les parets d'aquesta nau encerclant la torre.[1]
La torre, de planta rodona i acabada amb merlets, sobresurt sis o set metres per sobre del terrat de la mansió. La base es pot veure a l'interior de la planta baixa, en un semisoterrani que s'utilitzava com a celler. La torre es va construir sobre la roca viva i l'alçada i la porta primitiva no s'han pogut determinar.[1]
L'estança rectangular fa 9 metres de llarg i 3 d'ample i està cobert amb volta de canó. A la paret de migjorn hi ha dues portes, d'arc de mig punt adovellat, que són les úniques obertures d'aquesta estança. Aquesta estança no té cap superfície de contacte amb la torre però el recinte anular carrega sobre les parets nord i sud de la torre. Aquesta estructura està coberta amb volta; una trompa salva l'angle interior de càrrega de la volta amb la cara externa de la paret nord de la nau.[1]
Història[modifica]
Aquesta torre probablement es bastí al segle xi i es van afegir altres estructures al segle xii. El primer propietari conegut és Pere Marquès, notari de Barcelona, que al segle xiv la vengué a Berenguer Saera, membre d'una família de comerciants de Manresa.[1]
Coneguda també com a Torre superior d'Horta, durant el segle xv va ser comprada pels Vallseca i passà a anomenar-se torre Vallseca. En extingir-se el llinatge dels Vallseca per línia masculina, el segle xvi passà als Roger, per matrimoni amb una Vallseca. Al segle xvii, per execució d'una hipoteca, passà a mans del Capítol de la Seu de Barcelona. Després fou venuda a Gabriel Honofre Russell, però el 1699 fou recuperada pels descendents dels Roger, ja amb el nom de Llupià, per casament d'una roger amb el marquès de Llupià.[1]
Palau del Marquès d'Alfarràs[modifica]
Al segle xviii, Josep Antoni Desvalls, net d'Emmanuela de Llupià i marquès consort d'Alfarràs, va transformar la torre en palau. La família Desvalls mantingué la propietat fins a l'any 1967 quan va ser permutada amb l'ajuntament de Barcelona, el qual inicià un projecte de millora del jardí per donar-li un ús públic. A partir de 1986 s'hi instal·la l'Escola Taller de Rehabilitació del Patrimoni de Barcelona, amb la finalitat de restaurar aquest palau.[1] A partir de 1993 s'hi instal·la el Centre de Formació del Laberint, que imparteix cursos de jardineria, agricultura i biodiversitat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre Sobirana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ «Centre de Formació del Laberint». Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia[modifica]
- Catalunya Romànica,vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 236 a 237. ISBN 84-7739-401-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Sobirana |
- «Torre Sobirana». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Torre Sobirana». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- Torre sobirana del blog de CastellsCatalans