Palau del Marquès d'Alfarràs (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó Adolf Florensa i Ferrer | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Josep Anselm Clavé, 31 i Nou de Sant Francesc, 44 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40410 | |||
| Id. Barcelona | 759 | |||
El Palau del Marquès d'Alfarràs és un edifici situat als carrers de Josep Anselm Clavé i Nou de Sant Francesc de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció[modifica]
Enderrocat i reconstruït al segle xx, l'edifici ocupa una parcel·la molt regular tot i que té molt poc a veure amb l'antiga organització en planta del palau barroc original. Disposa de tres nivells d'alçat: planta baixa, principal i segon pis, tot cobert per un terrat pla transitable.[1]
La façana d'estil neoclassicista, afegida a mitjan segle xix, destaca per la simetria i equilibri en la composició i organització de les obertures.[1] S'organitza en tres cossos verticals, tot disposant el central d'una major rellevància estructural i decorativa. Tanmateix la planta baixa presenta un tractament diferenciat de la resta de nivell, organitzant-se aquesta a manera de basament amb carreus de pedra de grans dimensions revestits als cossos laterals. Destaca especialment d'aquest nivell la portada (localitzada al tram central) emmarcada per unes discretes pilastres motllurades de pedra. La porta es configura com una obertura rectangular de gran alçada, amb llinda i muntants esculpits amb full d'acant. Aquest cos es remata amb una franja decorativa amb motius vegetals a sobre de la porta i geomètrics als costats. Les pilastres es rematen amb unes mènsules ricament decorades (dues a cada costat de la porta) i que sostenen la volada del balcó del primer pis. La porta queda flanquejada a sengles costats per uns grans finestrals amb arc de mig punt adovellades que actualment es troben protegides per unes reixes de ferro.[1]
El primer i segon pis de la façana es mostren clarament diferenciats de la planta baixa, primerament per la petita cornisa motllurada existent entre sengles cossos i en segon lloc pel mateix tractament de la part superior del frontis. Aquest disposa de tres cossos verticals clarament definits gràcies a unes grans pilastres de fust motllurat i un potent capitell d'ordre corinti que sobresurten del plom de la façana. Aquestes pilastres no fan sinó emmarcar i monumentalitzar el cos central, al qual es disposen dues finestres (una per pis).[1] El coronament té un potent entaulament, que sembla recolzar-se a les grans pilastres, i una cornisa en volada esculpida, a sobre de la qual es desenvolupa una balustrada de pedra trencada al tram del cos central per la presència d'un element massís de pedra, motllurat i coronat per florons.[1]
Les finestres de la planta principal es configuren com obertures de gran alçada, amb muntants motllurats, llinda esculpida i guardapols a manera d'entaulament, tot obrint-se aquestes a uns balcons de pedra en voladís. La llosana dels balcons presenta decorada la seva cara inferior (visible des del carrer) amb un motllurat i una mena de rosetons, ornamentació que es complementa amb la barana de balustres, la qual disposa d'uns elements centrals que tenen un petit baix relleu central. Els balcons laterals presenten uns balcons menys monumentals, amb la llosana més curta i mènsules més senzilles tot i que igualment esculpides.[1]
Les finestres del segon pis són molt més senzilles, tant en alçada (que és menor) com en el tractament de l'obertura pròpiament dita; en aquest cas ja no parlem de balcó sinó de finestres ampitades.[1] Actualment el cos on s'inscriuen els pisos superiors es troba parcialment revestit per un arrebossat vermellós que contrasta amb la blancor de la pedra vista de les pilastres i demès elements estructurals de fàbrica.[1]
Història[modifica]
L'any 1774, el marquès d'Alfarràs va encarregar la construcció d'una residència urbana al carrer Nou de Sant Francesc. El 1850, l'arquitecte Francesc Daniel Molina va projectar una nova façana neoclassicista al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé),[3] lligada al procés d'urbanització de la plaça del Duc de Medinaceli.[1]
Nombroses fotografies d'època mostren la sumptuosa decoració interior d'estil imperi i els jardins que, al costat de la nova façana, donaven al carrer de Josep Anselm Clavé. Destacava especialment el saló principal, de grans dimensions (com acostumaven a tenir aquest tipus de residències) amb nombroses portes que permetien la comunicació amb altres sales i parets decorades. Els murs estaven completament revestits amb pintures que imitaven una falsa arquitectura amb parelles de columnes de fust de marbre i capitells d'ordre corinti. Els intercolumnis presentaven uns plafons de marbre fingits i a sobre de cada porta un plafó on es representaven al·legories de les ciències i les arts, molt probablement perquè Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià i Alfarràs, fou president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Les columnes semblaven suportar una gran entaulament una cornisa decorada amb una sanefa grega.[1]
Els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola van deixar-ne l'estructura molt malmesa, essent enderrocada a la dècada del 1940, excepte la façana neoclàssica i la crugia que li dona suport.[1] L'arquitecte municipal Adolf Florensa va convertir els dos portals que flanquejaven l'entrada principal en finestres i va afegir un revestiment a l'angle amb el carrer Nou de Sant Francesc per tal d'integrar-lo simètricament amb la façana que es volia conservar.[1]
A final del segle xx, l'edifici va ser seu del Síndic de Greuges de Catalunya i des del 2011 acull la seu barcelonina de la Casa de Rússia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Casa del Marquès d'Alfarràs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Seu del Síndic de Greuges de Catalunya (antic Palau Alfarràs)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 518 C.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès d'Alfarràs |
- «Palau Alfarràs». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.