Torres de Montserrat

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torres de Montserrat
Dades
TipusTorrassa Modifica el valor a Wikidata
Part demuralla urbana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOriola (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 05′ 21″ N, 0° 57′ 02″ O / 38.089193°N,0.950469°O / 38.089193; -0.950469

Les Torres de Monserrat, són un conjunt de torrasses de la muralla, d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià). Es tracta de dues torres situades a l'esquena del Santuari de la Mare de Déu de Monserrat. Estan situades a la falda del Mont de Sant Miquel, al carrer Torreta.

La desapareguda muralla connectava aquestes torres amb la Porta de Múrcia (hui desapareguda) i la muralla interna del Castell d'Oriola (destruïda al segle xviii).[1]

La cronologia de les torres, en principi, es fixa al segle XII-XIII, a l'època almohade, encara que no es descarta que la seua antiguitat fora major, tenint en compte l'existència d'una muralla visigoda que protegia el castell de Teodomir. A més, pel llenç de la muralla, es trobava unida a la Torre d'en Vergonyes, punt de la muralla més a oest de la ciutat.[2]

El rei Pere IV el Cerimoniós, va manar, després de la Guerra dels dos Peres que va tindre a la ciutat en setge durant dotze anys, reformar les muralles de la ciutat, per la qual cosa aquesta reforma afectaria a les torres per reconstruir les parts afectades per la contesa. De la mateixa manera, el rei Felip II va ordenar la restauració de totes les muralles de la ciutat a costa de la Hisenda Reial.[3]

El rei Felip V va ordenar la destrucció de la muralla per deixar indefensa a la ciutat, per haver donat suport a la causa de l'Arxiduc Carles, fet que va ser dut a terme pel Virrei de València i Múrcia, el cardenal Belluga.[3]

L'any 2008, van ser restaurades per l'Ajuntament d'Oriola en una campanya per la recuperació del Patrimoni arquitectònic-militar. En l'actualitat, ambdues torres posseeixen la declaració de Bé d'interés cultural des de l'any 1949.[4]

Referències[modifica]

  1. «Investigaciones geográficas». Instituto Universitario de Geografía. Universidad de Alicante, 1992. ISSN: 0213 -4619 ISSN- 0213 -4619.
  2. «Las ruinas del Castillo de Orihuela buscan evolucionar e integrarse ¿cómo y cuándo?» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 «Murallas de Orihuela» (en espanyol europeu), 17-12-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 maig 2020].
  4. Mazón Albarracín, Antonio José. «Callejeando 11. El Raval Roig 1.» (en castellà), 12-07-2018. [Consulta: 5 juny 2020].

Vegeu també[modifica]