Tourtière (Gascunya)
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Regió | Gascunya  |
| País d'origen | França |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria |
| Ingredients principals | rebosteria |
La tourtière gascona és un pastís de pomes o prunes seques originària de la regió de les Landes, a la Gascunya. Es tracta d'un pastís format per una capa de pomes, després guarnit per sobre amb la resta de la pasta que s'estira en una capa fina abans de pintar-la amb mantega fosa i Armanyac.
Història[modifica]
La tourtière és sucrada, mentre que a altres regions de l'estat francès, com a les Deux-Sèvres, és un pastís salat. La tourtière és una variant de la crostada que existeix dençà de la Roma antiga amb el nom llatí de crustata; el seu nom s'utilitza principalment a les Landes i al Bearn.[1]
La gran revolució de la recepta va ser de fer-la amb una pasta estirada, com el baklava turc, anomenat " vel de núvia ". Tradicionalment, es reserva el terme tourtière a la pasta estirada i el de «crostada» a una pasta de full amb mantega, posterior al S. XVIII.
La crostada és més urbana i es troba a l'est del departament del Gers, mentre que la tourtière és més de ponent. Per a fer la laminació de la tourtière, el greix utilitzat era el de l'oca, passat amb l'ajuda d'una ploma sobre la pasta,.[2][3]
Existeix una variant salada al nord d'Àfrica, coneguda amb el nom espanyol de pastilla o bastilla. Portada pels refugiats moriscos durant la caiguda de Granada l'any 1492, com el baklava, actualment s'elabora amb pasta fil·lo (o yufka).
Presentació[modifica]
És un pastís format per moltíssimes capes fines de pasta untada i dolça, cuita i després decorada amb pasta de full sucrada, per la seva recepta tradicional. És una recepta relativament difícil, la pasta s'ha d'estendre molt fina sobre una taula enfarinada, sense perforar-la. Ha de ser tan prim que es pugui veure a través: aquesta pasta s'anomena el "el de núvia".[4]
Fa uns anys, per a simplificar aquesta recepta, una part de les capes de pasta han estat substituïdes per pomes en rodelles o prunes seques. Actualment, és habitual d'afegir-hi alcohol (armanyac) i després tornar al forn calent uns minuts abans de tastar-lo.[5]
Aquest pastís tradicional és a l'origen de dues festes tradicionals a dues localitats veïnes de l'Òlt i Garona. A Pena -d'Agenés, cada any, el segon diumenge de juliol, els fabricants de la regió venen a presentar els seus millors pastissos de carn a un jurat d'especialistes locals. Després de la degustació, es premia la millor elaboradora i la seva tourtière presentada a la multitud pel grup folklòric del poble, els tortieraires. Tornon d'Agenés també celebra aquesta tradició a l'agost.
Realització[modifica]
Maridatge menjar/vi[modifica]
Aquest darreria s'acompanya amb vins produïts en zones geogràfiques similars o idèntiques. Per a maridar la pcrostada amb un vi blanc dolç de la mateixa regió, com un Costers de Brajairac (côtes-de-bergerac), un dolç Galhac (gaillac), un Rosette (rosette) o un Pacherenc-du-vic-bilh.[6]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.delices-dalienor.com/La-Tourtiere_374.html Arxivat 2023-02-02 a Wayback Machine..
- ↑ Maguelonne Toussaint-Samat, Histoire naturelle et morale de la nourriture, Bordas, 1987.
- ↑ «Accueil». Site officiel de Aire Eugénie. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Francine Claustres. Secrets et recettes de toute la cuisine gasconne. Sud Ouest, 1997, p. 241.
- ↑ Croustade aux pommes du Couserans Arxivat 2016-03-30 a Wayback Machine..
- ↑ Accord mets/vin.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Crostada, tourtière o pastís gascó (francès)
- L'art de fer la tourtière (francès)