Baklava

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de menjarBaklava
Baklava - Turkish special, 80-ply.JPEG
Origen
País d'origen Imperi otomà
Gastronomia gastronomia de Turquia
Detalls
Tipus darreries, rebosteria i aliment
Ingredients principals pasta fil·lo, sucre, canyella, ametlla, Notz Tradueix i xarop
Modifica les dades a Wikidata
Şekerpare, baklava amb festucs (al centre) i nuriye en Ankara.

Baklava o baclawa és un pastís molt dolç característic de moltes cuines de països que eren a l'antic Imperi Otomà (cuina otomana). Està fet de capes de pasta fil·lo, farcida amb nous picades o festucs, i endolçada amb almívar o mel.

Gaziantep, una ciutat de Turquia, és famosa pel seu baklava, i, a Turquia, es coneix com la ciutat on va néixer.[1]

Història[modifica]

La història del baklava no està ben documentada. Tot i haver estat reclamades com a postres pròpies per uns quants pobles, sembla clar que és d'origen turc, i ve de l'Àsia Central. El seu aspecte i forma actuals es van crear a les cuines imperials del Palau de Topkapi.[2]

Vryonis (1971) va dir que els antics gastris, kopte, kopton, o koptoplakous grecs, que apareixen a Deipnosophistae, eren baklava, i els va esmentar com un "dolç bizantí". Tanmateix, Perry (1994) diu que encara que els gastris contenien un farciment de nous i mel, no tenien gens de pasta ni massa. Al seu lloc s'hi posava una barreja de mel i sèsam mòlt semblant a la dels pasteli o halva moderns.

Aleshores, Perry va demostrar que les capes de pasta van ser creades pels turcs a l'Àsia Central. Diu que la baula perduda entre les capes de pasta de l'Àsia Central (que no incloïen nous) i les pastes modernes fetes de pasta fil·lo és el plat de l'Azerbaidjan Bakı pakhlavası, fet d'unes quantes capes de pasta i nous. Els tradicionals puskal o yupka de l'Uzbekistan i els yoka tàtars, gustosos (boreks) dolços i salats fets de deu a dotze capes de pasta, són uns altres exemples de l'estil de pasta de capes de les regions turques.[3]

La fina pasta fil·lo d'ara va ser probablement creada a les cuines del Palau de Topkapı. Efectivament, el soldà oferia safates de baklava als geníssers cada dia 15 del Ramadà en una processó cerimonial anomenada Baklava Alayı.[4]

Les altres dades sobre els seus orígens diuen: que és d'origen assiri,[5] remuntant-se a l'antiga Mesopotàmia, i que va ser esmentat en un llibre de cuina mesopotami sobre receptes amb nous. Que Muhammad bin Hasan al-Baghdadi en parla al seu llibre de cuina del segle XIII; que són unes postres bizantines populars.[6][7] Però Claudia Roden[8] i Andrew Dalby[9] no troben cap prova d'aquesta afirmació a les fonts àrabs, gregues o bizantines d'abans de l'Imperi Otomà.

Una de les receptes més antigues que es coneixen semblants al Baklava es va trobar en un llibre de cuina xinesa escrit el 1330 sota la Dinastia (mongola) Yuan amb el nom de güllach (Buell, 1999). El "Güllaç" el trobem també a la cuina turca. Es fiquen capes de pasta fil·lo una a una a un recipient amb llet calenta i sucre. Es serveix amb nous i magrana, i s'acostuma a menjar durant el Ramadà.

El típic baklava, endolçat amb almívar.

Michael Krondl, un famós escritor de gastronomia diu que fins i tot avui podem dibuixar les fronteres de l'Imperi otomà, mirant els pobles que mengen baklava tradicionalment.[10]

El baklavas (μπακλαβάς) va ser triat per a representar Xipre al certamen Sweet Europe de la iniciativa cultural Café Europe el 2006.[cal citació]

Etimologia[modifica]

La paraula baklava prové del turc.[11][12] Sovint s'associa amb el nom àrab de la mongeta (بقلة /baqlah/), però al Diccionari de l'Àrab Modern Escrit o Diccionari Wehr apareixen sense cap mena de relació. Akın i Lambraki[13] diuen que la paraula baklava va passar del turc a l'àrab. Buell (1999) diu que la paraula "baklava" podria tindre l'origen a l'arrel baγla- que significa "lligar, embolicar, apilar" del mongol, afegint-hi el sufix verbal -v de la llengua turca. De baklava en podem trobar a moltes cuines, amb poques variacions fonètiques.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Guide Martin: Gaziantep
  2. Perry 1994, 87
  3. Akın i Lambraki, Turkish and Greek Cuisine/Türk ve Yunan Mutfağı p. 248-249, ISBN 975-458-484-2
  4. Wasti, 2005
  5. «The History of Baklava». The kitchen project. [Consulta: 9 gener 2016].
  6. John Ash, A Byzantine Journey, page 223
  7. Marcus Rautman, Daily Life in the Byzantine Empire, page 96
  8. New Book of Middle Eastern Food, 2000, ISBN 0-375-40506-2
  9. Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece, 1997, ISBN 0-415-15657-2
  10. https://books.google.com.tr/books?id=Dt0RErSFvE8C&pg=PT157&dq=baklava+ottoman+empire+krondl&hl=en&sa=X&ei=4ArBVMrsIMTlUsqXhMgL&ved=0CBwQ6AEwAA#v=onepage&q=baklava%20ottoman%20empire%20krondl&f=false
  11. Merriam-Webster Online, s.v. Baklava
  12. Dictionary.com Unabridged, s.v. Baklava
  13. Turkish and Greek Cuisine/Türk ve Yunan Mutfağı p. 248-249, ISBN 975-458-484-2

Referències[modifica]

  • Reuven Amitai-Preiss i David O. Morgan, eds., The Mongol Empire and Its Legacy Brill, 1999. ISBN 90-04-11946-9.
  • Paul D. Buell, "Mongol Empire and Turkicization: The Evidence of Food and Foodways", p. 200ff, a Amitai-Preiss, op.cit.
  • Christian, David. Review of Amitai-Preiss, op.cit., a Journal of World History 12:2:476 (2001).
  • Perry, Charles. "The Taste for Layered Bread among the Nomadic Turks and the Central Asian Origins of Baklava", a A Taste of Thyme: Culinary Cultures of the Middle East (ed. Sami Zubaida, Richard Tapper), 1994. ISBN 1-86064-603-4.
  • Roden Claudia, "A New Book of Middle Eastern Food" ISBN 0-14-046588-X
  • Vryonis, Speros, The Decline of Medieval Hellenism in Asia Minor, 1971. Citat a Perry (1994).
  • Wasti, Syed Tanvir, "The Ottoman Ceremony of the Royal Purse", Middle Eastern Studies 41:2:193–200 (March 2005)

Enllaços externs[modifica]

Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Baklava .


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baklava Modifica l'enllaç a Wikidata