Çörek

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarÇörek
Çörek in a plate.jpg
Origen
País d'origen Turquia
Gastronomia gastronomia de Turquia
Detalls
Tipus rebosteria
Modifica les dades a Wikidata
Un çörek comú (de mahlep)

Çörek (turc)[1] són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats. La referència més antiga a la paraula çörek en l'idioma turc és de l'any 1070[2] o 1073[3] i a Divan-i Lugat-üt Türk, diccionari enciclopèdic de Mahmud al-Kaixgarí.

Història[modifica]

Al segle XI els turcs coneixien el çörek amb el seu nom i forma actual i feien diversos çöreks.[4] Çörek és esmentada moltes vegades en les obres de Rumi, al segle XIII.[5] En l'Imperi Otomà el çörek i el simit només es podien fer per mestres especialitzats.[6] Hi havia un "narh" (preu fixat per l'estat) pel simit, el börek i el çörek, com pel pa (el çörek tenia el doble del preu del pa) a l'illa de Xipre en els temps otomans.[7]

Ingredients[modifica]

Els ingredients pel çörek són farina (de blat), mantega, ous, massa agria com a llevat, mahlep[8] (espècia de cirerer de guineu o Prunus mahaleb[9]), sucre i sal. [10][11] Gairebé sempre s'agreguen pebretes sobre d'aquests pans, per la qual cosa les pebretes (els llavors de nigella sativa) s'anomenen çörekotu en turc.[12]

Varietats[modifica]

Un petit çörek de tahina

A Turquia hi ha moltes varietats de çörek, segons la forma, com Ay çöreği (çörek de Lluna) o segons els ingredients, com Haşhaşlı çörek (çörek amb llavors de cascall), Tarçınlı çörek,[13] (çörek amb canyeller), o Tahinli çörek (amb tahina). Els çörek es poden classificar també segons la ciutat, com İstanbul çöreği[14] (çörek d'Istanbul) o Tarsus çöreği[15] (çörek de Tars). També hi ha çöreks per a les ocasions especials com ara Paskalya çöreği (çörek de Pasqua).

El çörek també ha donat el seu nom al tsoureki grec.[16]

Imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Çörek Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&lnk=1
  2. http://www.etimolojiturkce.com/kelime/%C3%A7%C3%B6rek
  3. http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&x=0&y=0
  4. http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=20&link=http://www.turkish-cuisine.org/tarihsel-gelisim-1/selcuklu-mutfagi-19/xi-yuzyilda-turk-mutfagi-20.html
  5. http://www.haberturk.com/yasam/haber/1107334-mevlana-yemek-dedigim-akildir
  6. Suraiya Faroqhi. Artisans of Empire: Crafts and Craftspeople Under the Ottomans. I.B.Tauris, 23 juny 2009, p. 112–. ISBN 978-0-85771-062-8. 
  7. Ronald Jennings. Christians and Muslims in Ottoman Cyprus and the Mediterranean World, 1571-1640. NYU Press, 1993, p. 314–. ISBN 978-0-8147-4181-8. 
  8. Ahmet Demiray. Resimli Amasya: tarih, coğrafya, salname-kılavuz ve kazalar. Güney Matbaacılık ve Gazetecilik, 1954. 
  9. A. Kramden. 109 Greek Recipes: History of the Greek Diet. Kramden Ind., 7 setembre 2012, p. 167–. ISBN 978-0-578-11144-5. 
  10. M. Şefik Korkusuz. Eski Diyarbekir'de gündelik hayat. Kent Yayınları, 2007. ISBN 978-9944-360-20-3. 
  11. M. Sabri Koz. Yemek kitabı: tarih, halkbilimi, edebiyat. Kitabevi, 2002. ISBN 978-975-7321-74-3. 
  12. Ghillie Basan. Classic Turkish Cookery. I.B.Tauris, 1997, p. 38–. ISBN 978-1-86064-011-7. 
  13. http://www.coolinarika.com/recept/tarnl-rekturski-keksici-s-cimetom/
  14. Manoharan, Aroon. Active Citizen Participation in E-Government: A Global Perspective: A Global Perspective. IGI Global, 29 febrer 2012, p. 504–. ISBN 978-1-4666-0117-8. 
  15. http://ekonomi.haber7.com/ekonomi/haber/729752-hanimellerden-tarsus-coregi-ve-kombe
  16. http://www.nanouris.gr/en/%CE%B7-%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1-%CF%84%CE%BF%CF%85-%CF%84%CF%83%CE%BF%CF%85%CF%81%CE%B5%CE%BA%CE%B9%CE%BF%CF%8D/