Halva
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Gastronomia | gastronomia de Síria  |
| Detalls | |
| Tipus | confit, Sweet confectionery products (ОКП 91 2000) (en)  , pastisseria de sucre (inclosa la xocolata blanca) que no conté cacau i rebosteria |
| Ingredients principals | sèmola, midó de blat de moro, Llavor de gira-sol, oli, sucre, farina i llavor de sèsam |
La paraula halva (en persa: حلوا) (també halwa, halvah, halava, helva, halawa, etc. -- la forma halva és grega, jiddisch o romanesa, procedent de la forma turca helva,[1] al seu torn procedent del mot Persa(halva) [2]és una paraula que ve del mot arapeحلوی, i que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucre i fruites seques senceres.
Originària de la Iran,[3][4][5] es fa tradicionalment al llarg d'una àmplia geografia que compren la península de l'Índia, l'Àsia central, el Caucas, els Balcans, el Magreb, l'Orient Mitjà i Proper i l'Europa de l'Est Mediterrània. A cada lloc i segons la gastronomia pròpia sol fer-se d'una manera particular, per exemple amb sèmola (Armènia, Turquia, Paquistan, Pèrsia) o amb pasta de sèsam dita tahina, (mediterrània oriental i Balcans). La pasta pot tenir consistències diferents, i pot contenir algun tipus de farina de llentilla o de mongeta blanca, o fins i tot polpa xafada d'algunes hortalisses com la pastanaga[6] o la carabassa.[6] Com a fruites seques sol contenir ametlles o festucs però pot tenir altres ingredients més originals com llavors de girasol[6] (als països bàltics) o nous.[6]
També se'n poden fer variants de gustos diferents, afegint-hi suc de taronja, xocolata, coco ratllat, etc. Alguns relacionen l'halva amb el nogat i amb el torró.
Cuina i tradicions[modifica]
En idioma turc, helva també significa dolç o postres. A la cuina turca existeixen postres com un helvası (dolç de farina), irmik helvası (dolç de sèmola), i peynir helvası (dolç de formatge).
En la cultura popular[modifica]
A Edirne, helva yemek (menjar helva) significa fer una cosa absurda.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Gil Marks. Encyclopedia of Jewish Food. Houghton Mifflin Harcourt, 17 novembre 2010, p. 495–. ISBN 0-544-18631-1.
- ↑ "halva"
- ↑ Marks, Gil. Encyclopedia of Jewish Food (en anglès). HMH, 2010-11-17. ISBN 978-0-544-18631-6. «Halva is a dense confection. The original type is grain based, typically made from semolina, and another kind is seed based, notably made from sesame seeds. Origin: Persia»
- ↑ Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglès americà). [Consulta: 23 abril 2021]. «The origin of ḥalwā in Persia dates from the pre-Islamic period. References are found in the Middle Persian text of Xōsrōv ud rēdak (ed. Monchi-zadeh, secs. 38-40) to two kinds of sweetmeats (rōγn xwardīg): (1) summer sweetmeats, such as lōzēnag (made with almond), gōzēnag (made with walnut), and čarb-angušt (made from the fat of bustard or gazelle and fried in walnut oil); and (2) winter sweetmeats, such as wafrēnagītabarzad flavored with coriander (gišnīz ačārag). Many references are found to ḥalwā in classical Persian texts, but rarely do they provide details concerning ingredients.»
- ↑ Mary Isin. Sherbet and Spice: The Complete Story of Turkish Sweets and Desserts. I.B.Tauris, 8 gener 2013, p. 3–. ISBN 978-1-84885-898-5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alan Davidson, The Oxford Companion to Food - Oxford University press - 1999 -ISBN 019211579 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13
- ↑ Ratip Kazancıgil. Edirne helva sohbetleri ve kış gecesi eğlenceleri. Türk Kütüphaneciler Derneği Edirne Şubesi, 1993. ISBN 978-975-7653-22-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halva |
- Com es fa helva (de tahina)? (en turc)
| Plats: |   | |
|---|---|---|
| Ciorbă: | ||
| Xarcuteria: | ||
| Formatges: | ||
| Dolços, pans i postres: | ||
| Begudes: | ||
