Pirzola
 Kuzu pirzola amb arros turc, cebollí i pebrots.  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Turquia |
| Gastronomia | gastronomia de Turquia |
| Detalls | |
| Tipus | Pirzola |
Pirzola o Kuzu pirzola[1] (pirzola de xai) són costelles de xai[2] a la cuina turca.[3] Es preparen a la graella o fregides. La paraula turca pirzola ve de l'italià brasare[4] (rostit, graellar) o braciola[5] (costella). Les pirzoles gairebé sempre se serveixen amb farigola, pebre roig (o pul biber)[6] i comí a sobre.
La pirzola és coneguda fora de Turquia també. La pirzola servida en un restaurant turc en Nova York ha estat esmentada a New York Times[7] i el plat també se serveix en restaurants de Londres, Dundee (Escòcia), West Haven (Connecticut), o Addis Abeba (Etiòpia).[8][9][10][11]
L'escriptor C. Y. Gopinath, en el seu llibre "Travels with the Fish" (p. 205) diu: «En un restaurant a Kütahya una nit, vaig tornar a descobrir les costelles de xai, el que els turcs anomenen pirzola. (At a restaurant in Kütahya one evening, I rediscovered the lamb chops, what the Turks call pirzola.)»[12]
La Prof. Dra. Canan Karatay, inventora de la dieta Karatay recomana menjar plats de carn de la cuina turca tradicionals com la pirzola, però sense marinar i al forn, per a aprimar-se.[13][14]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirzola |
- ↑ Geoffrey L. Lewis. Turkish Grammar. Clarendon Press, 1985. ISBN 978-0-19-815838-7.
- ↑ Cliff Johnson. KNOW ENOUGH - Ethnic Cuisines. Dawn Star Press, 23 desembre 2013, p. 58–. ISBN 978-0-9910230-4-2 [Consulta: 13 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Feyzi Halıcı. İkinci Milletlerarası Yemek Kongresi: Türkiye, 3-10 Eylül 1988. Konya Kültür ve Turizm Vakfı, 1989. ISBN 978-975-95525-0-3.
- ↑ http://www.nisanyansozluk.com/?k=Pirzola&lnk=1
- ↑ Jean Peltre; Claude Thouvenot; Comité national français de géographie. Commission de géographie historique Alimentation et régions: actes du colloque "Cuisines, régimes alimentaires, espaces régionaux", Nancy, 24-27 septembre 1987. Presses universitaires de Nancy, 1989. ISBN 978-2-86480-363-8.
- ↑ Evelyn Lyle Kalças. Food from the Fields: Edible Wild Plants of Aegean Turkey. B. Matbaasi, 1974.
- ↑ http://www.nytimes.com/2012/09/16/nyregion/a-review-of-bereket-restaurant-in-bridgeport.html?_r=0
- ↑ Charles Campion. The Rough Guide to London Restaurants. Rough Guides, 2003, p. 208–. ISBN 978-1-84353-097-8.
- ↑ http://www.thecourier.co.uk/lifestyle/food-drink/restaurant-reviews/anatolia-turkish-restaurant-dundee-38-50-1.127782 Arxivat 2015-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ Mary Fitzpatrick; Tim Bewer; Matthew Firestone East Africa. Lonely Planet, 2009, p. 438–. ISBN 978-1-74104-769-1.
- ↑ Lester Brooks. Food Lovers' Guide to® Connecticut: The Best Restaurants, Markets & Local Culinary Offerings. Rowman & Littlefield, 7 maig 2013, p. 301–. ISBN 978-0-7627-9526-0.
- ↑ C. Y. Gopinath. Travels with the Fish. HarperCollins Publishers India, 1 gener 1999. ISBN 978-81-7223-307-5.
- ↑ http://www.gazetegida.com/haber_detay.asp?haberID=3247[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.yenisafak.com/pazar-haber/pirzola-yiyerek-zayiflamak-mumkun-04.07.2012-390659
