Trastorn relacionat amb el gluten

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els trastorns relacionats amb el gluten és el terme per a les malalties provocades pel gluten, incloent la malaltia celíaca (MC), la sensibilitat no celíaca al gluten (SNCG), l'atàxia per gluten, la dermatitis herpetiforme (DH) i l'al·lèrgia al blat.[1][2] La categoria paraigua també s'ha denominat "intolerància al gluten", tot i que un estudi multidisciplinari dirigit per metges, basat en part en el Simposi Internacional de Malaltia Celíaca de 2011, va concloure que s'hauria d'evitar l'ús d'aquest terme per manca d'especificitat.[1]

El gluten és un grup de proteïnes, com ara prolamines i glutelines,[3] emmagatzemades amb midó a l'endosperma de diversos grans de cereals.

A partir de 2017, els trastorns relacionats amb el gluten estaven augmentant en freqüència en diferents àrees geogràfiques. L'augment es podria explicar per la popularitat de la dieta de tipus occidental, l'ampliació de l'abast de la dieta mediterrània (que també inclou cereals amb gluten), la substitució creixent de l'arròs pel blat en molts països,[4] el desenvolupament en els darrers anys de nous tipus de blat amb una major quantitat de pèptids del gluten citotòxics,[5] i el major contingut de gluten en el pa i els productes de fleca, a causa de la reducció del temps de fermentació de la massa.[5] No obstant això, un estudi de 2020 de l'Institut Leibniz de Biologia de Sistemes Alimentaris posa en dubte la idea que el blat modern tingui nivells de gluten més alts. A partir d'un banc de llavors, van cultivar i analitzar 60 varietats de blat entre 1891 i 2010 i no van trobar canvis en el contingut d'albúmina/globulina i gluten al llarg del temps. "En general, l'any de collita va tenir un efecte més significatiu en la composició de proteïnes que el cultiu. Pel que fa a proteïnes, no vam trobar cap evidència que recolzi un augment del potencial immunoestimulador del blat d'hivern modern."[6]

Tipus[modifica]

La següent classificació dels trastorns relacionats amb el gluten va ser anunciada l'any 2011 per un grup d'experts a Londres i publicada el febrer de 2012:[7][8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The Oslo definitions for coeliac disease and related terms». Gut, vol. 62, 1, January 2013, pàg. 43–52. DOI: 10.1136/gutjnl-2011-301346. PMC: 3440559. PMID: 22345659.
  2. «Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification». BMC Medicine, vol. 10, 2012, pàg. 13. DOI: 10.1186/1741-7015-10-13. PMC: 3292448. PMID: 22313950.
  3. Food and Drug Administration. «Food Labeling ; Gluten-Free Labeling of Foods». Food and Drug Administration, January 2007. Arxivat de l'original el 2007-01-26.
  4. «Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders». World J Clin Cases, vol. 3, 3, March 16, 2015, pàg. 275–84. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i3.275. PMC: 4360499. PMID: 25789300.
  5. 5,0 5,1 «Non-celiac gluten sensitivity: questions still to be answered despite increasing awareness». Cellular & Molecular Immunology, vol. 10, 5, September 2013, pàg. 383–92. DOI: 10.1038/cmi.2013.28. PMC: 4003198. PMID: 23934026.
  6. Pronin, Darina; Borner, Andreas; Weber, Hans; Scherf, Ann «Wheat (Triticum aestivum L.) Breeding from 1891 to 2010 Contributed to Increasing Yield and Glutenin Contents but Decreasing Protein and Gliadin Contents». Journal of Agricultural and Food Chemistry, vol. 68, 46, 10-07-2020, pàg. 13247–13256. DOI: 10.1021/acs.jafc.0c02815. PMID: 32648759.
  7. Sapone, Anna «Spectrum of gluten-relate disorders: consensus on new nomenclature and classification». BMC Medicine, vol. 2012, 10:13, 07-02-2012, pàg. 13. DOI: 10.1186/1741-7015-10-13. PMC: 3292448. PMID: 22313950.
  8. Czaja-Bulsa G «Non coeliac gluten sensitivity - A new disease with gluten intolerance». Clinical Nutrition (Edinburgh, Scotland), vol. 34, 2, August 2014, pàg. 189–194. DOI: 10.1016/j.clnu.2014.08.012. PMID: 25245857. See section 9 and Figure 2: Classification of gluten-dependent disorders.