Tristan Corbière
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Édouard-Joachim Corbière 18 juliol 1845 Morlaix (Bretanya) |
| Mort | 1r març 1875 Morlaix (França) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Morlaix |
| Formació | lycée Georges-Clemenceau |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Moviment | Simbolisme |
| Família | |
| Pare | Édouard Corbière |
| Parents | Jules E. Chenantais, cosí germà |
Édouard-Joachim Corbière, anomenat Tristan Corbière (Coat-Congar de la comuna francesa Morlaix, Finisterre, 18 de juliol de 1845 - 1 de març de 1875) va ser un poeta i escriptor francès representant del simbolisme francès del segle xix
Tancat, lligat a l'oceà i a les seves arrels bretones, i tenyit de menyspreu pel sentimentalisme romàntic,[1] la seva obra també es caracteritza pel seu joc idiomàtic i una modernitat excepcional. Va ser elogiat per Ezra Pound i per T. S. Eliot (sobre l'obra del qual va tenir una gran influència).[2]
El seu treball va ser poc conegut fins que Paul Verlaine el va incloure en la seua prosa poètica d'Els poetes maleïts (Poètes maudits); la recomanació de Verlaine va ser suficient per a dur el seu treball a la llum pública i establir-lo com un dels mestres reconeguts del simbolisme i posteriorment va ser redescobert i tractat com a predecessor pels surrealistes.[3]
El seu únic treball publicat en vida va aparèixer a Les amours jaunes, publicat el 1873. És un llibre de poemes en el qual el lirisme descriptiu, el reflex de l'atracció que van despertar en l'autor l'oceà i la terra i la gent de Bretanya s'uneixen a originals troballes formals, presidits pel sarcasme, la crítica irònica i l'esperit de rebel·lia.
Tristan Corbière va morir a la seva ciutat natal amb només vint-i-nou anys, malalt de tuberculosi.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Geoffrey Brereton, A Short History of French Literature (1954) p. 299
- ↑ Corbière, Tristan. Selected poems and prose : the centenary Corbière. Nova York: Routledge, 2003. ISBN 0-415-96939-5.
- ↑ Wallace Fowlie, Poem and Symbol (2010) p. 94