Trotula de Ruggiero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTrotula de Ruggiero
Trotula of Salerno.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Salern
Mort segle XII (Gregorià)
Alma mater Metgessa
Activitat professional
Ocupació Metgessa, cirurgiana, escriptora mèdica i ginecòloga
Obra
Obres destacades Practica secundum Trotam
De ornatu mulierum
De curis mulierum
Liber de sinthomatibus mulierum
Dades familiars
Fills
Modifica dades a Wikidata

Trotula de Ruggiero (Salern, segle XI), també coneguda amb els noms de Trotula de Salern o Trota, fou una metgessa italiana. És la més famosa de les dones de l'escola mèdica Salernitana.

No es coneix la data exacta del seu naixement, però se sap que va viure a Salern a mitjans del segle XI. Era descendent d’una família aristocràtica, els De Ruggiero. Va estudiar medicina i es va casar amb el metge Giovanni Plateario, amb qui va tenir dos fills, que també es van dedicar a la medicina.[1]

Trotula va ensenyar medicina a l'Escola de Salerm. Va escriure el tractat Passionibus Mulierum Curandorum ('Tractament de les malalties de les dones'), també conegut com a Trotula major. Després va escriure Ornatu mulierum o Trotula minor. A més, junt amb el seu marit i els seus fills, va escriure l'enciclopèdia mèdica Practica brevis.[2]

Els seus estudis en l'àmbit de la ginecologia sobre mètodes per a reduir el dolor durant el part van ser seguits per molts metges. Durant el segle XIII, la fama de Trotula de Ruggiero es va escampar per tota Europa i els seus tractats s'estudiaven en les millors escoles de medicina. Els seus tractats complementaven les descripcions teòriques amb nombrosos exemples pràctics (cosa excepcional en l'època). El seu Trotula major es va copiar i utilitzar fins al segle XIX.[1]

A la Biblioteca de Catalunya es conserva un manuscrit del segle XV, anomenat Trotula del mestre Johan de Reimbamaco, que fa una compilació dels tractats atribuïts a Trotula, traduint-los al català, probablement des del llatí. A partir del segle XVI, es va qüestionar l'existència de Trotula i es va negar que els textos mèdics fossin obra d'una dona. Els estudis historiogràfics realitzats durant el segle XX han recuperat la interpretació medieval que defensava l'existència de Trotula i la seva tasca com a metgessa i autora d'aquests tractats.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Levi-Montalcini, Rita. Las pioneras: las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia desde la Antigüedad hasta nuestros días. Barcelona: Crítica, 2011, p. 15-16. ISBN 9788498922226. 
  2. Cazés, Daniel. Obras feministas de François Poulain de la Barre(1647-1723), p. 172. 
  3. «La Tròtula catalana» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 març 2015].

Enllaços externs[modifica]