Tuhualita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTuhualita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNaFe2+Fe3+Si₆O15
EpònimMayor Island Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTuhua, Badia de Plenty, Nova Zelanda
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DN.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana66.3.4.1
Heys16.18.3
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 14,31 Å; b = 17,28 Å; c = 10,11 Å;
Colorblau fosc a negre
Exfoliacióbona en (001), (010) i (100)
Tenacitatmolt fràgil
Densitat2,89(2) g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,608 nβ = 1,612 nγ = 1,621
Birefringènciaδ = 0,013
Angle 2Vmesurat: 61° a 70°, calculat: 68°
Dispersió òpticar < v
Impureses comunesTi, Zr, Al, Mn, Mg, Ca, F, Cl, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTuh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tuhualita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la tuhualita. Rep el nom de Tuhua, un volcà de Nova Zelanda, la localitat tipus per a aquesta espècie.

Característiques[modifica]

La tuhualita és un silicat de fórmula química NaFe2+Fe3+Si₆O15. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tuhualita pertany a «09.DN - Inosilicats amb 6 cadenes dobles periòdiques» juntament amb els següents minerals: emeleusita, zektzerita, semenovita-(Ce) i ashcroftina-(Y).

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al volcà Tuhua, a la badia de Plenty (Nova Zelanda). També ha estat descrita a l'illa italiana de Pantel·leria (Sicília), al massís de Khaldzan Buragtag (Província de Khovd, Mongòlia) i a la glacera Dara-i-Pioz (Tadjikistan). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuhualita
  1. «Tuhualite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2020].