Tussok

Tussok a l'illa Soledad de les illes Malvines.

Tussok és el nom que reben les formacions vegetals caracteritzades pel predomini de gramínies coriàcies amb alçades que es troben entre un metre i dos metres. Les formacions de tussok es desenvolupen principalment en les zones fredes de l'Hemisferi Sud sobre sòls podsòlics o sobre sòls pobres en matèria orgànica i en climes on sovint el vent bufa fort, per aquest motiu les mates són típicament arrodonides.

Moltes de les espècies que formen tussok tenen arrels llargues que poden arribar a 2 metres o més de fondària dins el sòl, cosa que fa que ajudin a l'estabilització dels pendents, el control de l'erosió i la porositat del sòl. A més les seves arrels poden arribar a la humitat més ràpidament que altres formacions vegetals.

Segons el tipus de sòl i la humitat es presenten tussoks secs i tussoks humits. Els tussoks humits són densos, amb poc espai entre les plantes, mentre que els tussoks secs presenten formacions d'estepa amb foça espai entre les mates.

Exemples de gèneres que formen tussok

• Brachypodium
• Calamagrostis
• Chionochloa
• Deschampsia
• Festuca
• Heteropogon - (de climes tropicals)
• Leymus
• Melica
• Muhlenbergia
• Nassella
• Stipa

Exemples de tussoks humits són al nord de l'Terra del Foc, les Illes Malvines, altres illes subàrtiques com les Kerguelen –on hi ha l'anomenat Plateau du Tussok (Planura del Tussok)– a les Antilles del Sud com ocorre en certes zones de les illes Geòrgies del Sud i en el sud-estde l'illa Sud de Nova Zelanda a la Planura de Canterbury, on hi predomina l'espècie Poa flabellata, com més meridional és la distribució del tussok més s'assembla a la tundra.
El tussok sec és característic del Comahue i la Patagònia Oriental on hi predominen els coirones com la Festuca gracillima, el neneo, la verbena i jarillas.

A Austràlia

• Nassella trichotoma, és una espècie invasora provinent d'Amèrica del Sud

A Nova zelanda

• Chionochloa australis
• Poa colensoi
• Poa caespitosa
• Festuca novaezelandiae
• Chionochloa flavescens
• Chionochloa rubra

A Europa

• Ampelodesmos mauritanica

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tussok

• Walker, T.W. 1955 “The Ecology of Tussock Grasslands: Discussion” Proc. NZ Ecol. Soc 3:7 “Una cinquena part de Nova Zelanda té vegetació de tussock“